Assemblea ferida

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Jordi Pesarrodona va anunciar ahir la seva dimissió com a membre del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana. Ha al·legat motius de salut, però el cert és que el seu adeu, que fa unes setmanes ja va ser de la vicepresidència de l'entitat, se suma a tot un seguit de desercions al secretariat que haurien de preocupar tant a la direcció com als socis. L'anomenada "llista cívica", que per ara podria convertir-se en una mena de quart espai que apel·lés els descontents de l'independentisme oficial de Junts, ERC i la CUP que va comandar el 2017 i que ara està entretingut en les seves baralles, s'ha convertit en un element de divisió a l'ANC.

A dins l'entitat hi ha qui vol usar aquesta idea com una amenaça als partits perquè refacin la seva unitat davant el perill de divisió i càstig electoral, i hi ha qui pensa que no es pot prendre cap decisió sense esperar cap a on orienten les seves intencions Junts i el Consell de la República de Carles Puigdemont. Finalment, hi ha un bloc, que sembla majoritari al secretariat, que sosté que els partits ja han tingut prou oportunitats i que cal preparar-se per prendre la iniciativa.

L'ANC sempre ha estat una organització internament convulsa. Més enllà dels interessos partidistes d'alguns dels seus dirigents o els seus entorns i de l'habilitat de Dolors Feliu per governar l'entitat, hi ha un assumpte de fons: fins a quin punt és difícil donar sentit a una entitat quan el moviment al que ha d'acompanyar no té un full de ruta compartit i no ha acordat objectius a curt termini.

Aquesta és una anàlisi compartida per diversos dirigents de les entitats sobiranistes que hi tenen o hi han tingut responsabilitats i que expliquen també alguns relleus interns i reorientacions estratègiques. Val per l'ANC, però també per Òmnium, que els darrers anys ha crescut extraordinàriament en socis i ara busca en fronts com ara la llengua o la cohesió social nous àmbits de treball, per l'Associació de Municipis per la Independència, que s'esllangueix i que havia d'impulsar entitats com ara l'Assemblea d'Electes que es va anunciar el 2016, constituir el 2019 i que mai s'ha desplegat, o pel Consell de la República, perdut en debats reglamentaris i simbòlics i que, per ara, és poc més que el braç cívic dels exiliats de Junts amb Puigdemont al capdavant.

L'ANC té, com la resta d'entitats i partits independentistes, l'enorme responsabilitat de no dividir encara més el moviment sense que això equivalgui a hivernar-lo i també d'allunyar fantasmes com ara el del populisme que alimenten els discursos simplistes i maniqueus, o personatges tòxics i bruixots que la ronden i que voldrien servir-se'n per interès personal o polític. Aquest cap de setmana, l'ANC ha convocat una Conferència Nacional del Moviment Independentista per debatre diversos documents de treball i mirar de fixar-se d'un full de ruta més clar i engrescador. Hi ha convidat diverses entitats, com ara Òmnium, però no els partits polítics.

La seva iniciativa coincideix amb les notícies que Pere Aragonès comença, un cop resolta la carpeta dels pressupostos, a desplegar l'estructura política i institucional per concretar i enfortir la seva aposta per un acord de claredat, que ha de permetre incrementar la pressió al govern espanyol per un referèndum acordat. Marc Sanjaume i Ricard Vilaregut han estat els primers noms que han transcendit per fer-se càrrec d'aquesta iniciativa que l'actitud del PSOE (ja no cal dir del PP i Vox) converteix pràcticament en una quimera.

Aquesta no és l'aposta de l'Assemblea, que defensa una confrontació amb l'Estat que no és capaç ni de concretar ni de liderar i que tampoc té terminals polítiques que la duguin a terme, més enllà de discursos que l'acció política del dia a dia converteix en cada dia més buits. Aquest cap de setmana, l'ANC té, malgrat la seva debilitat interna i la pèrdua de capacitat mobilitzadora, l'oportunitat de començar a bastir una oferta atractiva, positiva i transitable que apel·li a una majoria del moviment. Primer, però, haurà de recosir ferides, bandejar els retrets i recuperar confiances. 
 

---

Avui no et perdis

»Així queda l'ANC després de la cadena de dimissions; per Bernat Surroca.

»El feminisme arrambla les suspicàcies: un 8‑M unitari i divers fa furor a Barcelona; per David Cobo.

»El consentiment, a través dels ulls de quatre dones de la mateixa família; per Carme Rocamora.

» Del «feminisme obert» a furgar en les tensions al govern Sánchez: el 8‑M de la dreta espanyola; per Pep Martí.

» Ciència en societat: Tot el que encara queda per una igualtat real al món científic; per Cristina Junyent.

» Opinió: «La malaltia de la infermera»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Opinió: «La República de les dones»; per Oriol Junqueras, president d'ERC, i Tània Verge, consellera de Feminismes.

» Opinió: «Neomasclismes al 8-M»; per Montserrat Nebrera.

» La veu de Nació: «Hem estimat prou Pau Gasol?»; per Joan Serra Carné.

»L'Audiència Nacional investiga David Madí per un cas relacionat amb el 3%.

»Marlaska justifica les infiltracions policials en moviments socials a Catalunya; per Oriol March.

»Els AVE deixaran de fer parada a Tarragona i Lleida.

»TV3 arriba a un acord amb la Kings League per retransmetre les finals... en diferit.

»Les entitats socials se sumen a la revolució de les teulades solars; per Arnau Urgell Vidal.
 

---

 El passadís

Dones de diversos àmbits i col·lectius fan visibles el 8-M les seves reivindicacions. També les periodistes. Aquest any, el ciberassetjament a les dones periodistes, que fa uns dies va ser objecte d'un potent acte al Parlament, ha estat un dels eixos de reivindicació, així com la lluita contra la precarietat i el masclisme a les redaccions. Els darrers anys celebraven al matí un acte reivindicatiu i enguany es va decidir passar-lo a la tarda. Es va convocar davant l'edifici històric de la UB una mica abans de la manifestació. Va ser, però, una mica incòmode perquè a la mateixa hora les representants dels partits, que no estaven disposats a deixar passar per alt un 8-M amb molt mullader polític per la llei del només sí és sí, desfilaven per fer declaracions a les periodistes dels mitjans que cobrien la manifestació.  

Vist i llegit

Montse Barcon explica cada dia a El Matí de Catalunya Ràdio qui fa anys i el santoral al seu "Fets i gent". Ahir, com que d'entre els vint-i-set aniversaris només va trobar dues dones —les actrius Sílvia Marsó i Sílvia Tortosa—, va explicar que des d'una residència d'àvies li havien demanat que digués cada dia tots els sants perquè els donaven per fer-ne tertúlia. I sobretot va reglar-nos una tria musical femenina carregada d'energia i bon rotllo amb dones que parlaven de dones, d'amor propi o que deien prou a la pressió estètica. Val la pena recuperar el seu bon humor i la tria. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1966, ara fa 57 anys, la policia espanyola va reprimir al convent dels pares Caputxins de Sarrià una assemblea de 450 estudiants per crear el Sindicat d'Estudiants a les universitats en el que es va donar a conèixer com la Caputxinada. Va ser un dels punts d'inflexió de la lluita antifranquista a Catalunya, en la que es van implicar també amplis sectors de l'Església. Així va recordar TV3 el cinquantè aniversari i així ho vam reviure a Nació. 

 L'aniversari

El 9 de març de l'any 1954 naixia a l'Ulster (a Irlanda) Robert Gerard Sands, conegut com a Bobby Sands. Si no hagués mort el 1981 a la presó de Maze durant les vagues de fam dels presos de l'IRA, avui faria 69 anys. Els reus republicans protestaven perquè se'ls retirava l'estatus de presos polítics i ell ho va liderar. Durant el seu presidi va ser fins i tot elegit diputat a Londres pels independentistes irlandesos. S'ha convertit en una de les icones de la causa republicana i moltes parets de l'Ulster tenen murals amb la seva cara. El seu funeral, del qual en podeu recuperar les imatges, va ser una de les majors concentracions republicanes a l'Ulster, que formen els comtats irlandesos encara sota domini britànic. La puixança del Sinn Féin, el partit republicà i d'esquerres, tant al nord com al sud de l'illa i les convulsions pel Brexit podrien canviar les coses en els pròxims anys.

 ​Fes clic aquí per rebre'l