16
de març
del
2023
Actualitzat
el
17
de març
a les
9:24h
Les finances globals viuen amb l'ai al cor. Quan el món econòmic estava paint la fallida del californià Silicon Valley Bank, la crisi del Credit Suisse ha garratibat els mercats. Des de mitjan de la setmana passada, l'entitat ha perdut el 30% del seu valor en borsa. De manera immediata, el Banc Nacional de la Confederació Helvètica i l'Autoritat Suïssa de Previsió dels Mercats Financers han sortit a garantir la solidesa del banc. Però els nervis són evidents en els mercats.
Aquest dijous s'esperava amb ansietat els senyals que havia d'emetre el Banc Central Europeu (BCE), presidit per Christine Lagarde. La reunió de la cúpula bancària europea, que estava prevista per analitzar un possible increment dels tipus d'interès, ha acabat consumant una pujada de 0,5 punts, fins al 3,5%, un nou llindar rècord dels tipus des de 2008. Malgrat les tensions financeres, el BCE ha mantingut el pla previst. Però per què és tan important el que passi a Credite Suisse i com s'ha arribat a aquesta situació?
El Credit Suisse no és Lehman Brothers, el gegant que va fer fallida el 2008. Però tampoc és el Silicon Valley Bank que ha hagut de ser intervingut fa uns dies. És el segon banc suís i té el doble de volum del banc californià. Si entrés en fallida, no seria cap broma. Les autoritats suïsses, que el 2018 van rescatar el gran competidor del Credit, la USB, difícilment deixaran caure l'entitat. Quines paradoxes! Hi ha analistes que apunten que ara la USB podria engolir el Credit Suisse.
La crisi del Credit Suisse s'ha vist accentuada per les greus turbulències de les finances globals. Però es pot dir que els problemes que viu el banc ja venen de lluny i responen a circumstàncies pròpies. La fallida de fons de risc als quals l'entitat s'havia vinculat, en especial el nord-americà Archegos, van ser un cop molt fort. En els darrers dos anys, el Credit Suisse ha perdut una quantitat enorme de dipòsits. L'any passat va ser de 7.300 milions de francs, uns 7.400 milions d'euros.
El banc ha patit els darrers anys una crisi de reputació que ha tingut episodis diversos. Va indignar a l'opinió pública que el president de l'entitat, Antonio Horta-Osorio, se saltés el confinament per assistir a esdeveniments esportius. Un fet que en una altra societat seria d'una gravetat relativa, a la calvinista Suïssa no es perdona. Horta-Osorio va haver de dimitir. També va causar estupor l'afirmació del seu successor, Alex Lehman, que el banc es trobava en un moment de robustesa. Això era a finals de l'any passat, quan ja era coneguda la dificultat que travessava. Que el màxim directiu del Credit Suisse s'atrevís a mentir a possibles inversors va fer que s'obrís una investigació.
L'entitat financera va respondre a la pèrdua de liquiditat amb una ampliació de capital, l'acomiadament de prop de 10.000 treballadors i una reducció de despeses. El problema és que, a diferència d'una empresa, en un banc l'anunci de mesures d'emergència sol generar pànic en els inversors i pot desfermar una major retirada de dipòsits. El fet és que l'ampliació va suposar un canvi al cim dels accionistes. El Banc Nacional de l'Aràbia Saudita es va convertir en el primer soci, desplaçant els nord-americans.
La psicologia, la confiança i els factors intangibles juguen un paper fonamental en l'economia. Economistes de Thorstein Veblen a John Kenneth Galbraith ho van estudiar. En el cas dels mercats financers, una frase pot ser la diferència entre l'ascens i la caiguda, per capriciós que pugui semblar el destí. La que va pronunciar ahir Ammar Al Khudairy, president del Banc Nacional saudita, assegurant que no tenen previst invertir més en el Credit Suisse, va desfermar el pànic a les borses.
Cal tenir en compte que els saudites posseeixen un 9,88% del capital de l'entitat. Si superen el 10%, entraran en joc més normes reguladores helvètiques, que els inversors àrabs no volen haver d'assumir. Potser per compensar-ho, el banc saudita ha llançat les darreres hores un missatge que vol ser salvador: considera el nerviosisme "injustificat" i confia en les mesures adoptades pel banc.
El Credit Suisse, a més de protagonitzar alguns escàndols, ha estat al focus d'un afer encara més greu: el Suisse Secrets, el treball dut a terme per un grup de mitjans periodístics especialitzats en la denúncia de la corrupció. Així ho explicava un d'ells, Infolibre. La filtració, coneguda a inicis del 2022, deixava al descobert l'existència de comptes al banc vinculades a personatges del crim organitzat, el poder polític i les finances brutes. Centenars de figures de tots els continents, de l'algerià Buteflika al rei Abdalà de Jordània, hi eren presents. De l'estat espanyol, la quota estava representada, entre d'altres, per Luis Alfonso de Borbón, besnet del general Franco.
Aquest dijous s'esperava amb ansietat els senyals que havia d'emetre el Banc Central Europeu (BCE), presidit per Christine Lagarde. La reunió de la cúpula bancària europea, que estava prevista per analitzar un possible increment dels tipus d'interès, ha acabat consumant una pujada de 0,5 punts, fins al 3,5%, un nou llindar rècord dels tipus des de 2008. Malgrat les tensions financeres, el BCE ha mantingut el pla previst. Però per què és tan important el que passi a Credite Suisse i com s'ha arribat a aquesta situació?
1. No és Lehman Brothers, però tampoc Silicon Valley
El Credit Suisse no és Lehman Brothers, el gegant que va fer fallida el 2008. Però tampoc és el Silicon Valley Bank que ha hagut de ser intervingut fa uns dies. És el segon banc suís i té el doble de volum del banc californià. Si entrés en fallida, no seria cap broma. Les autoritats suïsses, que el 2018 van rescatar el gran competidor del Credit, la USB, difícilment deixaran caure l'entitat. Quines paradoxes! Hi ha analistes que apunten que ara la USB podria engolir el Credit Suisse.
2. Una crisi forjada a casa
La crisi del Credit Suisse s'ha vist accentuada per les greus turbulències de les finances globals. Però es pot dir que els problemes que viu el banc ja venen de lluny i responen a circumstàncies pròpies. La fallida de fons de risc als quals l'entitat s'havia vinculat, en especial el nord-americà Archegos, van ser un cop molt fort. En els darrers dos anys, el Credit Suisse ha perdut una quantitat enorme de dipòsits. L'any passat va ser de 7.300 milions de francs, uns 7.400 milions d'euros.
3. Escàndols a la cúpula
El banc ha patit els darrers anys una crisi de reputació que ha tingut episodis diversos. Va indignar a l'opinió pública que el president de l'entitat, Antonio Horta-Osorio, se saltés el confinament per assistir a esdeveniments esportius. Un fet que en una altra societat seria d'una gravetat relativa, a la calvinista Suïssa no es perdona. Horta-Osorio va haver de dimitir. També va causar estupor l'afirmació del seu successor, Alex Lehman, que el banc es trobava en un moment de robustesa. Això era a finals de l'any passat, quan ja era coneguda la dificultat que travessava. Que el màxim directiu del Credit Suisse s'atrevís a mentir a possibles inversors va fer que s'obrís una investigació.
4. Intents a la desesperada
L'entitat financera va respondre a la pèrdua de liquiditat amb una ampliació de capital, l'acomiadament de prop de 10.000 treballadors i una reducció de despeses. El problema és que, a diferència d'una empresa, en un banc l'anunci de mesures d'emergència sol generar pànic en els inversors i pot desfermar una major retirada de dipòsits. El fet és que l'ampliació va suposar un canvi al cim dels accionistes. El Banc Nacional de l'Aràbia Saudita es va convertir en el primer soci, desplaçant els nord-americans.
5. Una frase letal
La psicologia, la confiança i els factors intangibles juguen un paper fonamental en l'economia. Economistes de Thorstein Veblen a John Kenneth Galbraith ho van estudiar. En el cas dels mercats financers, una frase pot ser la diferència entre l'ascens i la caiguda, per capriciós que pugui semblar el destí. La que va pronunciar ahir Ammar Al Khudairy, president del Banc Nacional saudita, assegurant que no tenen previst invertir més en el Credit Suisse, va desfermar el pànic a les borses. Cal tenir en compte que els saudites posseeixen un 9,88% del capital de l'entitat. Si superen el 10%, entraran en joc més normes reguladores helvètiques, que els inversors àrabs no volen haver d'assumir. Potser per compensar-ho, el banc saudita ha llançat les darreres hores un missatge que vol ser salvador: considera el nerviosisme "injustificat" i confia en les mesures adoptades pel banc.