24
de març
del
2023
Actualitzat
a les
19:12h
Ja fa temps que eldeep state, o almenys una part, ha abandonat les clavegueres i actua a plena llum del dia. Informacions periodístiques, comissions d'investigació parlamentàries i algunes causes judicials que han tirat endavant no sense dificultats han posat el focus a actuacions il·legals al marge dels controls democràtics per protegir una anomenada raó d'estat. Exemples com l'operació Catalunya -per desprestigiar persones vinculades al moviment sobiranista-, els GAL o les diverses ofensives contra dirigents de Podem són alguns exemples de l'actuació de les clavegueres contra tot aquell que gosi posar en dubte el model d'estat espanyol.
Qui forma part del deep state espanyol? Com opera? Qui el controla? El politòleg i escriptor Damià del Clot (Vilassar de Mar, 1973), actual alcalde de Vilassar de Mar, ha baixat a les clavegueres amb el llibreAnatomia del deep sate espanyol (Pòrtic). Hi radiografia aquest "estat dins de l'Estat" que actua amb agenda pròpia, especialment de la mà del PP, però també en connivència amb el PSOE quan ha convingut, amb l'objectiu d'exercir de guardià de les essències de l'estat espanyol. En aquesta entrevista amb Nació, Del Clot parla d'aquesta cara B i del poder que té, que l'independentisme va cometre l'error de no saber calibrar quan va activar el procés, i que impregna tota l'estructura estatal.
- Al llibre constata que el deep state ho impregna tot. Es pot reconduir, aquesta situació?
- L'estat espanyol presenta dues cares, la cara A, la Constitucional, i la cara B, les clavegueres. Les dinàmiques dels darrers anys, sobretot quan esclata el procés independentista i amb l'eclosió de Podem el 2015, fan que la cara B es comenci a menjar la cara A. Irromp a la superfície per mostrar una agenda pública pròpia, i amb la victòria de Pedro Sánchez comença a operar amb total impunitat. En el doble estat espanyol, la part de les clavegueres es mostra com durant el franquisme, amb tota la seva naturalesa i impunitat, tant en l'àmbit policial, serveis secrets, alta judicatura... Fa política des de la cara oculta de l'Estat.
- La cara B fa oposició al govern espanyol, o ja li va bé?
- La cara B fa oposició al govern espanyol, que ha fet equilibris. El PSOE en fa molts, d'equilibris, perquè també ha format part o ha actuat moltes vegades amb connivència amb l'estat profund. Ara mateix, tenim un estat dins de l'Estat que fa oposició al govern espanyol i reprimeix els nacionalismes català i basc, i també a les forces d'esquerres com Podem o del seu entorn.
- Què protegeix, la raó d'estat?
- Protegeix la raó d'estat -el principi d'unitat de l'Estat, que ve d'abans del franquisme; la monarquia com garant d'aquesta unitat, i el principi de sobirania única i indivisible- i una sèrie de privilegis de la classe conservadora i ultradretana que venen del franquisme, de 40 anys d'impunitat i de crear una estructura molt forta.
- Al llibre parla de silencis i punts foscos de la Constitució. Quins són?
- El primer és si monarquia o república. La monarquia ve imposada pel franquisme i no forma part dels debats de la Transició i és el símbol de la unitat de l'Estat i de la sobirania única. Un altre silenci és aquesta desviació del principi d'igualtat, un disseny del sistema electoral que dona més pes a zones tradicionalment conservadores, o les majories reforçades per reformar la Constitució o per renovar òrgans clau de l'Estat. O també el silenci a l'hora de no diferenciar entre nacionalitats i regions, amb una sentència del TC (4/1981) importantíssima, que diu que autonomia no és sobirania. El principi autonòmic acaba derivant en el café para todos i preval el principi d'unitat. La raó d'estat queda ben falcada amb el canvi de règim a la democràcia.
- Tot això és la cara A de l'Estat. La cara A protegeix la cara B?
- Sí. Un exemple és el de les majories reforçades per renovar els principals òrgans de l'Estat. El Consell General del Poder Judicial necessita 3/5 per renovar-se. Durant la Transició, això es va vendre com un element per fer valdre el consens, però ara s'ha transformat en una eina que utilitza la dreta quan no li interessa renovar un organisme. Fa més de 1.000 dies que no es renova el Poder Judicial. Ara han aparegut uns àudios en què el president de l'Audiència Nacional manté converses amb el número 2 del Ministeri de l'Interior durant la investigació del cas Kitchen. Quan la queixa arriba al CGPJ, el govern dels jutges diu que no es pot fer res. Els mecanismes de la cara A protegeixen la cara B.
- Un estat pot existir sense el seu corresponent deep state?
- Tots els estats tenen la seva part fosca, perquè tots volen defensar la seva raó d'estat. Al llibre analitzo la Itàlia de la Propaganda Dos, els Estats Units de Trump, la Rússia de Putin, la Turquia d'Erdogan... En el cas espanyol, la cara B parteix d'una dictadura de 40 anys, que crea unes estructures i uns privilegis molt potents, i quan es manifesta, com que encara té la mentalitat de la dictadura, ho fa de manera barroera. L'Estat ha tolerat uns mecanismes legals que han donat impunitat a l'estat profund. Com ara la llei de secrets oficials, que és del 1978, o la llei d'amnistia, o que les Forces Armades tinguin la funció de protegir l'ordenament constitucional. Hi ha una línia més continuista del que ens pensem.
- El PSOE ha volgut netejar les clavegueres?
- Hi ha conviscut. Durant la Transició, el PSOE és un partit que accepta i és còmplice dels silencis. Durant els anys de govern, el PSOE fa ús de les clavegueres de l'Estat, com veiem amb els GAL. En els darrers anys, quan el deep state actua contra l'independentisme, al PSOE ja li va bé. És un partit que ha conviscut amb les clavegueres, n'ha estat còmplice i l'ha utilitzat, però també n'ha estat víctima. L'estat profund també s'ha girat en contra dels socialistes, perquè en alguns moments, quan la dreta conservadora ha intentat assaltar el poder -any 1989, 1993, amb Zapatero o amb Sánchez- el PSOE s'hi ha hagut d'enfrontar, però no l'ha desmantellat ni eliminat.
- Les clavegueres es poden netejar o s'ha d'aspirar a controlar-les?
- No hi haurà mai un estat net del tot. Hi ha fons reservats, normes que desdibuixen la responsabilitat criminal a l'hora d'operar, hi ha secret de sumari, les policies poden punxar telèfons, crear proves falses... Sempre hi haurà un estat profund per protegir la raó d'estat, però s'ha d'intentar que aquest estat profund no traspassi determinades línies vermelles. Sempre n'hi haurà, sobretot en estat amb la tradició dictatorial d'Espanya, però hem d'intentar conviure-hi i intentar condemnar-ho quan es traspassen determinades línies.
- Al llibre parla de la Itàlia de Giulio Andreotti, que va ser el màxim exponent de dominar la cara A i la cara B de l'estat. Qui hi ha a Espanya que se li assembli?
- Espanya no ha tingut cap polític com Andreotti. Si mirem al passat, Franco va ser un dictador que va formar part de la cara A, que ho era tot en l'estat franquista, i va controlar la cara B, que aleshores era explícita. En el passat, ell dominava les dues cares. Durant la democràcia és més complicat. Potser José Barrionuevo o Rafael Vera, amb els GAL... O Jorge Fernández Díaz, que seria la figura que s'acostaria més a la d'Andreotti, però seria una còpia més barroera.
- Ja fa anys que apareixen alguns noms habituals de les clavegueres de l'Estat. Eugenio Pino, José Manuel Villarejo... Aquests són la punta de l'iceberg o realment són peces clau del deep state?
- Són gent del deep state, però són l'expressió més estripada de l'estat profund espanyol. Hi ha elements molt potents, com la gent que es mou a l'entorn del rei, o alts magistrats molt preparats que no sembla que siguin del deep state però que hi estan en contacte. Abans parlaven del president de l'Audiència Nacional, però també tenim el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que tècnicament és molt bo, o Carmen Lamela, que va passar de l'Audiència Nacional al Suprem. Policies, militars, membres dels serveis secrets, polítics que sempre han estat a segona línia, presidents de patronals. I el gran cos de l'estat profund: advocats de l'estat, alta burocràcia, diplomàtics. És un estat dins de l'estat, que té una agenda pròpia i cap control. L'estat constitucional està sotmès a controls polítics, però l'estat profund no respon davant de ningú, perquè ningú l'elegeix, no ret comptes a ningú i opera amb impunitat.
- Un cas paradigmàtic de l'actuació del deep state és l'operació Catalunya. Hi ha un "senyor X" que ho activa tot, o són diverses persones des de diversos àmbits?
- Hi ha una cúpula política que en un moment determinat empodera l'estat profund. Coincideix amb un govern de majoria absoluta del PP, amb Mariano Rajoy que nomena Jorge Fernández Díaz com a ministre de l'Interior. Soraya Sáenz de Santamaría és advocada de l'Estat i vicepresidenta del govern espanyol, i María Dolores de Cospedal, també advocada de l'Estat, és secretària general del PP. S'empodera el cos d'advocats de l'Estat i jutges, perquè operin en el marc que s'ha començat a crear amb l'ajuda també de mitjans i periodistes.
- Un dels problemes de l'independentisme ha estat no conèixer realment l'estat espanyol en totes les seves dimensions?
- Un dels pecats del sobiranisme quan va activar el procés de ruptura va ser no ser conscient de la força que tenia l'estat profund. El Consell Assessor per a la Transició Nacional va fer diversos informes sobre com fer la ruptura, i es parlava d'allò de "de la llei a la llei". No hi havia cap informe que parlés de la força de l'estat profund, o de la possibilitat que actués per frenar el procés. Aquest va ser un dels grans errors, tenint en compte que moltes de les actuals institucions provenen del franquisme. L'Audiència Nacional, que rep la causa del procés en un primer moment, ve del Tribunal d'Ordre Públic, que al seu torn ve del Tribunal de Repressió de la Masoneria i el Comunisme, que comença a operar a principis del franquisme. Avui tenim una Audiència Nacional que té un fil conductor que va a parar fins al final de la Guerra Civil. Aquests detalls s'haurien d'haver tingut en compte a l'hora d'enfrontar-nos amb l'Estat.
- Catalunya té clavegueres?
- No té clavegueres perquè no té estat. Si tingués estat, també voldria protegir la seva raó d'estat, però ho faria amb altres mecanismes. Estic segur que un estat català tindria la seva cara B, però no seria tan barroer com l'espanyol perquè no té un passat tan obscur. Durant el pujolisme sí que hi havia una voluntat de crear unes estructures de protecció per allargar en el temps un sistema de privilegis. Catalunya tindria una cara B, amb un sistema per protegir els privilegis de les classes poderoses, però no seria tan represora com l'espanyola.
- Com podem diferenciar quan actua la cara legal de l'Estat i quan és lawfare?
- Una situació de lawfare es crea quan hi ha activisme judicial, amb els jutges marcant una agenda pròpia al marge de la política; quan es polititza la justícia, amb magistrats polítics al capdavant d'institucions, i quan es criminalitza la política, amb proves fabricades i actes polítics que es porten als tribunals. L'Estat pot decidir com aborda qüestions polítiques, si amb la cara A o amb la cara B. Amb la cara A pot ser amb una taula de diàleg, que agradarà més o menys i serà més o menys eficient. Amb la cara B vol dir a través dels tribunals amb proves falses, amb un relat de periodistes d'estat i amb penes de presó desproporcionades, secrets de sumari eterns, investigacions prospectives, informes apòcrifs... No tot procés penal és lawfare.
- Encara que sigui contra catalans independentistes?
- Sí, poden haver processos contra independentistes que no siguin lawfare. També pot ser que hi hagi processos amb components de lawfare, amb penes desproporcionades, o amb condemnes anticipades per la pena del Telenotícies. Els procediments i les condemnes per l'1-O és lawfare.
- El cas de Laura Borràs, també?
- No el conec en profunditat, però sí que té dos components de lawfare: una petició de pena desproporcionada pel delicte que és i una pena anticipada fruit d'una instrucció molt llarga, que ha fet que ella ja entrés a la sala condemnada. No puc assegurar si és lawfare, però té alguns components de lawfare.
- La justícia té un problema quan les decisions que pren estan envoltades d'una ombra de dubte...
- Hi ha hagut un debat brutal sobre el nomenament de magistrats del TC, recusacions per alterar majories, una paràlisi de més de 1.000 dies per renovar el CGPJ, lleis que limiten drets fonamentals, tribunals que aturen debats parlamentaris... Sí que hi ha procediments que són nets, no tots tenen l'ombra de dubte, però quan es tracta de procediments contra minories, com la basca o la catalana, o contra grups que posen en dubte el principi monàrquic, com Podem... Hi ha elements per dubtar.
Qui forma part del deep state espanyol? Com opera? Qui el controla? El politòleg i escriptor Damià del Clot (Vilassar de Mar, 1973), actual alcalde de Vilassar de Mar, ha baixat a les clavegueres amb el llibreAnatomia del deep sate espanyol (Pòrtic). Hi radiografia aquest "estat dins de l'Estat" que actua amb agenda pròpia, especialment de la mà del PP, però també en connivència amb el PSOE quan ha convingut, amb l'objectiu d'exercir de guardià de les essències de l'estat espanyol. En aquesta entrevista amb Nació, Del Clot parla d'aquesta cara B i del poder que té, que l'independentisme va cometre l'error de no saber calibrar quan va activar el procés, i que impregna tota l'estructura estatal.
- Al llibre constata que el deep state ho impregna tot. Es pot reconduir, aquesta situació?
- L'estat espanyol presenta dues cares, la cara A, la Constitucional, i la cara B, les clavegueres. Les dinàmiques dels darrers anys, sobretot quan esclata el procés independentista i amb l'eclosió de Podem el 2015, fan que la cara B es comenci a menjar la cara A. Irromp a la superfície per mostrar una agenda pública pròpia, i amb la victòria de Pedro Sánchez comença a operar amb total impunitat. En el doble estat espanyol, la part de les clavegueres es mostra com durant el franquisme, amb tota la seva naturalesa i impunitat, tant en l'àmbit policial, serveis secrets, alta judicatura... Fa política des de la cara oculta de l'Estat.
- La cara B fa oposició al govern espanyol, o ja li va bé?
- La cara B fa oposició al govern espanyol, que ha fet equilibris. El PSOE en fa molts, d'equilibris, perquè també ha format part o ha actuat moltes vegades amb connivència amb l'estat profund. Ara mateix, tenim un estat dins de l'Estat que fa oposició al govern espanyol i reprimeix els nacionalismes català i basc, i també a les forces d'esquerres com Podem o del seu entorn.
"El 'deep state' protegeix la raó d'estat: unitat, monarquia i sobirania única i indivisible"
- Què protegeix, la raó d'estat?
- Protegeix la raó d'estat -el principi d'unitat de l'Estat, que ve d'abans del franquisme; la monarquia com garant d'aquesta unitat, i el principi de sobirania única i indivisible- i una sèrie de privilegis de la classe conservadora i ultradretana que venen del franquisme, de 40 anys d'impunitat i de crear una estructura molt forta.
- Al llibre parla de silencis i punts foscos de la Constitució. Quins són?
- El primer és si monarquia o república. La monarquia ve imposada pel franquisme i no forma part dels debats de la Transició i és el símbol de la unitat de l'Estat i de la sobirania única. Un altre silenci és aquesta desviació del principi d'igualtat, un disseny del sistema electoral que dona més pes a zones tradicionalment conservadores, o les majories reforçades per reformar la Constitució o per renovar òrgans clau de l'Estat. O també el silenci a l'hora de no diferenciar entre nacionalitats i regions, amb una sentència del TC (4/1981) importantíssima, que diu que autonomia no és sobirania. El principi autonòmic acaba derivant en el café para todos i preval el principi d'unitat. La raó d'estat queda ben falcada amb el canvi de règim a la democràcia.
Damià del Clot. Foto: Adrià Costa Rifà
- Tot això és la cara A de l'Estat. La cara A protegeix la cara B?
- Sí. Un exemple és el de les majories reforçades per renovar els principals òrgans de l'Estat. El Consell General del Poder Judicial necessita 3/5 per renovar-se. Durant la Transició, això es va vendre com un element per fer valdre el consens, però ara s'ha transformat en una eina que utilitza la dreta quan no li interessa renovar un organisme. Fa més de 1.000 dies que no es renova el Poder Judicial. Ara han aparegut uns àudios en què el president de l'Audiència Nacional manté converses amb el número 2 del Ministeri de l'Interior durant la investigació del cas Kitchen. Quan la queixa arriba al CGPJ, el govern dels jutges diu que no es pot fer res. Els mecanismes de la cara A protegeixen la cara B.
"La cara A de l'Estat, la democràtica, protegeix la cara B"
- Un estat pot existir sense el seu corresponent deep state?
- Tots els estats tenen la seva part fosca, perquè tots volen defensar la seva raó d'estat. Al llibre analitzo la Itàlia de la Propaganda Dos, els Estats Units de Trump, la Rússia de Putin, la Turquia d'Erdogan... En el cas espanyol, la cara B parteix d'una dictadura de 40 anys, que crea unes estructures i uns privilegis molt potents, i quan es manifesta, com que encara té la mentalitat de la dictadura, ho fa de manera barroera. L'Estat ha tolerat uns mecanismes legals que han donat impunitat a l'estat profund. Com ara la llei de secrets oficials, que és del 1978, o la llei d'amnistia, o que les Forces Armades tinguin la funció de protegir l'ordenament constitucional. Hi ha una línia més continuista del que ens pensem.
"El PSOE ha conviscut i ha utilitzat les clavegueres"
- El PSOE ha volgut netejar les clavegueres?
- Hi ha conviscut. Durant la Transició, el PSOE és un partit que accepta i és còmplice dels silencis. Durant els anys de govern, el PSOE fa ús de les clavegueres de l'Estat, com veiem amb els GAL. En els darrers anys, quan el deep state actua contra l'independentisme, al PSOE ja li va bé. És un partit que ha conviscut amb les clavegueres, n'ha estat còmplice i l'ha utilitzat, però també n'ha estat víctima. L'estat profund també s'ha girat en contra dels socialistes, perquè en alguns moments, quan la dreta conservadora ha intentat assaltar el poder -any 1989, 1993, amb Zapatero o amb Sánchez- el PSOE s'hi ha hagut d'enfrontar, però no l'ha desmantellat ni eliminat.
- Les clavegueres es poden netejar o s'ha d'aspirar a controlar-les?
- No hi haurà mai un estat net del tot. Hi ha fons reservats, normes que desdibuixen la responsabilitat criminal a l'hora d'operar, hi ha secret de sumari, les policies poden punxar telèfons, crear proves falses... Sempre hi haurà un estat profund per protegir la raó d'estat, però s'ha d'intentar que aquest estat profund no traspassi determinades línies vermelles. Sempre n'hi haurà, sobretot en estat amb la tradició dictatorial d'Espanya, però hem d'intentar conviure-hi i intentar condemnar-ho quan es traspassen determinades línies.
Damià del Clot. Foto: Adrià Costa Rifà
- Al llibre parla de la Itàlia de Giulio Andreotti, que va ser el màxim exponent de dominar la cara A i la cara B de l'estat. Qui hi ha a Espanya que se li assembli?
- Espanya no ha tingut cap polític com Andreotti. Si mirem al passat, Franco va ser un dictador que va formar part de la cara A, que ho era tot en l'estat franquista, i va controlar la cara B, que aleshores era explícita. En el passat, ell dominava les dues cares. Durant la democràcia és més complicat. Potser José Barrionuevo o Rafael Vera, amb els GAL... O Jorge Fernández Díaz, que seria la figura que s'acostaria més a la d'Andreotti, però seria una còpia més barroera.
"Villarejo és l'expressió més estripada del 'deep state', però hi ha elements molt potents a l'entorn del rei o de l'alta judicatura"
- Ja fa anys que apareixen alguns noms habituals de les clavegueres de l'Estat. Eugenio Pino, José Manuel Villarejo... Aquests són la punta de l'iceberg o realment són peces clau del deep state?
- Són gent del deep state, però són l'expressió més estripada de l'estat profund espanyol. Hi ha elements molt potents, com la gent que es mou a l'entorn del rei, o alts magistrats molt preparats que no sembla que siguin del deep state però que hi estan en contacte. Abans parlaven del president de l'Audiència Nacional, però també tenim el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que tècnicament és molt bo, o Carmen Lamela, que va passar de l'Audiència Nacional al Suprem. Policies, militars, membres dels serveis secrets, polítics que sempre han estat a segona línia, presidents de patronals. I el gran cos de l'estat profund: advocats de l'estat, alta burocràcia, diplomàtics. És un estat dins de l'estat, que té una agenda pròpia i cap control. L'estat constitucional està sotmès a controls polítics, però l'estat profund no respon davant de ningú, perquè ningú l'elegeix, no ret comptes a ningú i opera amb impunitat.
- Un cas paradigmàtic de l'actuació del deep state és l'operació Catalunya. Hi ha un "senyor X" que ho activa tot, o són diverses persones des de diversos àmbits?
- Hi ha una cúpula política que en un moment determinat empodera l'estat profund. Coincideix amb un govern de majoria absoluta del PP, amb Mariano Rajoy que nomena Jorge Fernández Díaz com a ministre de l'Interior. Soraya Sáenz de Santamaría és advocada de l'Estat i vicepresidenta del govern espanyol, i María Dolores de Cospedal, també advocada de l'Estat, és secretària general del PP. S'empodera el cos d'advocats de l'Estat i jutges, perquè operin en el marc que s'ha començat a crear amb l'ajuda també de mitjans i periodistes.
Damià del Clot. Foto: Adrià Costa Rifà
- Un dels problemes de l'independentisme ha estat no conèixer realment l'estat espanyol en totes les seves dimensions?
- Un dels pecats del sobiranisme quan va activar el procés de ruptura va ser no ser conscient de la força que tenia l'estat profund. El Consell Assessor per a la Transició Nacional va fer diversos informes sobre com fer la ruptura, i es parlava d'allò de "de la llei a la llei". No hi havia cap informe que parlés de la força de l'estat profund, o de la possibilitat que actués per frenar el procés. Aquest va ser un dels grans errors, tenint en compte que moltes de les actuals institucions provenen del franquisme. L'Audiència Nacional, que rep la causa del procés en un primer moment, ve del Tribunal d'Ordre Públic, que al seu torn ve del Tribunal de Repressió de la Masoneria i el Comunisme, que comença a operar a principis del franquisme. Avui tenim una Audiència Nacional que té un fil conductor que va a parar fins al final de la Guerra Civil. Aquests detalls s'haurien d'haver tingut en compte a l'hora d'enfrontar-nos amb l'Estat.
"Si Catalunya tingués un estat, estic segur que també tindria la seva cara B"
- Catalunya té clavegueres?
- No té clavegueres perquè no té estat. Si tingués estat, també voldria protegir la seva raó d'estat, però ho faria amb altres mecanismes. Estic segur que un estat català tindria la seva cara B, però no seria tan barroer com l'espanyol perquè no té un passat tan obscur. Durant el pujolisme sí que hi havia una voluntat de crear unes estructures de protecció per allargar en el temps un sistema de privilegis. Catalunya tindria una cara B, amb un sistema per protegir els privilegis de les classes poderoses, però no seria tan represora com l'espanyola.
- Com podem diferenciar quan actua la cara legal de l'Estat i quan és lawfare?
- Una situació de lawfare es crea quan hi ha activisme judicial, amb els jutges marcant una agenda pròpia al marge de la política; quan es polititza la justícia, amb magistrats polítics al capdavant d'institucions, i quan es criminalitza la política, amb proves fabricades i actes polítics que es porten als tribunals. L'Estat pot decidir com aborda qüestions polítiques, si amb la cara A o amb la cara B. Amb la cara A pot ser amb una taula de diàleg, que agradarà més o menys i serà més o menys eficient. Amb la cara B vol dir a través dels tribunals amb proves falses, amb un relat de periodistes d'estat i amb penes de presó desproporcionades, secrets de sumari eterns, investigacions prospectives, informes apòcrifs... No tot procés penal és lawfare.
Damià del Clot. Foto: Adrià Costa Rifà
- Encara que sigui contra catalans independentistes?
- Sí, poden haver processos contra independentistes que no siguin lawfare. També pot ser que hi hagi processos amb components de lawfare, amb penes desproporcionades, o amb condemnes anticipades per la pena del Telenotícies. Els procediments i les condemnes per l'1-O és lawfare.
"El cas de Laura Borràs té elements de 'lawfare'"
- El cas de Laura Borràs, també?
- No el conec en profunditat, però sí que té dos components de lawfare: una petició de pena desproporcionada pel delicte que és i una pena anticipada fruit d'una instrucció molt llarga, que ha fet que ella ja entrés a la sala condemnada. No puc assegurar si és lawfare, però té alguns components de lawfare.
- La justícia té un problema quan les decisions que pren estan envoltades d'una ombra de dubte...
- Hi ha hagut un debat brutal sobre el nomenament de magistrats del TC, recusacions per alterar majories, una paràlisi de més de 1.000 dies per renovar el CGPJ, lleis que limiten drets fonamentals, tribunals que aturen debats parlamentaris... Sí que hi ha procediments que són nets, no tots tenen l'ombra de dubte, però quan es tracta de procediments contra minories, com la basca o la catalana, o contra grups que posen en dubte el principi monàrquic, com Podem... Hi ha elements per dubtar.