09
de març
del
2023
Actualitzat
el
13
de març
a les
8:11h
La candidatura catalana dels Jocs Olímpics d'Hivern està a l'espera d'una resposta del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Abans de l'estiu, el desacord entre Catalunya i l'Aragó per presentar una proposta conjunta va portar al COE a enterrar el projecte. L'executiu de Pere Aragonès, però, no es va conformar i va moure fitxa presentant el 28 de juliol del 2022 una proposta tècnica per fer una candidatura en solitari, amb la mirada posada en el 2034. El Govern encara no ha rebut una resposta, però mentrestant, segons ha pogut saber Nació, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha mantingut fins a dues trobades discretes amb màxim dirigent de l'organisme olímpic estatal, Alejandro Blanco.
Les reunions entre Vilagrà i Blanco, principals responsables en matèria dels Jocs a Barcelona i a Madrid, no s'han recollit en l'agenda pública de la consellera. Han estat d'un caire informal, fora de les dependències de la Generalitat, en concret en un bar a prop de l'estació de Sants de Barcelona, aprofitant la visita de Blanco a la capital catalana per temes relacionats amb la carpeta esportiva. Concretament, segons ha pogut saber aquest diari, les trobades s'han celebrat el mes de novembre de 2022 i el de febrer d'aquest 2023. Vilagrà hi ha assistit tota sola, sense cap membre del seu equip, i les trobades s'han allargat aproximadament una hora.
Preguntada per aquesta qüestió, fonts oficials consultades de conselleria de la Presidència hi treuen ferro i asseguren que han estat trobades fruit de la "bona entesa" entre Vilagrà i Blanco, que abans de l'estiu van destinar moltes hores i dies per intentar impulsar -sense èxit- la candidatura catalanoaragonesa per als Jocs Olímpics d'Hivern 2030. Les mateixes fonts neguen que aquestes reunions s'hagin dut a terme per abordar la candidatura catalana dels Jocs per al 2034, i apunten que s'ha parlat sobre "altres qüestions" com els "canvis" al Consell Superior d'Esports estatal. Més enllà de les reunions entre els dos dirigents, fonts de Palau asseguren que des del juliol del 2022, quan es va presentar la proposta tècnica, no s'ha tornat a abordar la carpeta dels Jocs en les reunions de treball que ha tingut l'executiu.
L'estat sobre la candidatura l'ha abordat Vilagrà també en una resposta a diverses preguntes que la CUP va registrar al Parlament sobre els Jocs Olímpics. La consellera de la Presidència recull en aquest text, consultat per Nació, que el pla es troba "aturat" a l'espera de rebre una resposta oficial de l'organisme conduït per Blanco. En el mateix text, sosté també que el Govern continua creient que els Jocs Olímpics "són un projecte que pot generar oportunitats al territori". "Els Jocs han de ser una palanca de transformació, un generador d'oportunitats, un accelerador i un dinamitzador de projectes que ha d'anar més enllà de la seva organització", escriu la consellera.
"30 dies de festa, 30 anys de misèria" ha estat un dels principals clams d'Stop JJOO, que actualment també participa de les lluites contra els macroprojectes existents al territori, i especialment aquells que ha pactat ERC amb el PSC per tirar endavant, en el ple d'aquest divendres, els pressupostos: són el Hard Rock, l'ampliació del Prat i el Quart Cinturó.
En la sessió de control d'aquest dijous, aquests macroprojectes han estat protagonistes de la intervenció de la CUP. El diputat Xavier Pellicer ha criticat, de fet, que el Govern d'ERC vulgui convertir el país en un "parc temàtic en venda" amb l'ajuda del PSC i dels comuns. El cert és que els macroprojectes als quals han cedit els republicans per tirar endavant els comptes han posat damunt la taula contradiccions difícils d'explicar per part dels mateixos republicans. Un dia després que ERC cedís davant del PSC amb el Quart Cinturó, les seves bases aprovaven un full de ruta que aposta per fugir d'aquestes infraestructures i avançar cap a models més sostenibles.
Les reunions entre Vilagrà i Blanco, principals responsables en matèria dels Jocs a Barcelona i a Madrid, no s'han recollit en l'agenda pública de la consellera. Han estat d'un caire informal, fora de les dependències de la Generalitat, en concret en un bar a prop de l'estació de Sants de Barcelona, aprofitant la visita de Blanco a la capital catalana per temes relacionats amb la carpeta esportiva. Concretament, segons ha pogut saber aquest diari, les trobades s'han celebrat el mes de novembre de 2022 i el de febrer d'aquest 2023. Vilagrà hi ha assistit tota sola, sense cap membre del seu equip, i les trobades s'han allargat aproximadament una hora.
Preguntada per aquesta qüestió, fonts oficials consultades de conselleria de la Presidència hi treuen ferro i asseguren que han estat trobades fruit de la "bona entesa" entre Vilagrà i Blanco, que abans de l'estiu van destinar moltes hores i dies per intentar impulsar -sense èxit- la candidatura catalanoaragonesa per als Jocs Olímpics d'Hivern 2030. Les mateixes fonts neguen que aquestes reunions s'hagin dut a terme per abordar la candidatura catalana dels Jocs per al 2034, i apunten que s'ha parlat sobre "altres qüestions" com els "canvis" al Consell Superior d'Esports estatal. Més enllà de les reunions entre els dos dirigents, fonts de Palau asseguren que des del juliol del 2022, quan es va presentar la proposta tècnica, no s'ha tornat a abordar la carpeta dels Jocs en les reunions de treball que ha tingut l'executiu.
El Govern manté l'aposta i està a l'espera d'un moviment del COE
Així doncs, la versió oficial és que el Govern està a l'espera d'una resposta. Un cop l'executiu va elevar la proposta al COE, els següents passos a aquest moviment són que el COE decideixi si la trasllada al Comitè Olímpic Internacional (COI), i un cop el COI la tingui sobre la taula, hauria de valorar quina de les ciutats candidates s'emportaria la cita. Enmig de tot aquest procés, també s'hauria d'incloure la consulta al territori promesa per l'executiu d'Aragonès. El Govern ja en va preparar una per l'estiu de l'any passat, però es va acabar cancel·lant quan es va enterrar la candidatura pel 2030.La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en una imatge d'arxiu a La Molina. Foto: ACN
L'estat sobre la candidatura l'ha abordat Vilagrà també en una resposta a diverses preguntes que la CUP va registrar al Parlament sobre els Jocs Olímpics. La consellera de la Presidència recull en aquest text, consultat per Nació, que el pla es troba "aturat" a l'espera de rebre una resposta oficial de l'organisme conduït per Blanco. En el mateix text, sosté també que el Govern continua creient que els Jocs Olímpics "són un projecte que pot generar oportunitats al territori". "Els Jocs han de ser una palanca de transformació, un generador d'oportunitats, un accelerador i un dinamitzador de projectes que ha d'anar més enllà de la seva organització", escriu la consellera.
Carta de la consellera Laura Vilagrà a la mesa del Parlament by naciodigital on Scribd
Stop Jocs manté el pols
D'aquesta manera, el Govern, malgrat estar pendent de les decisions del COE, referma el compromís amb aquest projecte que va rebre, especialment l'any passat, una oposició al territori capitanejada per la plataforma Stop Jocs Olímpics (Stop JJOO), que fins i tot va ser capaç d'organitzar el 15 de maig de 2022 una manifestació històrica a Puigcerdà en contra de la candidatura olímpica. La plataforma també reivindica un canvi de model lluny de la dependència turística, i acabar amb projectes d'aquestes característiques en un context d'emergència climàtica."30 dies de festa, 30 anys de misèria" ha estat un dels principals clams d'Stop JJOO, que actualment també participa de les lluites contra els macroprojectes existents al territori, i especialment aquells que ha pactat ERC amb el PSC per tirar endavant, en el ple d'aquest divendres, els pressupostos: són el Hard Rock, l'ampliació del Prat i el Quart Cinturó.
En la sessió de control d'aquest dijous, aquests macroprojectes han estat protagonistes de la intervenció de la CUP. El diputat Xavier Pellicer ha criticat, de fet, que el Govern d'ERC vulgui convertir el país en un "parc temàtic en venda" amb l'ajuda del PSC i dels comuns. El cert és que els macroprojectes als quals han cedit els republicans per tirar endavant els comptes han posat damunt la taula contradiccions difícils d'explicar per part dels mateixos republicans. Un dia després que ERC cedís davant del PSC amb el Quart Cinturó, les seves bases aprovaven un full de ruta que aposta per fugir d'aquestes infraestructures i avançar cap a models més sostenibles.