15
de març
del
2023
Actualitzat
a les
16:16h
Els exmembres de la mesa del Parlament José María Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC) han afirmat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els advertiments del Tribunal Constitucional (TC) dels anys 2015 al 2017 per vetar certes iniciatives independentistes eren "bastant clars, claríssims". En canvi, han reconegut que els informes dels juristes de la cambra sobre els requeriments eren "ambigus" a l'inici, ja que el tribunal havia anat canviant la seva doctrina sobre la matèria.
Els lletrats han explicat que el TC va canviar la seva doctrina entre el 2014 i el 2019. Ho han dit en la seva declaració com a testimonis al judici contra quatre diputats sobiranistes d'aquella mesa presidida per Carme Forcadell. El conjunt de declaracions dels testimonis han estat molt similars a les del primer judici pels mateixos fets i contra els mateixos acusats, el 2020.
Espejo-Saavedra ha admès a preguntes de l'advocat d'Anna Simó que el primer informe jurídic dels lletrats del Parlament, el desembre del 2015, era més "ambigu" perquè la jurisprudència del TC encara no estava "assentada", però ha explicat que aquesta es va anar estrenyent a mesura que passaven els mesos i les iniciatives sobiranistes al llarg de la legislatura. "Per a mi era deliberadament massa ambigu", ha opinat, però també ha admès que posteriorment els informes van ser més ferms en les seves afirmacions.
No obstant això, a preguntes del fiscal, prèviament, ha dit que el mandat del TC en la seva resolució era "clar i taxatiu" i no va haver de consultar als serveis jurídics parlamentaris l'abast d'aquell requeriment. Així, ha assegurat que en cap moment va veure afectada la seva inviolabilitat parlamentària per l'ordre del TC d'impedir determinades votacions o debats.
L'exdiputat de Cs ha explicat que els lletrats de la cambra van fer diversos advertiments a la Mesa, de forma oral durant les reunions, i per escrit amb informes si l'òrgan ho demanava. A més, ha dit que ell va recordar als acusats que hi havia risc de delicte si admetien a tràmit determinades iniciatives parlamentàries. Espejo-Saavedra ha admès, preguntat per les defenses, que les advertències dels juristes eren "condicionals" i que els acusats es defensaven al·legant que l'anterior jurisprudència del mateix TC els emparava.
Per la seva banda, l'exsecretari David Pérez ha dit que el primer requeriment del TC era "bastant clar, claríssim" i que ell el va comprendre perfectament i no va tenir cap conflicte personal per veure afectada la seva inviolabilitat parlamentària. "Em vaig sentir pertorbat per altres coses, no pel TC", ha dit. Pérez ha admès que ell no estava totalment d'acord amb algunes de les resolucions del TC, però les acatava i no es plantejava incomplir-les. En tot cas, ha dit que els acusats sempre al·legaven discrepàncies jurídiques amb el TC, però mai deien que no els importessin les resolucions del tribunal.
Per la seva banda, el lletrat major de la cambra del 2012 al 2018, Antoni Bayona, ha explicat que fins el 2014 hi havia una doctrina establerta en moltes cambres legislatives del món que feien que la Mesa només verifiqués els requisits formals establerts pel reglament de la cambra a l'hora d'acceptar a tràmit una iniciativa parlamentària. "No ha de fer un filtre polític", ha dit, ja que cal preservar primer el dret de participació política. "La inadmissió ha de ser de caire excepcional", ha reblat. A més, ha recordat que les iniciatives poden anar variant el seu redactat al llarg de la tramitació parlamentària.
Però també ha explicat que l'evolució de la jurisprudència del TC va començar el 2014 i es va establir de forma ferma el 2019, considerant que la Mesa ha de protegir sentències anteriors i fer-les complir. Per això, ha dit que en algun cas va fer un advertiment verbal a la Mesa, tot i admetre que potser no va ser prou "contundent", i ha dit que tot i que inicialment ell no va rebre formalment els requeriments del TC, després ja els va començar a rebre.
Xavier Muro, secretari general del 2016 al 2021, ha dit que la situació legislativa i jurídica aquells anys era "complicada", ja que si la mesa era "mol autorestrictiva", podria vulnerar els drets dels parlamentaris, però si era massa oberta podia incomplir les resolucions del TC. "Però de mica en mica es van anar delimitant els límits de manera més precisa", ha relatat.
L'Advocacia de l'Estat ha mantingut les seves conclusions, amb la mateixa petició de pena que la fiscalia, i Vox també ha mantingut l'acusació per desobediència. Les defenses han demanat l'absolució o, si hi hagués condemna, que es tingués en compte l'atenuant de dilacions indegudes. Aquest dijous les parts faran els seus informes finals i els quatre acusats tindran dret a l'últim torn de paraula.
Els lletrats han explicat que el TC va canviar la seva doctrina entre el 2014 i el 2019. Ho han dit en la seva declaració com a testimonis al judici contra quatre diputats sobiranistes d'aquella mesa presidida per Carme Forcadell. El conjunt de declaracions dels testimonis han estat molt similars a les del primer judici pels mateixos fets i contra els mateixos acusats, el 2020.
Espejo-Saavedra ha admès a preguntes de l'advocat d'Anna Simó que el primer informe jurídic dels lletrats del Parlament, el desembre del 2015, era més "ambigu" perquè la jurisprudència del TC encara no estava "assentada", però ha explicat que aquesta es va anar estrenyent a mesura que passaven els mesos i les iniciatives sobiranistes al llarg de la legislatura. "Per a mi era deliberadament massa ambigu", ha opinat, però també ha admès que posteriorment els informes van ser més ferms en les seves afirmacions.
No obstant això, a preguntes del fiscal, prèviament, ha dit que el mandat del TC en la seva resolució era "clar i taxatiu" i no va haver de consultar als serveis jurídics parlamentaris l'abast d'aquell requeriment. Així, ha assegurat que en cap moment va veure afectada la seva inviolabilitat parlamentària per l'ordre del TC d'impedir determinades votacions o debats.
L'exdiputat de Cs ha explicat que els lletrats de la cambra van fer diversos advertiments a la Mesa, de forma oral durant les reunions, i per escrit amb informes si l'òrgan ho demanava. A més, ha dit que ell va recordar als acusats que hi havia risc de delicte si admetien a tràmit determinades iniciatives parlamentàries. Espejo-Saavedra ha admès, preguntat per les defenses, que les advertències dels juristes eren "condicionals" i que els acusats es defensaven al·legant que l'anterior jurisprudència del mateix TC els emparava.
Per la seva banda, l'exsecretari David Pérez ha dit que el primer requeriment del TC era "bastant clar, claríssim" i que ell el va comprendre perfectament i no va tenir cap conflicte personal per veure afectada la seva inviolabilitat parlamentària. "Em vaig sentir pertorbat per altres coses, no pel TC", ha dit. Pérez ha admès que ell no estava totalment d'acord amb algunes de les resolucions del TC, però les acatava i no es plantejava incomplir-les. En tot cas, ha dit que els acusats sempre al·legaven discrepàncies jurídiques amb el TC, però mai deien que no els importessin les resolucions del tribunal.
Per la seva banda, el lletrat major de la cambra del 2012 al 2018, Antoni Bayona, ha explicat que fins el 2014 hi havia una doctrina establerta en moltes cambres legislatives del món que feien que la Mesa només verifiqués els requisits formals establerts pel reglament de la cambra a l'hora d'acceptar a tràmit una iniciativa parlamentària. "No ha de fer un filtre polític", ha dit, ja que cal preservar primer el dret de participació política. "La inadmissió ha de ser de caire excepcional", ha reblat. A més, ha recordat que les iniciatives poden anar variant el seu redactat al llarg de la tramitació parlamentària.
Però també ha explicat que l'evolució de la jurisprudència del TC va començar el 2014 i es va establir de forma ferma el 2019, considerant que la Mesa ha de protegir sentències anteriors i fer-les complir. Per això, ha dit que en algun cas va fer un advertiment verbal a la Mesa, tot i admetre que potser no va ser prou "contundent", i ha dit que tot i que inicialment ell no va rebre formalment els requeriments del TC, després ja els va començar a rebre.
Xavier Muro, secretari general del 2016 al 2021, ha dit que la situació legislativa i jurídica aquells anys era "complicada", ja que si la mesa era "mol autorestrictiva", podria vulnerar els drets dels parlamentaris, però si era massa oberta podia incomplir les resolucions del TC. "Però de mica en mica es van anar delimitant els límits de manera més precisa", ha relatat.
Modificacions menors de les conclusions
Al final de la sessió la Fiscalia ha modificat lleugerament les seves conclusions provisionals, però ha mantingut la petició de pena de 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per als quatre acusats per un delicte de desobediència. En tot cas, ha rebaixat de delicte continuat a un sol delicte, i ha canviat el relat de fets concretant que Lluís Corominas va deixar de ser membre de la mesa el juliol del 2017 i, per tant, la resta d'actuacions que va fer com a president del grup de JxSí ja no són punibles, com va constatar el mateix TSJC en el primer judici respecte la cupaire Mireia Boya.L'Advocacia de l'Estat ha mantingut les seves conclusions, amb la mateixa petició de pena que la fiscalia, i Vox també ha mantingut l'acusació per desobediència. Les defenses han demanat l'absolució o, si hi hagués condemna, que es tingués en compte l'atenuant de dilacions indegudes. Aquest dijous les parts faran els seus informes finals i els quatre acusats tindran dret a l'últim torn de paraula.