Pressupostos i contradiccions

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Els pressupostos de la Generalitat s'aprovaran aquest divendres al Parlament. Ja se sap que es validaran perquè hi ha una majoria política que els avala, la que conformen els grups parlamentaris d'ERC, PSC i En Comú Podem, després que el Govern de Pere Aragonès assolís pactes -per separat- amb socialistes i comuns. El serial dels comptes, per tant, es tancarà avui, després de mesos de negociacions. Fa temps que l'executiu va assumir que els pressupostos no serien vigents a principis d'any, una demora que desgasta, en primer terme, els republicans.   

Per què és important escrutar com s'han negociat i pactat els comptes, i sobre quins temes s'ha articulat el debat? Perquè el temps, les aliances i l'agenda ajuden a entendre el moment que viu la política catalana. La durada de la discussió indica la debilitat parlamentària d'ERC, necessitat de suports estables des que va perdre el favor de la CUP i va veure com es trencava la relació governamental amb Junts, un divorci tan anunciat com estrident. I els nous aliats conjunturals del Govern -amb el PSC inclòs en l'acord de pressupostos s'han trencat definitivament els blocs de l'última dècada-, han fet suar Aragonès. La centralitat dels socialistes confirma que s'ha encetat una etapa de transició després d'una dècada de procés. S'ha tancat el procés sense haver resolt el conflicte territorial amb l'Estat mentre a Catalunya es debat com s'articularan les noves majories. 

Però és l'agenda dels temes que han centrat la negociació pública dels comptes el que fa de gran angular de la política catalana. En un moment de dificultats per a moltes famílies per la inflació persistent, en plena guerra a Ucraïna i després de la ressaca de la pandèmia, els focus no s'han situat en la partida destinada a l'atenció primària o les polítiques d'habitatge sinó en l'ampliació de l'aeroport del Prat, i la construcció del Hard Rock i el Quart Cinturó. ERC ha accedit a assumir les peticions estrella del PSC -tot i difondre dubtes sobre la seva execució final- perquè no tenia alternativa per aprovar els pressupostos i els socialistes han imposat l'agenda per fer evident que ocupen un rol de centralitat.

Els de Salvador Illa han comptat amb la crossa de Junts, que ja ha fet un salt sense matisos a l'ideari convergent. A Junts defensen els macroprojectes sense les incomoditats d'ERC i fan pinça amb Salvador Illa per esmenar altres iniciatives d'Aragonès, algunes de tant significatives com el pla pilot de la renda bàsica universal. Una experiència que avui caurà dels comptes quan es votin de forma definitiva. Els relats dels partits són interessats: ni el tripartit és a la cantonada -com exclama Junts- ni la sociovergència és imminent -com repeteixen els republicans-, però tothom pren posicions davant el cicle electoral que començarà a la primavera amb les municipals.  

Els pressupostos han fet supurar les contradiccions dels actors principals de la política catalana. Primer, les del Govern, que accepta cedir en el seu model de país en carpetes com el Quart Cinturó a canvi dels vots que li falten. O les del PSC, que continua presentant-se com a força progressista quan s'acosten eleccions mentre desmunta passos com els de la renda bàsica universal i s'encomana a projectes de la naturalesa del Hard Rock. I també emanen les contradiccions de Junts, que s'esquinça les vestidures amb els nous socis d'ERC -pactes presentats com a renúncies a la via independentista- mentre pacta amb els socialistes dia sí i dia també. Qui no tingui contradiccions, que llanci la primera pedra. 

» Avui hi haurà, doncs, votació de pressupostos al Parlament... i també tornaEufòria! Després dels càstings, per fi arriben les gales. Aquest divendres veurem com se’n surten els nous concursants del talent show de TV3 que la temporada passada va enganxar centenars de milers de persones. A Nació en farem una cobertura ben especial. A més de les informacions que anirà oferint el diari, dos joves creadors de contingut, Alberto Gadel (@albertogadel) i Gal·la Castelltort (@kindagalins), ens faran cada dissabte al matí La trucada d’Eufòria, i la podreu seguir per les nostres xarxes i al diari mentre duri el programa. De moment, i per anar fent boca, aquesta tarda, a les 19.00 hores, farem un live amb ells al nostre compte d’Instagram. Irene Montagut comentarà amb Gadel i Castelltort totes les novetats d’Eufòria.
 

---

Avui no et perdis

» Vilagrà manté reunions amb el COE en plena incògnita sobre els Jocs d'Hivern; per Carme Rocamora.   

» Opinió: «Sortir dels llimbs»; per Francesc-Marc Álvaro.  

»Tragèdia a Súria: moren tres treballadors atrapats en una mina; per Pere Fontanals.

»Angoixa a Súria: «Sabia que el meu germà gran tenia torn»; per Aina Font Torra.

»Com intervé la DGAIA en casos com el de la violació de Badalona?; per David Cobo.

» Opinió: «La violació de Badalona»; per Oriol March.

»Tres de cada quatre catalans regularia la prostitució i un 63% acceptaria la gestació subrogada; per Roger Tugas Vilardell.

»Aragonès anuncia una cimera sobre l'aigua davant la gravetat de la sequera; per Oriol March.

​» El pantà de Sau s'encamina cap al mínim històric; per Arnau Urgell i Vidal.

» «A Sau tenim tota mena d'espècies de peixos invasores»; per Arnau Urgell i Vidal.  

» PSOE, PP, Ciutadans i Vox intenten eliminar el «Catalangate» de l'informe sobre Pegasus de l'Eurocambra.

» Barcelona ampliarà la superilla de llibres i flors per Sant Jordi; per Irene Montagut.

» Secció Garlem!: «Dones pencaire»; per Míriam Martín Lloret.

» Així van ser les darreres hores del Noi del Sucre, assassinat fa cent anys; per Pep Martí.  

» L'alcaldessa més longeva de la Garrotxa: «Amb més dones, la política seria més humana»; per Pau Masó.
 

---

 El passadís

Al Círculo Ecuestre hi haurà eleccions l'octubre vinent. El que és un dels clubs més rellevants del patriciat barceloní -i dels més conservadors- viu una situació inèdita: un pols intern dins de la mateixa junta directiva entre el seu president, Antonio Delgado, i el vicepresident Enrique Lacalle, com vam avançar a Nació el gener passat. Delgado té la intenció de presentar-se a la reelecció i Lacalle vol ser president i s'està movent intensament per aconseguir-ho. Des d'aleshores s'han engegat unes discretes converses entre els entorns de tots dos directius per evitar una contesa entre dos sectors de la junta. Fins ara, segons informen fonts de l'entitat, sense resultat. Delgado i Lacalle representen dues generacions de socis. El primer és professor de Dret Mercantil d'Esade i és considerat més liberal que la mitjana de la massa social de l'Eqüestre. Lacalle, exregidor del PP a Barcelona, vinculat al Saló de l'Automòbil durant dècades, és un habitual de tots els cenacles de l'upper Diagonal. La batalla a l'Ecuestre encara donarà molt de joc.

Vist i llegit

Si encara no ho heu fet, heu de recuperar El sostre groc, el documental d'Isabel Coixet que aprofundeix en el cas d'assetjament sexual a l'Aula de Teatre de Lleida. El treball, coproduït per TV3 i que es va emetre dimarts al Sense ficció, està basat en la investigació periodística firmada per Albert Llimós i Núria Juanico al diari Ara. Coixet recull la veu de nou noies que havien estudiat al centre quan eren adolescents -entre el 2011 i el 2008- i que van patir abusos per part de dos dels seus professors, que van denunciar el 2018. El relat emfatitza el treball de convenciment de les víctimes per interioritzar una història marcada pels abusos sexuals. El documental ja va passar pel Festival de Sant Sebastià i va recollir aplaudiments.   

 El nom propi

En la ressaca del 8-M també val la pena llegir la conversa que publicava El Periódico amb Rebecca Solnit, escriptora i activista feminista que va gestar el concepte mansplaining. Solnit fa promoció de l'assaig ¿De quién es esta historia? (Lumen), en el qual analitza com el feminisme ha transformat la nostra mirada sobre la realitat, per exemple, a l'hora de no tolerar l'assetjament sexual. "Les històries de Harvey Weinstein, Bill Cosby, Larry Nassar i Woody Allen no eren noves. El que va canviar va ser que els periodistes van decidir explicar-les i el món va escoltar", detalla Solnit en l'entrevista. L'assaig publicat desgrana com ha canviat el relat col·lectiu a partir del MeToo i el Black Lives Matter.  

 Els imperdibles

En aquesta secció acostumem a recomanar activitats culturals de cap de setmana, lectures i alguns treballs audiovisuals. Avui us proposem que, si sou aficionats al futbol i teniu idealitzats els anys 90, no us perdeu el documental que ha estrenat Movistar + sobre Romario i la seva etapa al Barça, amb epíleg menys prolífic al València. Amb l'ajuda d'excompanys de vestidor -com Laudrup o Koeman- i periodistes que van informar de l'etapa del davanter brasiler al futbol espanyol, el reportatge retrata la figura del Baixinho amb tot luxe de detalls i anècdotes, al camp i la discoteca. Romario enlluernava a la gespa, perquè tenia una relació amb el gol basada en el talent, però era ingovernable. Ni Johan Cruyff tenia ascendent per quadrar la seva conducta. Una hora per recrear-se en la nostàlgia d'un futbol idealitzat. Bon cap de setmana!          

 ​