13
de març
del
2023
Actualitzat
el
15
de març
a les
11:32h
La situació de Laura Borràs, pendent de sentència pel cas dels contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que pot comportar penes altes de presó i inhabilitació, ha encès el debat sobre l'assignació que reben els presidents del Parlament un cop deixen el càrrec. El PSC ha reclamat ara eliminar les pensions que poden percebre, una qüestió que ERC no descarta mentre Junts denuncia que és un debat "oportunista", obert ara per perjudicar Borràs. Com funciona el cas de la presidència del Parlament? Passa el mateix amb el president de la Generalitat? I a Espanya, què hi passa? Quin motiu hi ha darrere d'aquestes assignacions? Ho repassem a continuació.
Els expresidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual del 80% del seu sou durant un període màxim de la meitat del temps que han estat en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És a dir, en el cas de Laura Borràs, que va ser escollida el març 2021, percebria un 80% del sou durant quatre anys si no tingués una altra feina o càrrec. El sou anual del càrrec de presidenta del Parlament és de 155.570 euros i el 80% és 124.456 euros. A banda hi ha la pensió vitalícia, que cobren els presidents del Parlament a partir dels 65 anys si han estat en el càrrec un mínim de dos anys. En aquest cas, perceben el 60% del salari fins a la seva mort. El 60% del sou de la presidenta del Parlament és de 93.342 euros anuals. Si morís el seu vidu rebria un 50%.
En el cas de Borràs sobrevola un dubte pel que fa a la pensió. La llei fixa que per tenir-hi dret has d'haver ocupat el càrrec durant un mínim de dos anys, però la presidenta de Junts va ser suspesa del càrrec el juliol de 2022, quan se li va obrir judici oral pel cas dels contractes a la ILC. El dubte, doncs, és si Borràs ha ocupat el càrrec durant dos anys o bé només hi ha estat, per ara, durant 16 mesos (de març de 2021 a juliol de 2022) fins que va ser suspesa. Sigui com sigui, la llei estableix que els presidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual quan deixen el càrrec i a una pensió vitalícia quan es jubilen, i totes dues són incompatibles entre si.
Què passa amb la presidència de la Generalitat? És força similar. En deixar el càrrec, i sense que li calgui haver estat dos anys al càrrec, el president té dret a percebre una assignació mensual del 80% del salari durant la meitat del temps en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És al que s'ha acollit, per exemple, Quim Torra. Si Pere Aragonès deixés el càrrec en aquest moment, tindria dret a quatre anys d'assignació. El sou del president és de 132.855,82 euros, i el 80% és de 106.284,66 euros. A banda, també té dret a una pensió vitalícia, a partir dels 65 anys, del 60% del sou, que equival a 79.713,5 euros. Totes dues assignacions són incompatibles entre elles i amb feines en l'àmbit públic i privat, o en consells d'administració d'empreses públiques o privades.
Paral·lelament, els expresidents també tenen dret a formar part del Consell d'Estat com a membres nats i vitalicis, amb un sou de 119.778,17 euros anuals. Zapatero va formar-ne part entre 2012 i 2015, però després ho va deixar. Avui dia, cap expresident forma part del Consell d'Estat, però sí que en formen part les exvicepresidentes Soraya Sáenz de Santamaría o María Teresa Fernández de la Vega, exministres com Magdalena Valerio, expresidents autonòmics com Juan Carlos Rodríguez Ibarra o l'expresidenta del TC María Emilia Casas.
També defensa fixar algun tipus de límit, tenint en compte l'elevada rotació dels càrrecs polítics en els darrers anys. El límit actual per accedir a una pensió vitalícia com a expresident del Parlament es troba a dos anys, i Ramió sosté que convindria elevar-lo, almenys, fins als quatre anys o una legislatura sencera. En aquest cas, per exemple, ni Carme Forcadell (2015-2017) ni Roger Torrent (2018-2020) no hi tindrien accés. Tots dos van ostentar el càrrec més de dos anys i, per tant, poden rebre una pensió vitalícia del Parlament, del 60% del sou, un cop es jubilin. En tot cas, Ramió alerta que aquest tipus de retribucions no haurien de suposar un "incentiu" perquè surti més a compte no treballar.
Els expresidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual del 80% del seu sou durant un període màxim de la meitat del temps que han estat en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És a dir, en el cas de Laura Borràs, que va ser escollida el març 2021, percebria un 80% del sou durant quatre anys si no tingués una altra feina o càrrec. El sou anual del càrrec de presidenta del Parlament és de 155.570 euros i el 80% és 124.456 euros. A banda hi ha la pensió vitalícia, que cobren els presidents del Parlament a partir dels 65 anys si han estat en el càrrec un mínim de dos anys. En aquest cas, perceben el 60% del salari fins a la seva mort. El 60% del sou de la presidenta del Parlament és de 93.342 euros anuals. Si morís el seu vidu rebria un 50%.
En el cas de Borràs sobrevola un dubte pel que fa a la pensió. La llei fixa que per tenir-hi dret has d'haver ocupat el càrrec durant un mínim de dos anys, però la presidenta de Junts va ser suspesa del càrrec el juliol de 2022, quan se li va obrir judici oral pel cas dels contractes a la ILC. El dubte, doncs, és si Borràs ha ocupat el càrrec durant dos anys o bé només hi ha estat, per ara, durant 16 mesos (de març de 2021 a juliol de 2022) fins que va ser suspesa. Sigui com sigui, la llei estableix que els presidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual quan deixen el càrrec i a una pensió vitalícia quan es jubilen, i totes dues són incompatibles entre si.
Què passa amb la presidència de la Generalitat? És força similar. En deixar el càrrec, i sense que li calgui haver estat dos anys al càrrec, el president té dret a percebre una assignació mensual del 80% del salari durant la meitat del temps en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És al que s'ha acollit, per exemple, Quim Torra. Si Pere Aragonès deixés el càrrec en aquest moment, tindria dret a quatre anys d'assignació. El sou del president és de 132.855,82 euros, i el 80% és de 106.284,66 euros. A banda, també té dret a una pensió vitalícia, a partir dels 65 anys, del 60% del sou, que equival a 79.713,5 euros. Totes dues assignacions són incompatibles entre elles i amb feines en l'àmbit públic i privat, o en consells d'administració d'empreses públiques o privades.
Govern espanyol: despesa d'oficina i Consell d'Estat
La situació a Espanya és similar. El president del govern espanyol té dret, un cop deixa el càrrec, a rebre el 80% del sou durant el temps que ha ostentat la presidència i un màxim de dos anys. En el cas de Pedro Sánchez, que cobra un sou de 90.010,20 euros, cobraria durant un màxim de dos anys 72.008,16 euros. Els socialistes no hi han posat pegues. Els ministres també disposen d'aquest dret. Els expresidents també tenen el que s'anomena "despeses d'oficina, atencions de caràcter social i lloguers d'immobles", amb caràcter vitalici, i es fixa anualment als pressupostos de l'Estat. A diferència del que passa a Catalunya, res d'això no és incompatible amb tenir altres ingressos públics o privats.Paral·lelament, els expresidents també tenen dret a formar part del Consell d'Estat com a membres nats i vitalicis, amb un sou de 119.778,17 euros anuals. Zapatero va formar-ne part entre 2012 i 2015, però després ho va deixar. Avui dia, cap expresident forma part del Consell d'Estat, però sí que en formen part les exvicepresidentes Soraya Sáenz de Santamaría o María Teresa Fernández de la Vega, exministres com Magdalena Valerio, expresidents autonòmics com Juan Carlos Rodríguez Ibarra o l'expresidenta del TC María Emilia Casas.
Congrés i Senat: 80% del sou durant dos anys
En el cas del Congrés i del Senat, els presidents tenen dret al 80% del sou durant un màxim de dos anys, però no disposen de pensió vitalícia com en el cas del Parlament. L'actual presidenta del Congrés, Meritxell Serret, del PSC, cobra un sou anual de 236.710,04 euros. Si deixés el càrrec avui mateix, tindria dret a cobrar el 80% d'aquest salari -189.363,03 euros- durant un màxim de dos anys. Passaria el mateix amb l'actual president del Senat, Ander Gil. Cobra 209.464,36 euros, i si deixés el càrrec avui mateix cobraria el 80% del sou -167.671,49 euros- durant el temps que ha estat en el càrrec, un any i vuit mesos. Durant quatre anys també tenen dret a xofer i escorta. Els diputats i senadors tenen dret a aquesta assignació.Tenen sentit, aquestes retribucions?
Els salaris públics estan al punt de mira, especialment els anomenats "privilegis" de què gaudeixen alguns alts funcionaris. Té sentit que els expresidents de la Generalitat o del Parlament gaudeixin d'aquestes retribucions? D'opinions n'hi ha per a tots els gustos, des de qui defensa que és una manera de preservar la dignitat del càrrec fins a qui considera que és un privilegi que cal derogar. El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Carles Ramió, defensa aquest tipus de pensió o prestació per als expresidents de la Generalitat, però té més dubtes en el cas de la presidència del Parlament. "La seva contribució i importància no és la mateixa", defensa el professor, en declaracions a Nació.També defensa fixar algun tipus de límit, tenint en compte l'elevada rotació dels càrrecs polítics en els darrers anys. El límit actual per accedir a una pensió vitalícia com a expresident del Parlament es troba a dos anys, i Ramió sosté que convindria elevar-lo, almenys, fins als quatre anys o una legislatura sencera. En aquest cas, per exemple, ni Carme Forcadell (2015-2017) ni Roger Torrent (2018-2020) no hi tindrien accés. Tots dos van ostentar el càrrec més de dos anys i, per tant, poden rebre una pensió vitalícia del Parlament, del 60% del sou, un cop es jubilin. En tot cas, Ramió alerta que aquest tipus de retribucions no haurien de suposar un "incentiu" perquè surti més a compte no treballar.