història
Pau Juvillà s'endinsa en la memòria de l'ERAT, grup armat sorgit de les lluites de la Seat
L'exdiputat de la CUP publica una història de l'Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors, nascut a finals del 1977 de sectors decebuts amb la Transició
Pau Juvillà. | Frederic Esteve
Un grup armat sorgit de les entranyes de la Seat. Les lluites socials al Baix Llobregat. La repressió de l'Estat i les connexions amb els ventres de l'aparell policial. Les experiències al marge del guió oficial escrit pel poder. I un autor com Pau Juvillà, exdiputat de la CUP i inhabilitat pel TSJC per posar un llaç groc a la Paeria de Lleida. Aquests són els principals ingredients del llibre ERAT, l'exèrcit de Seat (Tigre de paper).
Juvillà ja ha escrit diversos llibres sobre capítols de la memòria recent, des del grup EPOCA al PSUC de Ponent. Ara s'ha endinsat en la història de l'Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors, una organització nascuda a finals de 1977 de les fàbriques d'una companyia automobilística que va néixer com la nineta dels ulls i que va ser escenari en el tardofranquisme de moments de lluita obrera mítica. Com el moviment vaguístic d'octubre del 1971, en què la policia va abatre mortalment l'obrer Antonio Ruiz.
La història que explica Juvillà aporta informació nova. Fins ara, el treball més complet sobre l'ERAT era un reportatge de Francesc Viadel a El Temps. Juvillà ha recollit el testimoni oral d'alguns dels militants de l'ERAT, fundat en un context molt determinat de la Transició, després dels Pactes de la Moncloa i la integració del PCE en la nova institucionalitat monàrquica. Els membres de l'ERAT van dur a terme a mà armada diversos atracaments, a cavall entre l'actuació tipus Robin Hood i la delinqüència comuna, encaminats a crear una caixa de resistència per a obrers en un moment de gran conflictivitat.
El llibre permet conèixer moltes més dades dels baixos fons de l'Estat i aporta llum sobre la figura de Joaquín Gambín, personatge patètic i confident policial conegut com El Grillo, que va jugar un paper en moltes de les operacions policials d'aquells anys i el nom del qual apareix també en el cas Scala. I el treball de Juvillà conclou amb l'empresonament dels membres de l'organització i finalment el seu indult el 1984.
En el pròleg, Benet Salellas escriu amb encert que el món que va veure sorgir l'ERAT ja no existeix. Però, en canvi, l'aparell institucional i policial que el va desmantellar, amb figures tòxiques com el sinistre comissari Roberto Conesa, perviu sense entrebancs seriosos fins ara. En aquest sentit, la de l'actuació policial dels anys tenebrosos, però també dels posteriors, encara és una història inacabada.
Juvillà ja ha escrit diversos llibres sobre capítols de la memòria recent, des del grup EPOCA al PSUC de Ponent. Ara s'ha endinsat en la història de l'Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors, una organització nascuda a finals de 1977 de les fàbriques d'una companyia automobilística que va néixer com la nineta dels ulls i que va ser escenari en el tardofranquisme de moments de lluita obrera mítica. Com el moviment vaguístic d'octubre del 1971, en què la policia va abatre mortalment l'obrer Antonio Ruiz.
La història que explica Juvillà aporta informació nova. Fins ara, el treball més complet sobre l'ERAT era un reportatge de Francesc Viadel a El Temps. Juvillà ha recollit el testimoni oral d'alguns dels militants de l'ERAT, fundat en un context molt determinat de la Transició, després dels Pactes de la Moncloa i la integració del PCE en la nova institucionalitat monàrquica. Els membres de l'ERAT van dur a terme a mà armada diversos atracaments, a cavall entre l'actuació tipus Robin Hood i la delinqüència comuna, encaminats a crear una caixa de resistència per a obrers en un moment de gran conflictivitat.
El llibre permet conèixer moltes més dades dels baixos fons de l'Estat i aporta llum sobre la figura de Joaquín Gambín, personatge patètic i confident policial conegut com El Grillo, que va jugar un paper en moltes de les operacions policials d'aquells anys i el nom del qual apareix també en el cas Scala. I el treball de Juvillà conclou amb l'empresonament dels membres de l'organització i finalment el seu indult el 1984.
En el pròleg, Benet Salellas escriu amb encert que el món que va veure sorgir l'ERAT ja no existeix. Però, en canvi, l'aparell institucional i policial que el va desmantellar, amb figures tòxiques com el sinistre comissari Roberto Conesa, perviu sense entrebancs seriosos fins ara. En aquest sentit, la de l'actuació policial dels anys tenebrosos, però també dels posteriors, encara és una història inacabada.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Ara a portada
El més llegit