13
de març
del
2023
Actualitzat
a les
15:45h
L'Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona que prengui declaració a l'empresa israeliana NSO, fabricant del programari espia Pegasus, i a la directora del CNI des del maig passat, Esperanza Casteleiro. Estima així, parcialment, un recurs interposat per l'eurodiputada Diana Riba i el diputat Josep Maria Jové, tots dos d'ERC, que van ser víctimes del Catalangate. En un primer moment, el jutjat i la Fiscalia s'hi van oposar, però ara l'Audiència els ordena rectificar, i també demana fer un informe pericial independent sobre els mòbils dels dos dirigents independentistes.
En una interlocutòria de nou pàgines, l'Audiència de Barcelona, per unanimitat, diu que la decisió de la jutgessa instructora és "incoherent". "Admet la querella però no acorda cap diligència, només les del fiscal, donant al ministeri públic el control de la investigació i marginant la querellant", diu el tribunal. El 24 d'octubre passat el jutjat d'instrucció número 20 va admetre a tràmit la querella contra la israeliana NSO Group, propietat d'OSY Technologies. Però en comptes de citar els querellats com marca la llei, la jutgessa d'instrucció només va preguntar a la Fiscalia quines diligències volia practicar i va desestimar algunes de les diligències que volien els afectats.
Jové i Riba van presentar recurs i ara han obtingut part de raó. Si la magistrada instructora es va oposar a l'interrogatori de representants de NSO, l'Audiència li recorda que la querella és per saber si els mòbils espanyols de Jové i Riba van ser espiats mentre es trobaven a Espanya. Tenint en compte la investigació feta pel Defensor del Poble, que va concloure que el CNI ha sotmès la interceptació de comunicacions al control judicial, l'Audiència veu pertinent que es demani informació al CNI sobre la compra del programari espia i el seu ús sobre Jové i Riba, i que declari la directora de l'organisme, Esperanza Casteleiro.
"Per tant, la declaració no seria prospectiva, com denuncia el fiscal, sinó necessària per determinar si l'actuació que en el seu cas es va fer amb l''spyware' es va fer conforme a la legalitat vigent, amb els límits legals i amb autorització judicial, tot i que, donat el caràcter secret d'aquestes actuacions no es pugui donar més informació que la confirmació d'haver utilitzat aquest programa". No obstant, el tribunal també considera que demanar a l'empresa israeliana que aporti tota la documentació relacionada amb el cas i després interrogar-la com a investigada no respecta el dret de defensa. Per això, l'Audiència considera que primer s'ha d'informar a NSO que està investigada i després requerir-li si vol donar la documentació relacionada amb el cas.
D'altra banda, l'Audiència recorda que el jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona ja està investigant fets similars sobre Ernest Maragall i Roger Torrent. Sobre això, l'Audiència no es pronuncia, però diu que "l'acumulació seria la primera qüestió a resoldre per evitar la reiteració de diligències d'investigació complexes, en afectar, per una banda, a entitats mercantils amb seu en altres països i, per altra, a institucions públiques com és el CNI". Sí que veu pertinent prendre declaració a Riba i Jové i d'un home amb qui haurien parlat en una de les converses gravades il·lícitament.
En una interlocutòria de nou pàgines, l'Audiència de Barcelona, per unanimitat, diu que la decisió de la jutgessa instructora és "incoherent". "Admet la querella però no acorda cap diligència, només les del fiscal, donant al ministeri públic el control de la investigació i marginant la querellant", diu el tribunal. El 24 d'octubre passat el jutjat d'instrucció número 20 va admetre a tràmit la querella contra la israeliana NSO Group, propietat d'OSY Technologies. Però en comptes de citar els querellats com marca la llei, la jutgessa d'instrucció només va preguntar a la Fiscalia quines diligències volia practicar i va desestimar algunes de les diligències que volien els afectats.
Jové i Riba van presentar recurs i ara han obtingut part de raó. Si la magistrada instructora es va oposar a l'interrogatori de representants de NSO, l'Audiència li recorda que la querella és per saber si els mòbils espanyols de Jové i Riba van ser espiats mentre es trobaven a Espanya. Tenint en compte la investigació feta pel Defensor del Poble, que va concloure que el CNI ha sotmès la interceptació de comunicacions al control judicial, l'Audiència veu pertinent que es demani informació al CNI sobre la compra del programari espia i el seu ús sobre Jové i Riba, i que declari la directora de l'organisme, Esperanza Casteleiro.
"Per tant, la declaració no seria prospectiva, com denuncia el fiscal, sinó necessària per determinar si l'actuació que en el seu cas es va fer amb l''spyware' es va fer conforme a la legalitat vigent, amb els límits legals i amb autorització judicial, tot i que, donat el caràcter secret d'aquestes actuacions no es pugui donar més informació que la confirmació d'haver utilitzat aquest programa". No obstant, el tribunal també considera que demanar a l'empresa israeliana que aporti tota la documentació relacionada amb el cas i després interrogar-la com a investigada no respecta el dret de defensa. Per això, l'Audiència considera que primer s'ha d'informar a NSO que està investigada i després requerir-li si vol donar la documentació relacionada amb el cas.
Demana un informe pericial dels Mossos
L'Audiència també considera que la pericial aportada per Jové i Riba de Citizen Lab és vàlida, però també s'ha de corroborar mitjançant un informe pericial fet pels Mossos d'Esquadra o els informàtics que la jutgessa dictamini. A més, demana que s'aportin els terminals telefònics infectats. "És probable que no es trobi cap rastre, com diu la part querellant, donada la tipologia de l''spyware Pegasus', i també ho és que, donat el temps transcorregut, el 2019, els terminals restin inutilitzats o substituïts per altres, però han de ser posats a disposició d'aquesta unitat per fer aquesta constatació", diu la interlocutòria de l'Audiència.D'altra banda, l'Audiència recorda que el jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona ja està investigant fets similars sobre Ernest Maragall i Roger Torrent. Sobre això, l'Audiència no es pronuncia, però diu que "l'acumulació seria la primera qüestió a resoldre per evitar la reiteració de diligències d'investigació complexes, en afectar, per una banda, a entitats mercantils amb seu en altres països i, per altra, a institucions públiques com és el CNI". Sí que veu pertinent prendre declaració a Riba i Jové i d'un home amb qui haurien parlat en una de les converses gravades il·lícitament.