14
de març
del
2023
Actualitzat
a les
22:32h
La caiguda del Silicon Valley Bank (SVB) ha encès els llums d'alarma en els mercats i els governs. Les principals institucions econòmiques globals havien allunyat les darreres setmanes l'horitzó d'una recessió, desmentint les previsions més negatives de l'any 2022. El banc californià, especialitzat en empreses del sector tecnològic, ha fet figa, generant temor en els mercats.
La crisi del Silicon Valley Bank i del Signature Bank -de Nova York- és la més gran ensulsiada d'entitats financeres des del 2008, després de la caiguda de Lehman Brothers. Però estem realment en un escenari similar? En què s'assembla i en què es diferencien les dues situacions? L'economista Oriol Amat, exrector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Carme Garcia, presidenta de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i Xavier Freixas, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF -i Premi Jaume I d'Economia- clarifiquen a Nació el moment després de la caiguda dels dos bancs.
"Això no és Lehman Brothers". Així de contundent s'expressa Oriol Amat per explicar les diferències entre aquella caiguda bancària i l'actual. "Lehman Brothers tenia uns actius tòxics i va fer grans inversions en hipoteques escombraria. Silicon Valley Bank és un altre cas. Va invertir 70.000 dels seus 180.000 milions en empreses tecnològiques, però la resta la va dedicar a comprar deute públic nord-americà. Al pujar la inflació i augmentar els tipus d'interès, la gent té menys diners i els treu del banc, que decideix vendre deute públic. En l'operació va perdre 1.800 milions". Amat assenyala una dada important: als EUA hi ha 4.800 bancs i entre el 2010 i el 2023 n'han tancat més de 300.
Xavier Freixas i Carme Garcia coincideixen en les diferències respecte de la crisi de fa 15 anys. Per Carme Garcia, "Lehman Brothers no va ser només un cas de mala gestió, com la que potser s'ha produït al banc californià, sinó de frau. Lehman Brothers tenia uns actius que havia venut moltes vegades per damunt del seu valor".
Xavier Freixas explica que el cas del banc californià respon a errors greus de gestió: "Els directius de l'entitat no van saber valorar el risc que suposava l'augment dels tipus d'interès, el que sembla increïble perquè en bona part era un escenari previsible". Pel catedràtic de la UPF, el cas té poc a veure amb la situació de la resta d'entitats financeres: "Quants bancs financen start-up d'aquesta manera i tenen un 96% dels dipòsits dels seus clients no assegurats?".
Una altra diferència rellevant és la situació del sistema bancari. Oriol Amat explica que "una part important del sistema bancari es trobava en una situació similar al de Lehman Brothers". "Ara ens trobem amb un sistema bancari sanejat", afegeix. Per la seva banda, Xavier Freixas assenyala el canvi significatiu que va suposar el marc regulatori Basilea 3, acordat pel Comitè Internacional de Supervisió Bancària: "Es va establir que els bancs incrementessin del 8% al 12,5% de fons propis i va fer que aquests fossin més robustos. En aquests moments, tenim uns bancs més segurs i amb menys risc de contagi".
El context global de la crisi del 2008 té poc a veure amb l'actual també en un altre àmbit, el geopolític. Oriol Amat recorda que la fallida del 2008 va venir per l'esclat d'un sobrecalentament de crèdit i la bombolla financera. L'actual marc inflacionari té causes molt diverses, però hi ha tingut un pes rellevant la geopolítica i la guerra d'Ucraïna. Sense el conflicte bèl·lic que s'inicia el 24 de febrer del 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna, no s'expliquen moltes de les actuals incerteses.
La reacció de l'Administració Biden i de la Reserva Federal nord-americana ha estat immediata. També en això la diferència ha estat important respecte a la primera resposta dels governs a la crisi que es va iniciar el 2007. Carme Garcia destaca l'agilitat de Washington, amb la intervenció del banc i les paraules del president Joe Biden garantint els dipòsits i, alhora, recordant als accionistes com funciona el capitalisme: "No és el mateix el dipositari que l'accionista: aquest coneix els riscos de la seva decisió".
"Només hem de témer a la mateixa por". És la frase del president Franklin Roosevelt després de la Depressió del 1929 i les seves conseqüències. La por té un paper fonamental en les crisis econòmiques. Oriol Amat recorda una escena de Mary Poppins, quan un nen es queixa que li han robat una moneda i els seus crits s'estenen per la ciutat i acaben provocant una crisi bancària. I rememora quan les autoritats nord-americanes, en temps de Barack Obama, van garantir fer tot el que calgués per evitar l'extensió de la crisi. A la Unió Europea, la reacció va ser més lenta, fins que el 2013 el president del BCE, Mario Draghi, va assegurar que es faria tot el necessari per salvar l'euro.
Per Carme Garcia, la por és un factor important en moments així: "Si no generem por, la caiguda del Silicon Valley Bank no té perquè afectar el sistema bancari i no ha de tenir impacte en els bancs europeus". Xavier Freixas també ho descarta: "Jo ara compraria el Santander i el BBVA", bromeja. Considera que els bancs espanyols estan protegits: "Amb unes hipoteques de tipus variable com les que predominen a l'estat espanyol, les garanties són molt grans".
Des del 2008, les autoritats financeres han après la lliçó. Alemnys, és el que transmeten. Però no deixa de ser simbòlic que un banc amb el nom de Silicon Valley, presentat sovint com un exponent del capitalisme del futur, d'un món nou i, fins i tot, d'una manera entendre la vida, se n'hagi anat en orris.
La crisi del Silicon Valley Bank i del Signature Bank -de Nova York- és la més gran ensulsiada d'entitats financeres des del 2008, després de la caiguda de Lehman Brothers. Però estem realment en un escenari similar? En què s'assembla i en què es diferencien les dues situacions? L'economista Oriol Amat, exrector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Carme Garcia, presidenta de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i Xavier Freixas, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF -i Premi Jaume I d'Economia- clarifiquen a Nació el moment després de la caiguda dels dos bancs.
1. Una crisi diferent
"Això no és Lehman Brothers". Així de contundent s'expressa Oriol Amat per explicar les diferències entre aquella caiguda bancària i l'actual. "Lehman Brothers tenia uns actius tòxics i va fer grans inversions en hipoteques escombraria. Silicon Valley Bank és un altre cas. Va invertir 70.000 dels seus 180.000 milions en empreses tecnològiques, però la resta la va dedicar a comprar deute públic nord-americà. Al pujar la inflació i augmentar els tipus d'interès, la gent té menys diners i els treu del banc, que decideix vendre deute públic. En l'operació va perdre 1.800 milions". Amat assenyala una dada important: als EUA hi ha 4.800 bancs i entre el 2010 i el 2023 n'han tancat més de 300. Xavier Freixas i Carme Garcia coincideixen en les diferències respecte de la crisi de fa 15 anys. Per Carme Garcia, "Lehman Brothers no va ser només un cas de mala gestió, com la que potser s'ha produït al banc californià, sinó de frau. Lehman Brothers tenia uns actius que havia venut moltes vegades per damunt del seu valor".
2. Un cas de mala gestió
Xavier Freixas explica que el cas del banc californià respon a errors greus de gestió: "Els directius de l'entitat no van saber valorar el risc que suposava l'augment dels tipus d'interès, el que sembla increïble perquè en bona part era un escenari previsible". Pel catedràtic de la UPF, el cas té poc a veure amb la situació de la resta d'entitats financeres: "Quants bancs financen start-up d'aquesta manera i tenen un 96% dels dipòsits dels seus clients no assegurats?".
3. Un sistema bancari tòxic envers un de sanejat
Una altra diferència rellevant és la situació del sistema bancari. Oriol Amat explica que "una part important del sistema bancari es trobava en una situació similar al de Lehman Brothers". "Ara ens trobem amb un sistema bancari sanejat", afegeix. Per la seva banda, Xavier Freixas assenyala el canvi significatiu que va suposar el marc regulatori Basilea 3, acordat pel Comitè Internacional de Supervisió Bancària: "Es va establir que els bancs incrementessin del 8% al 12,5% de fons propis i va fer que aquests fossin més robustos. En aquests moments, tenim uns bancs més segurs i amb menys risc de contagi".
4. El major pes geopolític de la inflació actual
El context global de la crisi del 2008 té poc a veure amb l'actual també en un altre àmbit, el geopolític. Oriol Amat recorda que la fallida del 2008 va venir per l'esclat d'un sobrecalentament de crèdit i la bombolla financera. L'actual marc inflacionari té causes molt diverses, però hi ha tingut un pes rellevant la geopolítica i la guerra d'Ucraïna. Sense el conflicte bèl·lic que s'inicia el 24 de febrer del 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna, no s'expliquen moltes de les actuals incerteses.
5. La ràpida reacció del govern nord-americà
La reacció de l'Administració Biden i de la Reserva Federal nord-americana ha estat immediata. També en això la diferència ha estat important respecte a la primera resposta dels governs a la crisi que es va iniciar el 2007. Carme Garcia destaca l'agilitat de Washington, amb la intervenció del banc i les paraules del president Joe Biden garantint els dipòsits i, alhora, recordant als accionistes com funciona el capitalisme: "No és el mateix el dipositari que l'accionista: aquest coneix els riscos de la seva decisió".
6. Combatre la por
"Només hem de témer a la mateixa por". És la frase del president Franklin Roosevelt després de la Depressió del 1929 i les seves conseqüències. La por té un paper fonamental en les crisis econòmiques. Oriol Amat recorda una escena de Mary Poppins, quan un nen es queixa que li han robat una moneda i els seus crits s'estenen per la ciutat i acaben provocant una crisi bancària. I rememora quan les autoritats nord-americanes, en temps de Barack Obama, van garantir fer tot el que calgués per evitar l'extensió de la crisi. A la Unió Europea, la reacció va ser més lenta, fins que el 2013 el president del BCE, Mario Draghi, va assegurar que es faria tot el necessari per salvar l'euro. Per Carme Garcia, la por és un factor important en moments així: "Si no generem por, la caiguda del Silicon Valley Bank no té perquè afectar el sistema bancari i no ha de tenir impacte en els bancs europeus". Xavier Freixas també ho descarta: "Jo ara compraria el Santander i el BBVA", bromeja. Considera que els bancs espanyols estan protegits: "Amb unes hipoteques de tipus variable com les que predominen a l'estat espanyol, les garanties són molt grans".
Des del 2008, les autoritats financeres han après la lliçó. Alemnys, és el que transmeten. Però no deixa de ser simbòlic que un banc amb el nom de Silicon Valley, presentat sovint com un exponent del capitalisme del futur, d'un món nou i, fins i tot, d'una manera entendre la vida, se n'hagi anat en orris.