El bloc de dretes espanyol sempre ha viscut amb incomoditat el 8-M. El dia en què el moviment feminista ocupa els carrers i els converteix en un clam per avançar en els drets socials i la igualtat no és precisament la zona de confort pels partits conservadors. Però aquesta jornada ja ha arrelat en l'agenda política espanyola. Aquest cop, però, la controvèrsia entorn la llei del "només sí és sí" ha donat a l'oposició de dretes un regal
inesperat.
La presa en consideració al Congrés de la modificació del text davant les revisions de condemna i les més de setanta excarceracions decidides pels tribunals ha obligat a retocar la llei, sense que això s'hagi pogut fer per consens dels dos socis del govern de coalició. Que precisament el 8-M hagin de sortir membres de l'executiu, com els titulars de la Presidència, Félix Bolaños, i d'Hisenda, María Jesús Montero, a assegurar que el govern "té corda per estona" és un baló d'oxigen per al PP.
L'esquerra "ajuda" l'oposició
La dreta ha olorat la sang i ha aconseguit parcialment el seu objectiu: que el 8-M estigui protagonitzat per les trifulgues dins del moviment feminista i en el cor mateix del govern espanyol. En la sessió de control al Congrés, aquest mateix dimecres, la portaveu del PP i secretària general del partit, Cuca Gamarra, s'ha abraonat contra Pedro Sánchez: "Vostè no es pot dir feminista quan ha aprovat una llei que ha beneficiat més de 730 agressors sexuals. I el que queda". També ha escomès contra la llei trans, per "causar danys irreparables a nens i adolescents". Des del PP han considerat una "esmena a la totalitat" al govern de coalició la fractura entre els dos socis de l'executiu de coalició a compte de la llei del "només sí és sí".
Seguidisme respecte Vox
Per veure fins a quin punt la presència de Vox condiciona el discurs del PP en gairebé tots els temes només cal escoltar el que diu Santiago Abascal al Congrés. La diferència entre els oradors del PP i els del partit d'extrema dreta estan en el to, no pas en les línies centrals argumentades. Aquest dimecres, Abascal ha assegurat que sota el govern de Sánchez és quan s'han produït més agressions sexuals, "un 30% més des de l'arribada de Sánchez a la Moncloa".
El cap de Vox ha insistit en què "quasi 800 criminals sexuals s'han beneficiat de la llei que han aprovat" i que "sota el seu govern, les dones valen menys que els animals, les adolescents estan confuses i mutilades". Abascal ha reclamat que es derogui la llei del "només sí és sí" i la llei trans, "que només serveix per esborrar les dones". Just el que Gamarra ha anat dient aquests dies.
El "feminisme obert" del PP
Des que el 8-M es va consolidar com una data central en les mobilitzacions socials, els partits conservadors han tingut dificultats per posar-se al dia i intentar no perdre aquest tren. En el terreny del llenguatge, des de les formacions conservadores s'ha intentat bifurcar el feminisme. En un costat hi hauria el feminisme combatiu i de carrer, de l'altre l'assenyat. Per això des del PP han llançat aquests dies el concepte de "feminisme obert".
La mateixa Gamarra ho ha exposat en un article a El Mundo, on ha assenyalat que ha de ser "una causa oberta a tota la societat, plural i integradora". Alhora, el PP ha donat un perfil baix a la seva presència a una de les dues manifestacions d'avui a Madrid, convocada pel Moviment Feminista, crític amb la llei trans. Però no hi serà cap figura central i la delegació del partit l'encapçalarà Carmen Navarro, vicesecretària de Polítiques Socials.
Ciutadans busca diferenciar-se
Amb la nova direcció de Patricia Guasp al davant, Ciutadans busca un perfil propi que no sigui una repetició del que diuen el PP i Vox. Encara han insistit en la necessitat d'un "feminisme liberal", expressió d'Inés Arrimadas en els darrers 8-M, però han subratllat el seu suport a polítiques de conciliació per davant de l'establiment de quotes. Aquest dimecres, tant Guasp com la diputada al Congrés Sara Giménez han demanat una millora de les condicions de vida de les treballadores de cures.