16
de març
del
2023
Actualitzat
a les
14:05h
Vist per a sentència el judici contra la mesa de l'1-O, que s'ha repetit aquesta setmana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després que el Tribunal Suprem anul·les la condemna de l'any 2020 i ordenés celebrar de nou la vista oral. Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet s'enfronten a una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), per haver permès la tramitació d'iniciatives sobre el procés durant l'any 2017. Aquest dijous, les defenses han presentat els seus informes, i han demanat l'absolució dels dirigents independentistes argumentant que no tenien voluntat de desobeir i que van actuar emparats en la inviolabilitat parlamentària.
Els advocats han admès certa "resignació i esgotament", perquè els fets pels quals són jutjats els exmembres de la mesa ja han estat jutjats al Tribunal Suprem, i ja s'ha delimitat l'abats de la inviolabilitat. De fet, la sentència de l'1-O diu que l'actuació de la mesa és desobediència, per això l'advocada Judit Gené ha demanat que la sala s'abstregui d'aquestes resolucions i dicti una sentència tenint en compte la prova que s'ha practicat en el judici. "Ha quedat clar que van dur a terme un acte parlamentari i, per tant, està emparat en la inviolabilitat parlamentària", ha afirmat Gené, i això no situa el Parlament "per sobre de la llei", perquè precisament és la llei la que estableix que existeix inviolabilitat parlamentària. "Són aquí per permetre un debat parlamentari", ha reblat.
La lletrada de Corominas, Guinó i Barrufet ha constatat que presentar una iniciativa legislativa sobre la independència no és desobediència, ni tampoc ho és votar-la, perquè està protegit per la inviolabilitat parlamentària. Aleshores, ha qüestionat que sí que pugui ser desobediència el tràmit intermedi, de permetre'n el debat. "És activitat parlamentària", ha insistit Gené. Fins a la XI legislatura, la mesa no entrava al fons de les iniciatives i la jurisprudència del TC era consolidada i deia que la funció de la mesa era la d'un control formal, i així van actuar els membres de la mesa. El canvi jurisprudencial comença el 2014, però encara no era clar el 2016 i 2017. "Els meus clients es van trobar en una situació excepcional", ha afirmat Gené.
Les defenses han insistit que cap dels membres independentistes de la mesa tenia voluntat de desobeir, sinó que van actuar d'acord amb el que deia la jurisprudència del TC i el reglament del Parlament, i en defensa dels drets dels diputats. "Tenien dret a creure que actuaven correctament", ha afirmat Gené. La mesa, ha dit, no volia desobeir ni impedir que el TC fes la seva funció, però van concloure que "no podia impedir el debat parlamentari". "No es posava en dubte que el TC impugnés la resolució final que sortís del Parlament, no els era igual el que deia el TC, però se'ls demanava ponderar i van arribar a una conclusió diferent de la del tribunal", ha dit l'advocada. Amb tot, ha insistit també que els mandats del TC no eren clars.
Tomàs ha recordat que la mesa va acatar el requeriment "concret" de suspendre un ple, i el ple no es va fer. Pel que fa al ple del 27 de setembre, es van admetre a tràmit les propostes perquè eren congruents al debat. "Dins de les seves funcions, van exercir-les com estaven fixades al reglament i com ells les van interpretar", ha afirmat. Com Gené, ha insistit que actuaven sota la inviolabilitat parlamentària, i ha recordat que la sentència de l'1-O no es pot traslladar al judici. "La seva sentència no és innòcua; si diuen que la mesa va cometre desobediència, això afectarà molta gent", ha dit l'advocat. Ha dit també que les ordres del TC no eren clares i permetien interpretació. El referèndum, per exemple, no formava part de la resolució 1/XI que havia estat suspesa. "El debat parlamentari és l'objecte del delicte? Si és així, tenim un problema", ha reblat.
El fiscal Pedro Ariche ha dit que les ordres del TC eren "succintes, però clares, concretes i precises", i, per tant, els membres sobiranistes de la mesa tenien els mitjans suficients per entendre-les i complir-les. A més, ha recordat que els acusats sabien les conseqüències de l'incompliment, perquè eren "degudament advertits" pels lletrats de la cambra. "Eren plenament conscients que sobrepassaven completament els límits, per la qual cosa la seva actuació no pot emparar-se en la inviolabilitat parlamentària o la llibertat d'expressió", ha reblat.
Els advocats han admès certa "resignació i esgotament", perquè els fets pels quals són jutjats els exmembres de la mesa ja han estat jutjats al Tribunal Suprem, i ja s'ha delimitat l'abats de la inviolabilitat. De fet, la sentència de l'1-O diu que l'actuació de la mesa és desobediència, per això l'advocada Judit Gené ha demanat que la sala s'abstregui d'aquestes resolucions i dicti una sentència tenint en compte la prova que s'ha practicat en el judici. "Ha quedat clar que van dur a terme un acte parlamentari i, per tant, està emparat en la inviolabilitat parlamentària", ha afirmat Gené, i això no situa el Parlament "per sobre de la llei", perquè precisament és la llei la que estableix que existeix inviolabilitat parlamentària. "Són aquí per permetre un debat parlamentari", ha reblat.
La lletrada de Corominas, Guinó i Barrufet ha constatat que presentar una iniciativa legislativa sobre la independència no és desobediència, ni tampoc ho és votar-la, perquè està protegit per la inviolabilitat parlamentària. Aleshores, ha qüestionat que sí que pugui ser desobediència el tràmit intermedi, de permetre'n el debat. "És activitat parlamentària", ha insistit Gené. Fins a la XI legislatura, la mesa no entrava al fons de les iniciatives i la jurisprudència del TC era consolidada i deia que la funció de la mesa era la d'un control formal, i així van actuar els membres de la mesa. El canvi jurisprudencial comença el 2014, però encara no era clar el 2016 i 2017. "Els meus clients es van trobar en una situació excepcional", ha afirmat Gené.
Les defenses han insistit que cap dels membres independentistes de la mesa tenia voluntat de desobeir, sinó que van actuar d'acord amb el que deia la jurisprudència del TC i el reglament del Parlament, i en defensa dels drets dels diputats. "Tenien dret a creure que actuaven correctament", ha afirmat Gené. La mesa, ha dit, no volia desobeir ni impedir que el TC fes la seva funció, però van concloure que "no podia impedir el debat parlamentari". "No es posava en dubte que el TC impugnés la resolució final que sortís del Parlament, no els era igual el que deia el TC, però se'ls demanava ponderar i van arribar a una conclusió diferent de la del tribunal", ha dit l'advocada. Amb tot, ha insistit també que els mandats del TC no eren clars.
La mesa només va permetre el debat parlamentari
L'advocat Raimon Tomàs, advocat d'Anna Simó, ha seguit la línia de Gené, i també ha demanat l'absolució de la seva clienta. Ha defensat que el TC no es podia dirigir a òrgans parlamentaris i ha demanat retornar a unes funcions de la mesa que siguin "respectuoses amb els drets parlamentaris". "No podem anar endarrere amb dretes", ha afirmat Tomàs. Com ha dit Gené, l'advocat ha insistit que els membres de la mesa no són responsables de les lleis que aprovava el Parlament. "Només van possibilitar el debat sobre aspectes d'interès públic, com la independència de Catalunya", ha dit. També ha recordat que els lletrats del Parlament van dir que la mesa no tenia cap obligació d'impedir el debat parlamentari.Tomàs ha recordat que la mesa va acatar el requeriment "concret" de suspendre un ple, i el ple no es va fer. Pel que fa al ple del 27 de setembre, es van admetre a tràmit les propostes perquè eren congruents al debat. "Dins de les seves funcions, van exercir-les com estaven fixades al reglament i com ells les van interpretar", ha afirmat. Com Gené, ha insistit que actuaven sota la inviolabilitat parlamentària, i ha recordat que la sentència de l'1-O no es pot traslladar al judici. "La seva sentència no és innòcua; si diuen que la mesa va cometre desobediència, això afectarà molta gent", ha dit l'advocat. Ha dit també que les ordres del TC no eren clares i permetien interpretació. El referèndum, per exemple, no formava part de la resolució 1/XI que havia estat suspesa. "El debat parlamentari és l'objecte del delicte? Si és així, tenim un problema", ha reblat.
Hi ha hagut dilacions indegudes
Gené ha retret també a les acusacions que demanin la mateixa pena per a tots els acusats sense identificar quin paper va tenir cadascun d'ells. També ha qüestionat que la inhabilitació que se'ls demana és excessiva, perquè afecta l'exercici, entre d'altres, de càrrecs municipals i europeus, tot i que el delicte és per un acte en l'àmbit autonòmic. L'advocada ha demanat diversos atenuants per dilacions indegudes -la causa principal comença el 2016 i el tot aquest temps hi ha hagut condemnes per l'1-O i fins i tot indults, i el Suprem va trigar dos anys a ordenar repetir el judici- i perquè ja han complert la pena. "La sentència de primera instància anul·lada els va impedir presentar-se a unes eleccions autonòmiques, no van poder decidir", ha dit Gené. Per tot plegat, subsidiàriament, ha demanat que es moduli la pena per a cada un dels acusats. L'advocat de Simó s'hi ha adherit, i ha recordat que totes les recusacions que ha presentat s'han acceptat.La Fiscalia diu que la mesa sí que volia desobeir
La Fiscalia ha assegurat aquest dijous que els membres sobiranistes de la mesa del Parlament del 2017 eren plenament conscients que desobeïen els requeriments del Tribunal Constitucional quan admetien a tràmit iniciatives parlamentàries contràries al mandat del tribunal. En el seu informe final, el fiscal ha dit que la desobediència va ser "oberta" i que els quatre acusats no poden al·legar que la doctrina anterior del TC els emparava, ja que no era "pètria" i els avisos del tribunal eren "clars, precisos i concrets".El fiscal Pedro Ariche ha dit que les ordres del TC eren "succintes, però clares, concretes i precises", i, per tant, els membres sobiranistes de la mesa tenien els mitjans suficients per entendre-les i complir-les. A més, ha recordat que els acusats sabien les conseqüències de l'incompliment, perquè eren "degudament advertits" pels lletrats de la cambra. "Eren plenament conscients que sobrepassaven completament els límits, per la qual cosa la seva actuació no pot emparar-se en la inviolabilitat parlamentària o la llibertat d'expressió", ha reblat.