La mesa de l'1-O diu al TSJC que ja han complert la pena d'inhabilitació per desobediència

Déjà vu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els membres independentistes de la mesa del Parlament de l'any 2017 -Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet- s'han assegut aquest dimarts, un cop més, al banc dels acusats. S'enfronten a un judici per un delicte de desobediència per l'1-O i els fets de la tardor d'ara fa cinc anys. Avui ha estat el torn de plantejar les qüestions prèvies i de la declaració dels acusats, que han defensat la seva feina a la mesa en defensa de l'activitat parlamentària i els drets dels diputats, han al·legat que pensaven que actuaven sota l'empara de la inviolabilitat parlamentària, i han negat que volguessin desobeir les advertències del Tribunal Constitucional (TC), que havia ordenat, des de l'any 2015, impedir la tramitació d'iniciatives relacionades amb el procés.

El judici és una repetició del que ja es va veure l'any 2020 i que va acabar en una condemna d'un any i vuit mesos de desobediència. Mesos després, arran d'un recurs de les defenses, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència i el judici per manca d'imparcialitat de dos dels membres del tribunal, Jesús María Barrientos i Carlos Ramos. El nou tribunal ha escoltat els quatre acusats, que només han respost les seves defenses i han esgrimit pràcticament els mateixos arguments que en el primer judici. Abans, les defenses -Judit Gené i Raimon Tomàs- han al·legat que la repetició del judici vulnera drets fonamentals, perquè quan el Suprem va acordar anul·lar la sentència i repetir la vista oral, la condemna -d'un any i vuit mesos d'inhabilitació- ja s'havia complert "de sobres" i ja havia impedit que els condemnats es presentessin a les eleccions.

El Tribunal Suprem va anul·lar el judici el novembre de 2022, i va ordenar repetir-lo. Ja havien passat dos anys i un mes des que, l'octubre de 2020, els membres de la mesa de Forcadell van ser condemnats per desobediència a un any i vuit mesos d'inhabilitació. Malgrat no ser una sentència ferma, aquesta condemna ja va tenir efectes immediats sobre els implicats, que en cas que haguessin volgut presentar-se a unes eleccions no ho haurien pogut fer. Aquest és l'argument més nou que ha aportat la defensa en la repetició de la vista oral, i ha demanat que es pugui tenir en compte com a atenuant en cas de condemna. Una condemna que és pràcticament segura, perquè els fets pels quals són jutjats els dirigents independentistes ja van ser definits com a desobediència en el judici de l'1-O.
 

Les ordres del TC eren "inconcretes"

Les declaracions dels acusats han anat en la mateixa línia del que ja van dir ara fa tres anys. El primer de declarar ha estat Lluís Corominas, que va estar nou anys a la mesa del Parlament i ha defensat que l'òrgan no havia d'entrar al fons de les iniciatives parlamentàries que presentaven els grups. A preguntes de la seva advocada, Judit Gené, ha detallat que la mesa feia una anàlisi formal, sobre si la iniciativa complia els requisits establerts pel reglament, però no entraven pas al fons de la qüestió ni en feien un control de constitucionalitat. Alhora, ha dit també que sempre van actuar amb el convenciment que estaven protegits per la inviolabilitat parlamentària, tot i que no tenien cap voluntat de desobeir les resolucions del TC, que ha aprofitat per dir que "no eren concretes". "Érem un instrument per a l'exercici del dret de participació política", ha afirmat.

Corominas ha insistit que les advertències de l'alt tribunal eren inconcretes -argument que també van utilitzar Roger Torrent i els membres de l'antiga mesa del Parlament en el seu judici, i que va ser acceptat pel tribunal en la sentència absolutòria- i que la mesa no podia limitar el debat parlamentari, i que així ho va traslladar al TC en el seu moment. "Sempre explicàvem quines eren les nostres funcions i demanàvem que se'ns digués si incorríem en risc penal, i no ens van contestar mai", ha afirmat. L'exmembre de la mesa també ha afirmat que algunes de les iniciatives impugnades pel TC, com el debat de política general, no tenien continuïtat amb la resolució que certificava el començament del procés constituent, l'any 2015, i que havia estat anul·lada per l'alt tribunal. També ha insistit que els informes dels lletrats, excepte en algun cas que hi va haver algun advertiment, els avalaven.

L'acusat ha lamentat que el TC volgués limitar el dret de participació política a la mesa del Parlament i ha recordat que l'alt tribunal hauria pogut enviar un requeriment a tots els diputats, si el que volia era impedir que tiressin endavant iniciatives relacionades amb el procés. Això no ho va fer, sinó que va posar al punt de mira la mesa. "Cap diputat va rebre cap requeriment del TC", ha recordat. Quan ell va deixar la mesa i va passar a ser diputat, ja no va ser perseguit per l'alt tribunal. 

 

La mesa feia un control "formal" de les iniciatives 

La segona acusada que ha declarat ha estat Anna Simó. Ha defensat la separació de poders, que la mesa no té iniciativa legislativa i que no poden entrar al fons de les iniciatives legislatives, sinó que només en fan una anàlisi formal. Simó ha afirmat que les resolucions del TC eren "generalistes" i feia referència a tot l'àmbit de la Generalitat. "Eren omnicomprensives", ha afirmat, i ha recordat que des dels anys 80 el ple del Parlament havia plantejat, debatut i votat iniciatives sobre el dret a l'autodeterminació. "Mai cap tribunal havia prohibit que es debatessin ni les havia anul·lades", ha afirmat. Sobre les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, Simó ha detallat que la mesa va seguir el reglament del Parlament i la jurisprudència del TC, i en van fer un control formal, sense entrar al fons, i sempre pensant que actuava emparada en la inviolabilitat parlamentària.

"No coneixíem el resultat final de la iniciativa, perquè durant el debat podia canviar; el TC podia entrar a valorar el resultat de la votació, però nosaltres no podíem saber què passaria amb allò que es tramitava", ha afirmat Simó a preguntes del seu advocat, Raimon Tomàs. L'exdirigent d'ERC ha afirmat que la seva actuació va anar dirigida a "no vetar" el debat als grups parlamentaris i permetre el seu dret d'iniciativa política, d'acord amb el que deia el reglament del Parlament i la jurisprudència, fins aleshores consolidada, del TC. "No pensava que cap de les iniciatives impedís l'actuació posterior del TC", ha afirmat, i ha insistit que admetre a tràmit una iniciativa no tenia res a veure amb com es podia desenvolupar aquella iniciativa després del debat parlamentari. "Totes les decisions de la mesa van ser en exercici de les nostres funcions i a favor dels drets fonamentals des diputats", ha reblat.
 

No podien fer una "censura" prèvia

La tercera acusada, Ramona Barrufet, ha seguit la línia dels seus companys i ha afirmat que va actuar d'acord amb la llei i el reglament del Parlament. "Mai vaig pensar que seguir el reglament del Parlament suposaria una col·lisió, perquè sempre pensava que havia de tramitar les iniciatives dels diputats, que tenen el dret de participació política que jo no podia limitar des de la mesa", ha afirmat. Barrufet ha criticat que el TC els demanés una actuació prèvia, com a "censura", i ha recordat que l'alt tribunal podia actuar un cop s'hagués produït el debat i votació. També ha dit que no van fer res diferent del que havien fet les meses anteriors i que les ordres del TC eren "molt àmplies".

Per últim, el quart acusat, Lluís Guinó, també ha reiterat els arguments esgrimits pels altres dirigents independentistes. L'alcalde de Besalú va substituir Corominas i ha recordat que els membres de la mesa no van signar la proposició de llei del referèndum per donar una aparença d'imparcialitat. "Els controls s'han de fer ex-post", ha volgut remarcar, i ha insistit que la prioritat de la mesa havia de ser la defensa del parlamentarisme i de la iniciativa parlamentària. "Això és el que millor coincideix amb els principis bàsics d'una democràcia", ha reblat. Després de la seva intervenció, el judici s'ha suspès fins dimecres, que serà el torn dels testimonis. 
 

Inviolabilitat parlamentària i incompetència del TSJC

A l'inici de la sessió, en el marc de les qüestions prèvies, les defenses, Judit Gené i Raimon Tomàs, han al·legat inviolabilitat parlamentària, han demanat apartar l'Advocacia de l'Estat com a acusació, han denunciat vulneracions de drets fonamentals per la repetició del judici, que podria comportar un doble càstig per als acusats, i també han plantejat la manca de competència del TSJC per jutjar els fets. Gené s'ha explicat àmpliament en el cas de la inviolabilitat parlamentària i ha insistit que la mesa havia de permetre la tramitació de les iniciatives legislatives perquè no podia actuar amb caràcter previ. Les defenses també han denunciat que l'Advocacia de l'Estat no té legitimitat per exercir com a acusació en un judici en què l'únic delicte és el de desobediència. Per últim, l'advocat Raimon Tomàs ha dit que, com que els acusats no són aforats, el TSJC no hauria de ser l'encarregat de jutjar-los per desobediència. El tribunal ha desestimat el gruix de les qüestions prèvies plantejades, però sí que ha acceptat la petició d'Anna Simó de no formar part del judici en la sessió del dimecres.
 

Partits i entitats donen suport als acusats

A les portes del TSJC, partits i entitats sobiranistes han donat suport als quatre acusats. En total, un centenar de persones, la immensa majoria vinculades a organitzacions. La primera d'arribar ha estat Anna Simó. Més tard, ho han fet Lluís Corominas i Lluís Guinó, acompanyats de la plana major de Junts, encapçalada per Laura Borràs i Jordi Turull. Tots tres acusats s'han saludat amb Carme Forcadell, que aleshores era la presidenta de la mesa. La quarta acusada, Ramona Barrufet, ha evitat el bany de masses i ha entrat directament al TSJC, on també s'ha abraçat amb Forcadell i els altres acusats. L'expresidenta del Parlament, que l'any 2020 quan va fer-se el primer judici era a la presó, ha volgut fer costat als seus excompanys des de dins de la sala.
 

Els membres independentistes de la mesa de l’1-O ja són al TSJC, on a les 10 h començarà la repetició del judici per desobediència

Informa @bernatsurrocahttps://t.co/OqGdTFvfXxpic.twitter.com/585ikOuM6V

— NacióPolítica (@naciopolitica) March 14, 2023