Fèlix Millet i el final de la innocència

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Fèlix Millet va ser, sobretot, un barrut. Només un barrut pot organitzar el casament de la seva filla al Palau de la Música i fer que la institució que presidia pagui el convit -amb aixecament de la platea inclosa per posar-hi les taules dels convidats-, per després quedar-se amb la meitat del que abonaven els consogres. Millet era capaç de cometre l'acte de gasiveria més ofensiu davant de flor i nata de la burgesia catalana, i de molt més. Ho va demostrar anys més tard, quan va aflorar el saqueig del Palau, per valor de 23 milions d'euros, del qual només se n'acabarien retornant la meitat. S'hi va atrevir per tarannà i perquè es considerava intocable.

Durant molts anys, Millet va tenir raons per creure's que podia fer i desfer sense conseqüències. Presidia una de les institucions que sintetitzava les essències de la catalanitat, l'acompanyava el llinatge familiar i tenia fil directe amb el poder, perquè en formava part. "Som uns quatre-cents, i sempre som els mateixos", és la seva frase més cèlebre, la radiografia íntima d'aquest poder que integrava. Del mecenatge cultural a la política, passant pels negocis, amb fronteres difuses i relacions endogàmiques obscenament profitoses.

Tot l'ascendent de Millet, regat en els anys de fastos amb guardons i distincions, es va esfondrar el 23 de juliol del 2009, el dia que la policia va entrar al Palau de la Música quan l'espoli era més que una conjectura. Aquell dia es va acabar definitivament la innocència, la idea d'un país immaculat. La investigació judicial va airejar les interioritats d'una estafa continuada i va permetre estirar el fil de la corrupció. Millet i Convergència havien fet servir el Palau com a tapadora per finançar el partit de forma il·legal a partir de les comissions de Ferrovial. L'obra pública per dopar les sigles de CDC. El pes del 3%, verbalitzat per sorpresa per Pasqual Maragall al Parlament, acabaria amb refundació convergent, quan Millet ja s'havia convertit en un pària.

Perquè l'obituari de l'expresident del Palau de la Música és el d'un patrici repudiat. Condemnat a nou anys i vuit mesos de presó, va tornar a la garjola -ja hi havia estat reclòs unes setmanes per negocis de joventut- per viure-hi l'etapa final. Aquest dijous va morir als 87 anys, encara amb l'etiqueta de complir condemna en tercer grau, ja des de la residència. Se n'ha anat Millet, l'home que va convertir un cognom en sinònim de robatori, l'executor de l'oasi català.
 

---

Avui no et perdis

»Fèlix Millet, de negociant a Guinea a l'ensorrament del Palau; per Pep Martí.

»El BCE s'aïlla de la tensió financera i apuja els tipus d'interès fins al 3,5%.

»Tremolor al Credit Suisse: per què és tan important i com s'ha arribat fins aquí?; per Pep Martí.

»L'independentisme denuncia que l'Estat obstaculitza la missió de l'Eurocambra sobre Pegasus.

» Junts accelera per mantenir els feus en paral·lel a la reconquesta de Barcelona; per Oriol March.

» ERC es compromet a no acceptar els vots de PP, Vox, Ciutadans i Valents per arribar a les alcaldies; per Carme Rocamora.

» Collboni pensa en Albert Batlle com a regidor de Ciutat Vella per projectar la seguretat com a prioritat; per Carme Rocamora.

» El «cotxe elèctric del poble» serà de Volkswagen i es fabricarà a Catalunya.

» Investiguen quatre menors per una agressió sexual a una nena de 13 anys a Salou.

» Detingut un entrenador del Perelló per agredir sexualment una jugadora amb discapacitat intel·lectual.

» Opinió: «Capar el porno»; per Marina Fernàndez.

» Brot de sarna a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona; per Victor Rodrigo.

» El Tractat d'Alta Mar, un bon punt de partida per protegir els oceans; per Cristina Junyent.

» Barcelona arrabassa a Madrid el congrés d'eSports més gran d'Europa; per Victor Rodrigo.

» Catalunya, reina de la música urbana; per Victor Rodrigo.
 

---

 El passadís

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha repetit aquesta setmana el judici contra la mesa de l'1-O, que va acabar ahir amb la presentació dels informes de les parts. Poques novetats en un judici en el qual les defenses tenen un marge de maniobra força limitat per aconseguir l'absolució. En la primera jornada, dimarts, els acusats van rebre el suport dels principals partits i entitats independentistes. També de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que quan es va fer el primer judici era a la presó. Lluís Corominas, Anna Simó i Lluís Guinó van saludar-se amb les desenes de persones concentrades a les portes del TSJC, però Ramona Barrufet ho va evitar. Va preferir anar directament a les escaldes del tribunal. Va ser una de les poques escenes curioses dels tres dies de vistes. Laura Borràs, que havia acompanyat Corominas i Guinó, va voler saludar-la personalment just al control policial, a la cruïlla entre el carrer Almogàvers i el passeig de Lluís Companys. Just abans d'entrar, Barrufet també va conversar breument amb Forcadell, que va voler seguir el judici des de la sala, i la resta de membres de la mesa. Tots junts van entrar al TSJC entre mostres de cordialitat.


Vist i llegit

A Madrid s'havia produït un in crescendo d'expectació per escoltar el discurs de Ramón Tamames en la defensa de la moció de censura a Pedro Sánchez. Hi havia contribuït el periple mediàtic de l'exdirigent del Partit Comunista, que ha concedit entrevistes en els darrers dies que han evidenciat les contradiccions del seu relat amb el de Vox. Per això és rellevant la informació publicada ahir per eldiario.es, que avançava el contingut de l'esborrany final escrit per Tamames, pendent de les aportacions de Santiago Abascal. En l'article firmat per Carmen Moraga es detallava que l'orador té previst afirmar al Congrés que "Espanya s'assembla a una autocràcia absorbent". El text més esperat té 33 pàgines, 30 capítols i un apartat de conclusions breu. Sobre Tamames i el seu moment de glòria en temps de descompte -89 anys-, n'escrivia aquesta columna dimecres.

 El nom propi

Aquest dijous va transcendir la mort de la periodista Mària Sànchez, després de patir un càncer. Tenia 59 anys i era estimada pels companys de feina de TVE, així com per la resta de periodistes que la coneixien, que han viscut amb estupor la seva pèrdua. Educada i solidària, sumava 35 anys d'experiència, amb més de dues dècades d'especialització en la informació de Barcelona. A banda de ser una veu autoritzada en el periodisme local barceloní, va crear i dirigir Escarabajo Verde, el primer programa de televisió a l'Estat dedicat al medi ambient. Un dia trist per a l'ofici.

 Els imperdibles

Si us agrada l'obra de Gaudí i la voleu redescobrir de nit, teniu una oportunitat a la Casa Batlló. El cap de setmana passat es va posar en marxa una nova edició de les Nits Màgiques, que aquest mes de març es limiten a divendres i dissabte, i que a l'abril ja seran diàries fins a l'estiu. La proposta permet passejar-se per una de les joies arquitectòniques de Barcelona i desxifrar-ne les formes i colors a la llum de la lluna, amb el regust final d'una beguda acompanyada d'actuació musical. Si us fa el pes, afanyeu-vos a reservar l'entrada. Bon cap de setmana!    

 ​