13
de març
del
2023
Actualitzat
el
14
de març
a les
0:47h
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha hagut de declarar per segona vegada davant dels jutjats com a acusada. La primera vegada va ser per una investigació sobre subvencions a entitats socials. La segona ha estat arran de la reobertura del cas -ordenada per l'Audiència Provincial- d'una querella del fons voltor Vauras Investment. Davant d'això, i del fet que ja hi hagi arxivades onze querelles contra el govern Colau durant els últims vuit anys, l'alcaldessa ha assenyalat que "és molt cridaner" que els jutjats citin a declarar els màxims responsables polítics d'unes decisions municipals sense demanar informació tècnica abans, alhora que es reobren causes "sense que hi hagi cap prova nova". "I si això passa amb proximitat d'eleccions, encara és més cridaner", ha resolt Colau.
Així, l'alcaldessa ha fet un balanç entre no poder "cap hipòtesi" pels fons d'aquestes decisions judicials i l'assenyalament d'un fet poc freqüent. "El personal funcionarial que porta treballant en aquest Ajuntament ens diu que no havien vist mai una cosa igual", ha aportat, poc després d'explicar que la declaració ha durat al voltant de deu minuts i l'ha fet "molt tranquil·la". També ha aclarit que ha respost totes les preguntes, incloses les de la fiscalia.
"No hi ha res, no hi ha cas", ha insistit la màxima representant de Barcelona en Comú, sobre un cas que neix arran de les exigències municipals perquè l'empresa immobiliària complís l'obligació d'oferir un lloguer social a famílies vulnerables en comptes de desnonar-les, com va acabar passant la conegut com a Bloc Llavors. "El que hi ha és un fons voltor que perquè no aconsegueix allò que vol intenta intimidar a base de querelles", ha afegit. Així, ha insistit en el fet que sempre s'ha fet complir la llei, en relació a la normativa catalana. També ha negat cap mena d'implicació en la concessió de llicències d'obres, que el fons assegura que l'Ajuntament va frenar com a xantatge per voler desnonar els ocupants dels pisos de la seva propietat.
Gran part de la compareixença posterior de Colau, però, s'ha basat en assenyalar la reobertura d'un cas que anteriorment va negar qualsevol indici de delicte. De fet, cal recordar que l'embat judicial de Vauras Investment va topar inicialment amb un revés contundent per part de la justícia. De bon inici, el fons estranger va fer una denúncia a l'engròs que incloïa fins a vuit delictes amb què acusava l'equip de govern de tenir connivència amb l'ocupació i assegurava que l'Ajuntament actuava "com a Robin Hood" o com el bandoler català "Serrallonga". Davant d'aquell primer intent de la companyia finlandesa, la titular del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona va arxivar la querella i va criticar el fons per atribuir delictes "sense rigor ni precisió". Finalment, però, l'Audiència Provincial va decidir reobrir el cas, però per una versió reduïda de les acusacions: prevaricació, malversació i coaccions.
Així, l'alcaldessa ha fet un balanç entre no poder "cap hipòtesi" pels fons d'aquestes decisions judicials i l'assenyalament d'un fet poc freqüent. "El personal funcionarial que porta treballant en aquest Ajuntament ens diu que no havien vist mai una cosa igual", ha aportat, poc després d'explicar que la declaració ha durat al voltant de deu minuts i l'ha fet "molt tranquil·la". També ha aclarit que ha respost totes les preguntes, incloses les de la fiscalia.
"No hi ha res, no hi ha cas", ha insistit la màxima representant de Barcelona en Comú, sobre un cas que neix arran de les exigències municipals perquè l'empresa immobiliària complís l'obligació d'oferir un lloguer social a famílies vulnerables en comptes de desnonar-les, com va acabar passant la conegut com a Bloc Llavors. "El que hi ha és un fons voltor que perquè no aconsegueix allò que vol intenta intimidar a base de querelles", ha afegit. Així, ha insistit en el fet que sempre s'ha fet complir la llei, en relació a la normativa catalana. També ha negat cap mena d'implicació en la concessió de llicències d'obres, que el fons assegura que l'Ajuntament va frenar com a xantatge per voler desnonar els ocupants dels pisos de la seva propietat.
Gran part de la compareixença posterior de Colau, però, s'ha basat en assenyalar la reobertura d'un cas que anteriorment va negar qualsevol indici de delicte. De fet, cal recordar que l'embat judicial de Vauras Investment va topar inicialment amb un revés contundent per part de la justícia. De bon inici, el fons estranger va fer una denúncia a l'engròs que incloïa fins a vuit delictes amb què acusava l'equip de govern de tenir connivència amb l'ocupació i assegurava que l'Ajuntament actuava "com a Robin Hood" o com el bandoler català "Serrallonga". Davant d'aquell primer intent de la companyia finlandesa, la titular del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona va arxivar la querella i va criticar el fons per atribuir delictes "sense rigor ni precisió". Finalment, però, l'Audiència Provincial va decidir reobrir el cas, però per una versió reduïda de les acusacions: prevaricació, malversació i coaccions.