16
de març
del
2023
Actualitzat
a les
16:33h
L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha mort aquest dijous als 87 anys a la residència de Cardedeu, segons han confirmat fonts consultades per aquest diari. Millet, juntament amb Jordi Montull, van ser els responsables del saqueig del Palau de la Música, de més de 23 milions d'euros dels quals només se n'han tornat la meitat. Ell va reconèixer haver-se'n endut 3,3 milions. L'any 2018 va ser condemnat a una pena nou anys i vuit mesos de presó per aquells fets, i per això els darrers temps els va passar entre reixes a la presó de Brians. Fa uns mesos va aconseguir el tercer grau, però pràcticament no el feia servir perquè pràcticament no sortia de l'hospital. Millet també va ser una peça clau en l'entramat de comissions de CDC, un cas que acabaria conduint Convergència a la refundació i posterior dissolució.
Fèlix Millet, nascut a Barcelona el 1935, va caure del pedestal amb l'entrada dels Mossos d'Esquadra al Palau l'any 2009, i els elogis que havia rebut fins aleshores es van transformar en indignació. Fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990, va ser-ne president fins que va ser destituït el 2009. L'home il·lustre va transformar-se en un empestat. L'escorcoll dels Mossos, seguint ordres de Fiscalia, va ser viscut com la caiguda dels déus en molts despatxos del patriciat barceloní. Un mite encarnat en el nom Millet va caure a plom i en poques hores, els amics -i els còmplices- d'ahir van començar a negar a qui havia estat un dels seus.
Al llarg de la seva vida, Millet ha acumulat guardons i distincions, com ara la Creu de Sant Jordi el 1999, que se li va retirar deu anys després arran dels fets del Palau. La saga Millet està estretament lligada al catalanisme. Va ser un Millet, tiet-avi de Fèlix, qui va fundar el Palau de la Música. Fèlix Millet i Maristany, el pare, va ser financer i empresari, i membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. En esclatar laGuerra Civil, va fugir i va passar-se a la zona franquista, establint-se a Burgos, la capital de l'Espanya sublevada. Però molt aviat va recuperar el vincle amb el catalanisme cultural, des de la presidència de l'Orfeó Català.
Molt abans de l'esclat del cas Palau, Millet va conèixer la presó. L'any 1983 va ser acusat d'estafa per la seva gestió de la inversora immobiliària Renta Catalana. Només hi va estar uns mesos, condemnat per imprudència administrativa i falsedat documental. Millet va saber teixir complicitats amb tothom. Una de les aliances que va sorprendre més va ser la que va fer amb José María Aznar quan aquest era president del govern. En els anys de l'aznarisme, quan el líder conservador va voler establir una branca de la seva fundació FAES a Catalunya, l'Institut Catalunya Futur, Millet es va posar bé per ser-ne patró.
La seva habilitat per entrar a tots els despatxos i aconseguir diners era proverbial. És coneguda l’anècdota de quan va presentar-se al despatx del president Jordi Pujol amb un totxo en mal estat per mostrar gràficament la necessitat de millorar l’edifici de la institució. En paral·lel, hi havia senyals que alguna cosa anòmala passava al Palau. Mentre l’edifici lluïa i els diners de les institucions entraven, l’Orfeó Català com a associació entrava en un esllanguiment estrany. A Millet, l’entitat i els seus socis no li importaven, però la situació no provocava res més que alguna carta al director.
Finalment, tot va esclatar i la figura de Millet va caure de tots els pedestals on havia estat. Els darrers anys els ha passat a la presó, delicat de salut i batallant per aconseguir un tercer grau que finalment se li va concedir. Avui ha mort el saquejador del Palau.
Fèlix Millet, nascut a Barcelona el 1935, va caure del pedestal amb l'entrada dels Mossos d'Esquadra al Palau l'any 2009, i els elogis que havia rebut fins aleshores es van transformar en indignació. Fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990, va ser-ne president fins que va ser destituït el 2009. L'home il·lustre va transformar-se en un empestat. L'escorcoll dels Mossos, seguint ordres de Fiscalia, va ser viscut com la caiguda dels déus en molts despatxos del patriciat barceloní. Un mite encarnat en el nom Millet va caure a plom i en poques hores, els amics -i els còmplices- d'ahir van començar a negar a qui havia estat un dels seus.
Al llarg de la seva vida, Millet ha acumulat guardons i distincions, com ara la Creu de Sant Jordi el 1999, que se li va retirar deu anys després arran dels fets del Palau. La saga Millet està estretament lligada al catalanisme. Va ser un Millet, tiet-avi de Fèlix, qui va fundar el Palau de la Música. Fèlix Millet i Maristany, el pare, va ser financer i empresari, i membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. En esclatar laGuerra Civil, va fugir i va passar-se a la zona franquista, establint-se a Burgos, la capital de l'Espanya sublevada. Però molt aviat va recuperar el vincle amb el catalanisme cultural, des de la presidència de l'Orfeó Català.
Molt abans de l'esclat del cas Palau, Millet va conèixer la presó. L'any 1983 va ser acusat d'estafa per la seva gestió de la inversora immobiliària Renta Catalana. Només hi va estar uns mesos, condemnat per imprudència administrativa i falsedat documental. Millet va saber teixir complicitats amb tothom. Una de les aliances que va sorprendre més va ser la que va fer amb José María Aznar quan aquest era president del govern. En els anys de l'aznarisme, quan el líder conservador va voler establir una branca de la seva fundació FAES a Catalunya, l'Institut Catalunya Futur, Millet es va posar bé per ser-ne patró.
La seva habilitat per entrar a tots els despatxos i aconseguir diners era proverbial. És coneguda l’anècdota de quan va presentar-se al despatx del president Jordi Pujol amb un totxo en mal estat per mostrar gràficament la necessitat de millorar l’edifici de la institució. En paral·lel, hi havia senyals que alguna cosa anòmala passava al Palau. Mentre l’edifici lluïa i els diners de les institucions entraven, l’Orfeó Català com a associació entrava en un esllanguiment estrany. A Millet, l’entitat i els seus socis no li importaven, però la situació no provocava res més que alguna carta al director.
Finalment, tot va esclatar i la figura de Millet va caure de tots els pedestals on havia estat. Els darrers anys els ha passat a la presó, delicat de salut i batallant per aconseguir un tercer grau que finalment se li va concedir. Avui ha mort el saquejador del Palau.