Pensions dignes… i viables

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les institucions europees fa anys que demanen a Espanya que actualitzi el seu sistema de pensions. I tot feia témer el pitjor. Davant la crisi econòmica de 2008, la Comissió Europea havia reaccionat imposant l'austeritat que pregonava Angela Merkel i que va castigar especialment els països del sud. Això volia dir reduir la despesa pública retallant els serveis socials i també els sistemes de pensions públiques. En aquest darrer cas calia, deien, apostar per fons privats a partir de l'estalvi, endarrerir encara més l'edat de jubilació o retallar prestacions. "No hi ha alternativa!", s'exclamaven des de Brussel·les i repetien els sectors més liberals i conservadors a casa nostra. Però, pel que sembla, sí que n'hi havia. I d'això va la resposta a la crisi de la Covid i a la de la inflació amb mesures com els Next Generation o el vistiplau que la Comissió que presidenta Ursula Von der Leyen a Espanya per reformar el seu sistema.

El govern espanyol es disposa a fer-ho sense retallades sempre que la incipient crisi financera no ho capgiri tot. Avui, al consell de ministres aprovarà una reforma que incrementarà les pensions mínimes de forma significativa per equiparar-les amb el salari mínim interprofessional, reduirà la bretxa de gènere i flexibilitzarà els recompte d'anys cotitzants per beneficiar el pensionista. De moment no es toca, malgrat que la piràmide demogràfica continua castigant la sostenibilitat del sistema, l'edat de jubilació. Aquest 2023 els treballadors que hagin cotitzat 37 anys i 9 mesos o més podran jubilar-se amb 65 anys. A partir de 2027, s'exigiran 38 anys i 6 mesos o més. En cas contrari, el treballador haurà de retirar-se als 67 i si vol fer-ho de forma anticipada serà penalitzat. 

El sistema de pensions no té només un problema de sostenibilitat focalitzat en les qüestions demogràfiques -cada cop vivim més anys, els boomers enfilen la jubilació, i la incorporació al mercat de treball dels joves és més tardana- sinó que també acusa els efectes de la precarietat laboral que es plasma en sous i cotitzacions més baixes. A això afegiu-hi les noves modalitats de treball o de l'impacte de les cures per atendre pares dependents per exemple.  

La reforma del sistema, i l'increment dels pensionistes, farà que la despesa passi en pocs anys del 12% del PIB espanyol al 15%. El govern de Sánchez i Podem ha optat, amb l'acord d'Europa, l'adhesió de CCOO i UGT i de les minories, per buscar més ingressos i no per retallar. En aquest sentit, la mesura estrella, que ha provocat les previsibles reserves de la patronal, és gravar més els sous més alts. Es planteja una quota de solidaritat per salaris alts i que no cotitzen per complet perquè superen els llindars màxims. La quota serà de l'1% el 2025 i anirà pujant 0,25 punts cada any fins a arribar al 6% el 2045.

El PP, pressionat per la patronal i els sectors més conservadors, ha arrufat el nas. Però difícilment Alberto Núñez Feijóo, que té en el sector sènior un graner de vots, podrà oposar-se a una reforma avalada per la dreta europea. Podrà posar-hi pegues ara que és a l'oposició, però si arriba al govern no la revertirà. La pressió fiscal no es pot convertir en un llast per la necessària dinamització de l'economia, però Espanya encara té marge per apostar per sectors de valor afegit, modificar a l'alça alguns tipus -per exemple en el cas de les nombroses bonificacions a l'impost de societats- o en la lluita contra el frau fiscal, que encara és escandalós per, entre altres coses, la debilitat de l'Agència Tributària.      
 

---

Avui no et perdis

»Escrivá exhibeix l'equiparació de les pensions al salari mínim.

»El cas Santa Coloma posa sota el focus el rol dels consellers d'ERC en campanya; per Carme Rocamora.

» Opinió: «Una consideració de Catalunya»; per Gustau Muñoz.

» Un informe critica la manca de «voluntat política» a la UE per potenciar les llengües regionals.

» Opinió: «Manual espanyolista per acabar amb el «problema catalán»; per Arnau Rius.

» L'excúpula d’Interior, sobre l'operació Catalunya: «Ja s'han oblidat que tot el que vam fer està donant resultats».

» La veu de Nació: «L'Espanya de Ramón Tamames»; per Joan Serra Carné.

» Embat judicial per tombar la «taxa Amazon» de Barcelona; per David Cobo.

» Dos detinguts i diversos ferits en el desnonament d'una família amb tres menors a Barcelona; per David Cobo.

» Una de cada cinc dones que queden amb homes a través de Tinder són violades; per Marc Orts.

» El «Netflix» català comença a caminar: així serà la nova plataforma de continguts de la CCMA; per Irene Montagut.

» Opinió: «Seguim amb Sandino, rebutgem l’orteguisme»; per Gabriela Serra.

»L'Escolania de Montserrat crearà un cor mixt per primer cop en els seus mil anys d'història.
 

---

 El passadís

Mentre la legislatura viu la seva etapa final, amb les eleccions municipals del maig a l'horitzó, Pedro Sánchez entoma foc des de tots els flancs. Als problemes dins del govern de coalició ara s'afegeixen nous atacs provinents del PSOE dels anys del felipisme. L'exvicepresident i exvicesecretari general socialista Alfonso Guerra presentarà ben aviat el llibre La España en la que creo, que publica La Esfera de los Libros, en què escomet sense manies contra Sánchez i assegura que "el PSOE ha renunciat al socialisme liberal per fonamentar-se en una barreja de radicalisme i oportunisme populista". Guerra, que ja ha criticat l'actual líder socialista en moltes ocasions, acusa Sánchez de pactar "amb el terror, el secessionisme i el populisme radical". Un polític que, com a número dos del PSOE durant molts anys, va personificar l'ala populista i menys liberal del partit, torna ara per dir que "el socialisme ha deixat de respondre a les seves pautes històriques". A aquestes altures, però, ja ningú podrà dir que és foc amic.

Vist i llegit

Les opinions de l'exfutbolista Gary Lineker crítiques amb la política migratòria del govern conservador del Regne Unit van provocar que la BBC el retirés com a presentador de Match Day, el programa de resum de la jornada futbolística que dirigeix des de 1999. La polèmica ha fet que se'l restitueixi i tot plegat ha provocat també que Lluís Foix, que va ser corresponsal de La Vanguardia a Londres, n'hagi fet un article. "No és només un debat esportiu o periodístic. És el símptoma de l'atac sense escrúpols a la part que queda de llibertat i d'ètica en les societats democràtiques occidentals, en les quals els cants de sirena de les autocràcies arriben a les institucions que, com la BBC, eren i confio que continuïn sent la garantia d'una certa imparcialitat", escrivia amb contundència.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1938 es van iniciar els bombardejos aeris de Barcelona, que van massacrar durant tres dies la població civil de la ciutat. Van causar nombrosos danys materials i un miler de morts. Pel gran volum de projectils és considerat el primer bombardeig de saturació de la història (es van generalitzar a la Segona Guerra Mundial) i després del de Guernica és el que més morts va fer en un dia. Les ràtzies van tenir com a protagonistes els avions feixistes italians i alemanys. Així es veia el centre de la ciutat des d'un dels bombarders.

 L'aniversari

El 16 de març de l'any 1943, avui fa 80 anys, naixia a Barcelona la periodista Maruja Torres. Ha treballat a La Prensa, Garbo, Fotogramas, Mundo Diario, Tele/eXpres, El Papus, Por Favor i La Calle a més d'El País, el diari on va passar més temps i on va ser reportera internacional a més de columnista. Els desacords amb la línia editorial del diari de Prisa la van dur a abandonar-lo el 2014. Ara viu retirada després de fer alguna incursió a Mongolia o Alternativas Económicas. Les seves novel·les li han valgut guanyar els premis Planeta i Nadal. Fa uns dies Jordi Évole va emetre al seu programa a la Sexta una extensa entrevista amb la periodista, amb qui van compartir uns dies a Roma. 

 ​Fes clic aquí per rebre'l