El govern Colau declara als jutjats per l'embat d'un fons voltor: «Són acusacions sense rigor»
Els regidors Lucía Martín i Marc Serra, a més d'una funcionària municipal, han comparegut a la Ciutat de la Justícia per la investigació d'un cas en què s'acusa al govern municipal dels delictes de prevaricació, malversació i coaccions
La batalla judicial entre un fons voltor finlandès -Vauras Investment- i l'Ajuntament de Barcelona ja ha deixat la primera declaració de diversos membres del consistori a la Ciutat de la Justícia. Ha estat el torn de la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, i una funcionària municipal implicada en les decisions sobre habitatge. Els tres representants municipals han prestat declaració davant del jutge pel paper del govern barceloní a l'hora de sancionar el fons immobiliari, a través de la llei catalana, per desnonar famílies vulnerables que tenien dret a lloguer social. El pròxim dilluns, serà el torn de l'alcaldessa, Ada Colau.
La posició dels membres de Barcelona en Comú que han passat pel jutjat s'ha basat, sobretot, a posar en dubte el fonament de la querella de Vauras Investment pel cas del Bloc Llavors, l'edifici del Poble-sec que va donar inici a l'estira-i-arronsa entre el privat i l'administració. El també regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha exposat que s'han trobat "acusacions infundades, errors i fins i tot mentides" i ha valorat que tot va començar amb "una querella en què hi ha molta literatura i moltes acusacions fetes sense cap rigor".
De fet, cal recordar que l'embat judicial de Vauras Investment va topar inicialment amb un revés contundent per part de la justícia. De bon inici, el fons estranger va fer una denúncia a l'engròs que incloïa fins a vuit delictes amb què acusava l'equip de govern de tenir connivència amb l'ocupació i assegurava que l'Ajuntament actuava "com a Robin Hood" o com el bandoler català "Serrallonga". Davant d'aquell primer intent de la companyia finlandesa, la titular del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona va arxivar la querella i va criticar el fons per atribuir delictes "sense rigor ni precisió". Finalment, però, l'Audiència Provincial va decidir reobrir el cas, però per una versió reduïda de les acusacions: prevaricació, malversació i coaccions.
"La ficció que genera la part querellant és que des del govern municipal s'estaria condicionant l'accés a llicències d'obres per evitar aquest desnonament", ha explicat Serra, després de declarar. També ha refermat que els atacs judicials no tindran efecte en la manera d'actuar de l'executiu. En aquest sentit, ha afegit que querelles com la de Vauras Investment tenen poc recorregut final, però que poden tenir un "objectiu de mantenir la sospita" sobre forces com Barcelona en Comú, en plena precampanya electoral.
Al seu torn, Lucía Martín també s'ha mostrat aliena a la pressió per les acusacions que l'han portat als jutjats. "Hem vingut a defensar les nostres actuacions amb tota la tranquil·litat del món", ha subratllat, alhora que ha demanat reconèixer la feina dels funcionaris municipals que fan avançar el dret per l'habitatge a Barcelona.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.