09
de març
del
2023
Actualitzat
a les
11:48h
PSOE, PP, Cs i Vox volen que l'informe del comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus a la UE tingui menys referències al 'Catalangate'. En les esmenes presentades a l'esborrany d'informe, que s'han debatut aquest dijous al comitè, els quatre partits pretenen rebaixar o qüestionar l'espionatge a l'independentisme, mentre ERC i Junts volen afegir-hi més precisions. Entre les 1.281 esmenes presentades al document n'hi ha de PSOE, PP, Cs i Vox per eliminar les referències als 65 espiats, així com als processos judicials iniciats a diferents països de la UE. ERC també vol afegir a l'informe la manca de progrés de les demandes pel 'Catalangate' a l'Estat, mentre Junts afegeix més precisions sobre els independentistes espiats.
Tant ERC com Junts volen afegir una esmena sobre la denúncia dels experts del Consell d'Europa sobre "l'escàndol" que suposa el 'Catalangate'. Ambdós partits també remarquen la negativa dels tribunals espanyols a investigar l'espionatge, mentre Junts afegeix també que l'espionatge s'ha fet sota governs de PSOE i PP.
Al seu torn, Ciutadans busca que el text qüestioni la investigació de Citizen Lab i remarca que "alguns acadèmics" han detectat "anomalies" en la metodologia. La formació també qualifica el terme 'Catalangate' de "propaganda". Vox també vol precisar que els eurodiputats de Junts espiats són "fugitius de la justícia" per intentar fer un "cop d'estat" el 2017.
En el cas del PSOE, el partit vol detallar en una esmena que l'espionatge a l'independentisme és "presumptament" i les mesures que han pres les autoritats espanyoles des de les revelacions de Citizen Lab. La formació també vol eliminar que un dels grups "clau" de l'espionatge eren eurodiputats independentistes. A més, el partit pretén afegir més referències a l'espionatge a membres del govern espanyol.
Les esmenes presentades pel PP volen detallar que l'espionatge es va fer "coincidint amb el referèndum il·legal sobre la independència que va causar greus desordres" i també apunten a la suposada relació de l'independentisme amb Rússia. Finalment, el grup de l'Esquerra també pretén matisar que l'espionatge a l'independentisme s'ha fet en altres països comunitaris, com Bèlgica, Alemanya o França i que han estat espiats membres de la societat civil, com activistes o advocats.
De fet, In 't Veld ha recordat que tot el que surti del comitè Pegasus seran "recomanacions polítiques i no legislació". Per altra banda, la dirigent holandesa veu contradictori que alguns grups polítics defensin que cal actuar, però a l'hora de la veritat no moguin fitxa. "No podem dir que l'espionatge és un problema però després no emetre recomanacions", ha apuntat.
Alhora, ha reconegut que ha rebut "pressions considerables per part d'estats membres" per impulsar el comitè Pegasus. No obstant això, s'ha mostrat decidida a presentar un informe definitiu a finals d'abril que inclogui el màxim d'informació possible. "No comprometré tot el document per tenir la signatura de tothom; tots hem de fer front a veritats incòmodes", ha conclòs.
Puigdemont també ha posat de manifest que la seguretat nacional "no pot ser la coartada" per facilitar "l'ús sistèmic i sense control" de programes d'espionatge i ha reiterat que 'softwares' com Pegasus "no son compatibles amb la carta dels drets fonamentals de la Unió Europea". Malgrat tot, veu l'informe com "un raig d'esperança" per a tots aquells ciutadans "preocupats per la salut de la UE".
En la mateixa línia que Puigdemont s'han expressat membres de grups com els Verds o The Left, molt crítics amb les postures dels partits més conservadors. La portaveu dels Verds, Hannah Neumann, ha remarcat que l'ús de programes d'espionatge a la Unió Europea està "fora de control" i ha lamentat la manca de cooperació per part de diversos estats en la investigació de l'escàndol.
Davant el context actual, Neumann ha continuat defensat la necessitat que existeixi una moratòria per a l'ús d'eines com Pegasus fins que no existeixi una legislació "clara".
Des del grup socialista també han apuntat en la mateixa direcció, remarcant que cal "trobar un equilibri" entre preservar la seguretat nacional i el respecte als drets individuals. En el debat, a més, també s'ha parlat de no posar tots els estats al mateix sac. Així ho ha defensat el portaveu del grup S&D, Ignacio García del Blanco, qui ha apuntat que casos com els de Polònia o Hongria són molt més severs que la situació a Espanya.
Per altra banda, el portaveu i eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha posat en dubte la veracitat del darrer informe presentat per la ponent, argumentant que partia d'unes idees "prefixades". "Quan un confon la veritat amb les idees que defensa, cal veure que són coses diferents", ha dit. "Les recomanacions parteixen d'una manca de rigor, i a través de les esmenes intentarem distingir allò que és fàctic i veraç de l'especulació", ha afegit.
Tant ERC com Junts volen afegir una esmena sobre la denúncia dels experts del Consell d'Europa sobre "l'escàndol" que suposa el 'Catalangate'. Ambdós partits també remarquen la negativa dels tribunals espanyols a investigar l'espionatge, mentre Junts afegeix també que l'espionatge s'ha fet sota governs de PSOE i PP.
Al seu torn, Ciutadans busca que el text qüestioni la investigació de Citizen Lab i remarca que "alguns acadèmics" han detectat "anomalies" en la metodologia. La formació també qualifica el terme 'Catalangate' de "propaganda". Vox també vol precisar que els eurodiputats de Junts espiats són "fugitius de la justícia" per intentar fer un "cop d'estat" el 2017.
En el cas del PSOE, el partit vol detallar en una esmena que l'espionatge a l'independentisme és "presumptament" i les mesures que han pres les autoritats espanyoles des de les revelacions de Citizen Lab. La formació també vol eliminar que un dels grups "clau" de l'espionatge eren eurodiputats independentistes. A més, el partit pretén afegir més referències a l'espionatge a membres del govern espanyol.
Les esmenes presentades pel PP volen detallar que l'espionatge es va fer "coincidint amb el referèndum il·legal sobre la independència que va causar greus desordres" i també apunten a la suposada relació de l'independentisme amb Rússia. Finalment, el grup de l'Esquerra també pretén matisar que l'espionatge a l'independentisme s'ha fet en altres països comunitaris, com Bèlgica, Alemanya o França i que han estat espiats membres de la societat civil, com activistes o advocats.
La ponent lamenta que es vulguin eliminar crítiques
El debat a les esmenes l'ha obert l'eurodiputada del grup Renew i ponent de l'informe sobre l'ús de programes d'espionatge, Sophia In 't Veld, qui ha criticat l'actitud d'alguns partits com el PP, Cs o Vox. "Hi ha esmenes que pretenen eliminar parts de l'informe, sobretot aquelles que són crítiques amb un país o un govern", ha lamentat. En aquest sentit, l'eurodiputada neerlandesa ha subratllat que cal fixar-se "més en els principis que no pas en la política" i ha reclamat una actitud "ferma" per part dels partits davant les recomanacions que puguin sortir de l'informe.De fet, In 't Veld ha recordat que tot el que surti del comitè Pegasus seran "recomanacions polítiques i no legislació". Per altra banda, la dirigent holandesa veu contradictori que alguns grups polítics defensin que cal actuar, però a l'hora de la veritat no moguin fitxa. "No podem dir que l'espionatge és un problema però després no emetre recomanacions", ha apuntat.
Alhora, ha reconegut que ha rebut "pressions considerables per part d'estats membres" per impulsar el comitè Pegasus. No obstant això, s'ha mostrat decidida a presentar un informe definitiu a finals d'abril que inclogui el màxim d'informació possible. "No comprometré tot el document per tenir la signatura de tothom; tots hem de fer front a veritats incòmodes", ha conclòs.
Puigdemont critica la manca de control
L'eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha intervingut al debat subratllant el "perill" de Pegasus i la "manca de control" que hi ha avui dia sobre el seu ús. "El programa pot ser utilitzat pels estats, però no hi ha cap prova que demostri que pugui ser objecte de control, i això és la base de l'amenaça", ha defensat.Puigdemont també ha posat de manifest que la seguretat nacional "no pot ser la coartada" per facilitar "l'ús sistèmic i sense control" de programes d'espionatge i ha reiterat que 'softwares' com Pegasus "no son compatibles amb la carta dels drets fonamentals de la Unió Europea". Malgrat tot, veu l'informe com "un raig d'esperança" per a tots aquells ciutadans "preocupats per la salut de la UE".
En la mateixa línia que Puigdemont s'han expressat membres de grups com els Verds o The Left, molt crítics amb les postures dels partits més conservadors. La portaveu dels Verds, Hannah Neumann, ha remarcat que l'ús de programes d'espionatge a la Unió Europea està "fora de control" i ha lamentat la manca de cooperació per part de diversos estats en la investigació de l'escàndol.
Davant el context actual, Neumann ha continuat defensat la necessitat que existeixi una moratòria per a l'ús d'eines com Pegasus fins que no existeixi una legislació "clara".
Els conservadors parlen de defensar la seguretat nacional
Si bé diverses formacions conservadores han defensat l'ús il·legítim de 'software' d'espionatge, també han argumentat que cal preservar la seguretat nacional. "No podem demanar una moratòria a la vigilància", ha assenyalat el portaveu dels populars, Vladimir Bilcik, qui ha defensat que aquests programes s'han de poder utilitzar "en casos concrets".Des del grup socialista també han apuntat en la mateixa direcció, remarcant que cal "trobar un equilibri" entre preservar la seguretat nacional i el respecte als drets individuals. En el debat, a més, també s'ha parlat de no posar tots els estats al mateix sac. Així ho ha defensat el portaveu del grup S&D, Ignacio García del Blanco, qui ha apuntat que casos com els de Polònia o Hongria són molt més severs que la situació a Espanya.
Per altra banda, el portaveu i eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha posat en dubte la veracitat del darrer informe presentat per la ponent, argumentant que partia d'unes idees "prefixades". "Quan un confon la veritat amb les idees que defensa, cal veure que són coses diferents", ha dit. "Les recomanacions parteixen d'una manca de rigor, i a través de les esmenes intentarem distingir allò que és fàctic i veraç de l'especulació", ha afegit.