Les prediccions que no es van complir: així havíem de viure després de la pandèmia

Tres anys després de la pandèmia, les nostres vides ja han tornat a la plena normalitat. La millor notícia és que ja no hem de conviure diàriament amb noves dades de contagis, hospitalitzacions o pacients a l'UCI, tot tement un col·lapse sanitari. També hem aparcat el gel hidroalcohòlic, el passaport Covid, els tests d'antígens i les mascaretes només les hem de recuperar si entrem en un centre sanitari, una farmàcia o si necessitem serveis vinculats amb la salut. Tenim llibertat de moviment i els aforaments no estan limitats, però això no és el que ens havien dit. Hi havia algunes prediccions sobre la nostra vida postpandèmica que mai es van complir.
 

Salutacions amb el colze i adeu als dos petons

Quan vam recuperar un mínim de normalitat amb la fi del desconfinament, la primera norma era evitar el contacte directe com fos possible. Per això es va demanar la famosa "distància, mans, mascareta" i una manera de complir la norma era saludar-se amb el colze en comptes d'estrènyer les mans o fer-se dos petons. En públic, potser la pressió social feia complir, però en l'àmbit privat, no ens enganyem, tothom se saludava com abans de la pandèmia. Sigui com sigui, ara ja ningú ho fa.
 

Mascareta eterna per protegir-nos de malalties comunes

Una de les recomanacions dels epidemiòlegs que tan estrelles es van convertir durant la pandèmia era mantenir per sempre l'obligatorietat o, com a mínim, la recomanació de la mascareta en certs espais. Això, segons apuntaven, serviria com a protecció per a malalties comunes com els constipats o la grip. És cert i és una mesura que en altres societat és habitual. Però no al nostre país. Tres anys després de la pandèmia, les mascaretes ja han caigut del transport públic, un dels espais de contagi més importants en tot moment de l'emergència sanitària.


 

Separats per vidres a la platja

De les propostes més grotesques que hem viscut durant la pandèmia: separar-nos a les platges amb mampares de vidre. Va ser el projecte d'una empresa italiana per a la reobertura de l'estiu del 2020 i consistia a instal·lar una mena de cubicles tancats per garantir el compliment de la distància social. El Ministeri de Sanitat també preveia, pel desconfinament en fases, instal·lar parcel·les de fusta a les platges, però finalment tampoc va ocórrer. Mai sabrem si, en cas d'haver-ho fet, s'hagués evitat la segona onada de les sis que hem viscut.
   

El certificat Covid, com una app més del mòbil

La mesura estrella per mirar de frenar la sisena onada i últim gran moment de contagis va ser el certificat Covid. El Govern va ampliar l'ús d'aquest document digital que acreditava la vacunació o haver passat la malaltia recentment. Si es feia servia a Europa i el món per poder viatjar, l'executiu va fer-lo obligatori el desembre del 2021 per accedir a l'interior de bars i restaurants, a gimnasos i centres esportius i en les visites a residències de gent gran. Anteriorment, ja es demanava a Catalunya per entrar a locals d'oci nocturn, festivals de música a peu dret en interior i en celebracions amb ball en recintes tancats. A finals de gener, però, la mesura va quedar suprimida després de certificar que la nova variant òmicron s'escapava de la vacunació.


 

El teletreball, nou model laboral

El teletreball havia de canviar la nostra forma d'entendre el mercat laboral. Va ser la gran mesura per poder mantenir-nos tancats a casa i que les empreses que no requereixen l'activitat presencial es mantinguessin en funcionament. Abans de la pandèmia, menys del 5% dels empleats de l'Estat treballaven de manera telemàtica, en els primers mesos de confinament ho feien un 34% i ara s'ha desinflat. Segons dades del govern espanyol, el 2022 és ocasional en el 12% dels casos i habitual en el 6%. Sí, el teletreball és ara una alternativa, però ni molt menys és un nou model laboral.
 

Impuls del turisme nacional

Precisament, el turisme de proximitat també va imperar gairebé de manera obligada a l'internacional. Les diferents restriccions i els tràmits que s'havien de fer per canviar de país van generar l'auge del turisme nacional. La quantitat de visitants estrangers que van rondar per Barcelona l'abril del 2022 ja superava els del juliol o l'agost de 2021, mesos més habituals per als viatges internacionals. La tendència s'ha mantingut i aquest mes de febrer l'aeroport del Prat ha tancat amb 3,1 milions de viatgers, el que implica la recuperació d'un 96% de l'activitat d'abans de la pandèmia. D'aquest total, 2,2 milions de viatgers ho feien en vols internacionals.


 

El "boom" del neoruralisme

Els primers mesos de pandèmia van fer despertar un cert desig de marxar de les ciutats. L'auge del teletreball i el contacte amb espais naturals més oberts eren seductors arguments que feien albirar un possible fre al creixent despoblament d'una gran part del país, la Catalunya buidada. I, durant el primer any, efectivament molts pobles van aconseguir sumar veïns en detriment de Barcelona i el seu entorn. Això s'ha mantingut després del 2020? Les dades diuen que sí, tot i que a un ritme més lent. Per exemple, la capital catalana el primer any de pandèmia va perdre 27.450 habitants -tenint en compte també una alta mortalitat- i el 2021 només 539 persones.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor