Quines diferències hi ha entre les meses de Forcadell i Torrent?

Inviolabilitat parlamentària, sense voluntat de desobeir, la mesa com a òrgan censor... Podria ser el judici contra la mesa de Roger Torrent, que es va resoldre fa uns mesos i està pendent de recurs, o bé la repetició del judici contra la mesa que presidia Carme Forcadell i que s'ha celebrat aquesta setmana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Són dos casos similars, perquè s'hi persegueix la mesa per un delicte de desobediència per haver permès un debat parlamentari sobre qüestions que, segons el Tribunal Constitucional (TC), no es podien tractar al Parlament. Ara bé, hi ha diferències significatives entre tots dos casos que, a l'espera del que digui el tribunal, permeten pensar que, si en el cas de Torrent hi va haver una absolució, en el cas de la mesa de l'1-O la sentència serà condemnatòria.

Els dos casos són semblants i durant la vista oral s'han vist arguments força similars. Les defenses de Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet han argumentat que les ordres del TC no eren concretes i permetien un marge ampli d'interpretació, que les resolucions que es van tramitar no tenien relació amb d'altres prèvies que el TC havia anul·lat i que els membres de la mesa no tenien voluntat de desobeir i, en tot cas, que creien que estaven actuant emparats en la inviolabilitat parlamentària. Tot això, sostenen les defenses, hauria de permetre dictar una sentència absolutòria al nou tribunal que ara jutja el cas, després que el Tribunal Suprem anul·lés la condemna de l'any 2020 per manca d'imparcialitat dels jutges.

Ara bé, no és tan senzill, perquè hi ha diferències importants respecte del cas de Torrent. El cas de la mesa de Forcadell té precedents que no li són favorables i que ja són ferms, com ara la sentència del Suprem sobre l'1-O i la que va inhabilitar Joan Josep Nuet. En tots dos casos, l'alt tribunal marca el camí al TSJC per dictar una condemna per desobediència. Per això l'advocada Judit Gené, en la darrera sessió, després d'admetre certa "resignació", va demanar al tribunal "abstraure's" de totes aquestes resolucions i decidir en funció únicament del que s'ha vist en el judici, on ha quedat més clar que la darrera vegada que la decisió d'admetre a tràmit les resolucions impugnades era un acte parlamentari que, per tant, estava protegit per la inviolabilitat parlamentària.

Serà difícil un canvi de criteri i, en cas que el TSJC difereixi, qui haurà de resoldre els recursos és el mateix Suprem, que ja ha dit que els fets són desobediència. En el cas de la sentència de l'1-O, la sala segona fixa els límits de la inviolabilitat. "L'acte parlamentari que s'aparta de la seva genuïna funcionalitat i es converteix en vehicle per desobeir el TC no és un acte que pugui emparar-se en la inviolabilitat parlamentària, que no protegeix davant d'actes de conscient desatenció al que resol l'alt tribunal", diu el Suprem. En altres paraules, la inviolabilitat parlamentària no protegeix aquells "actes intencionats de rebuig" a les decisions del TC. Les possibilitats d'èxit d'aquest argument, que tampoc es va acceptar en el cas de Torrent, són escasses.
 

Entre el debat genèric i la voluntat real

Sense la protecció de la inviolabilitat, hi ha altres elements que expliquen per què en un cas hi ha absolució i en l'altre tot apunta que hi haurà condemna. En la sentència de la mesa de Torrent, el TSJC va dir que no hi havia voluntat de real d'exercir el dret d'autodeterminació de Catalunya ni es recusava el rei, sinó que es tractava d'un debat genèric sobre el dret d'autodeterminació i es criticava la monarquia com a institució, no pas la figura concreta de Felip VI. Això, va concloure el tribunal, ho podia fer el Parlament i no xocava amb les sentències prèvies del TC. Per contra, en el cas de la mesa de l'1-O, el tribunal haurà de determinar si les resolucions que es van tramitar anaven en la línia d'executar -com diu la Fiscalia- el dret d'autodeterminació o eren merament simbòliques.

En el cas de Torrent, el TSJC va decidir absoldre perquè no va considerar que hi hagués voluntat de desobeir, perquè les ordres del TC no eren prou clares i perquè no hi havia connexió les sentències de la legislatura de l'1-O -que prohibien fer res per impulsar el procés- amb les resolucions impugnades en la legislatura posterior. La sala es va encarregar de dir que aquell cas no tenia res a veure amb "altres casos", en referència al de la mesa de l'1-O. Aquests arguments també s'han aportat al judici d'aquesta setmana i el tribunal haurà de determinar si són creïbles. El Suprem ja ha dit en els casos de Forcadell i de Nuet que sí que hi havia connexió i que hi va haver desobediència, i per això va optar per condemnes. El marge del TSJC, doncs, és estret.

 

Les dilacions indegudes

La possibilitat d'una absolució és mínima, però no tant una possible rebaixa de pena respecte del primer judici que es va suspendre. El motiu són les dilacions indegudes que ha argumentat la defensa. Els fets que s'han jutjat ara van passar fa més de cinc anys i encara no hi ha una sentència de primera instància. El Suprem també va trigar anys a resoldre les recusacions plantejades per les defenses, que finalment van implicar una repetició del judici i allargar encara més el procediment. Les defenses han demanat que, en cas de condemna, es tingui en compte aquest allargament excessiu de la causa per optar per una pena inferior als 20 mesos que demana la Fiscalia, que sosté que si el procés s'ha allargat és culpa precisament dels advocats defensors.
 

Tot acaba al Suprem

Passi el que passi amb la sentència de Corominas, Simó, Guinó i Barrufet, hi haurà recurs. En cas de condemna, les defenses preveuen portar el cas al Suprem. En una hipotètica absolució, qui ho farà serà la Fiscalia. En tots els casos serà l'alt tribunal espanyol qui tindrà l'última paraula, amb sentències prèvies com la de l'1-O i la de Nuet que no conviden a l'optimisme. També haurà de dir la seva sobre l'absolució de Torrent, impugnada per la Fiscalia i els acusats que volen portar el cas a Europa. La sala penal revisarà els arguments del TSJC per no condemnar l'antiga mesa del Parlament i podria, si ho considera, revertir aquella absolució i optar pels arguments que ja va expressar en la sentència del procés.