Sense casa per la família de l'Omon

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'Omon Jolly i les seves tres filles, una família en situació de vulnerabilitat i que compleix els requisits per acollir-se a un lloguer social, van ser ahir desnonades a Ciutat Meridiana, el barri de Barcelona més castigat per una crisi de l'habitatge que, per ara, no sembla tenir solució a la nostra ciutat. Elles tampoc en tenen: ahir no hi havia cap pis públic a la seva disposició. Els pisos, estiguin o no buits, siguin o no dels bancs o de grans tenidors, es continuen considerant un bé amb el que es pot especular i que està sotmès a poca regulació.

Una realitat, la de la propietat privada, que s'imposa clarament a l'article 47 de la Constitució que diu que "tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat" i afegeix que "els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant l'ús del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació". En això, és paper mullat.

Compareu aquest article de la sacrosanta Constitució amb el cas de l'Omon Jolly i amb una notícia d'ahir mateix i determineu si es compleix o no: el lloguer va pujar a Barcelona un 11% el 2022 i el preu mitjà d'un pis a la ciutat és de 1.077 euros al mes, al nivell del salari mínim interprofessional. A Catalunya, la mitjana ja se situa en 815 euros. En aquest cas, és evident que no cal complir la Constitució i que als poders de l'Estat els importa més aviat poc que això sigui així.

No es compleix el principi general que hauria de permetre a totes les persones que treballen o cobren una pensió poder-se emancipar i les administracions (totes) no estan fent el que toca. El govern espanyol ha aprovat decrets vinculats a la pandèmia i a la posterior crisi inflacionista amb l'objectiu d'evitar que es desnonin, però no està funcionant bé tal com demostra el cas de Ciutat Meridiana i molts altres cada dia al nostre país. No es té prou cura de les famílies vulnerables i, mentre segueix el cases sense gent i gent sense cases, els partits conservadors presenten les ocupacions (en el cas de Barcelona a pisos buits i majoritàriament dels bancs) com un gran problema social.

Les mesures per protegir les famílies vulnerables de ser desnonades no impedeixen que algunes en quedin incomprensiblement excloses per a desesperació de les entitats i els treballadors socials. En altres casos, els jutges, que són els que ordenen a la policia efectuar els desallotjaments, poden obviar els decrets del govern espanyol i el del català, tal com ens explicava en aquesta entrevista la jutge degana de Barcelona Mercè Caso. I arribat el cas, a alguns grans tenidors els surt a compte saltar-se la llei i pagar multes abans de prendre les mesures. 

Tot això passa en un context de desacord polític per regular els lloguers. El PSOE i Unides Podem marquen perfil i es desgasten mútuament també en això, no només en la llei del només sí és sí tal com ahir es va evidenciar al Congrés. La regulació dels lloguers a Catalunya, que estava donant alguns fruits, tal com constataven estudis i dades, va quedar anul·lada pel TC i la regulació estatal que l'havia de substituir no arriba. Ada Colau i Jaume Collboni, els partits dels quals governen Espanya i que afirmen tenir Barcelona com una prioritat el pròxim maig, saben que aquest és un problema de primera magnitud, especialment per als més joves, però els seus o no volen o no són capaços de posar-hi remei. 

És evident que cal regular, que Barcelona necessita menys pisos turístics i més lloguers assequibles per als que hi viuen. I també més parc d'habitatge públic a tot el país. La Generalitat no ha complert fins ara fins on li tocava, per exemple, amb l'habitatge social a Barcelona. Per posar-hi una mica de remei, la setmana passada Pere Aragonès va anunciar 10.000 pisos de lloguer assequible. És evident que l'administració autonòmica té recursos econòmics i també competencials limitats, però seria un error no prémer a fons l'accelerador i mostrar tota la sensibilitat i intenció política a més de posar-hi els recursos disponibles.  
 

---

Avui no et perdis

» Desnonen una mare amb tres filles a Barcelona tot i complir els requisits per tenir lloguer social; per David Cobo.

» El preu del lloguer continua batent rècords a Barcelona en ple debat sobre la regulació.

» L'imperi mediàtic que dona feina a Aznar afronta el seu pitjor escàndol; per Pep Martí.

» El Govern tria Marc Sanjaume per liderar el disseny de l'acord de claredat.

» Qui guanyarà les properes eleccions? Això diuen totes les enquestes per a Barcelona, el Parlament i l'Estat; per Roger Tugas.

» Aeroport del Prat i discreció: així va anar el sopar del «G8 empresarial»; per Pep Martí.

» «Un cel de plom»: així serà la pel·lícula que explicarà la vida de Neus Català; per Víctor Rodrigo.

» Maria Nicolau deixa el seu restaurant per començar «projectes molt grossos».

Especial 8-M

» Un nou 8‑M enfrontades, ara pel «només sí és sí» i la llei trans; per Maria Rabella.

» La veu de Nació: «La llei del sentit comú»; per Irene Montagut.

» Opinió: «La culpa: femení, singular»; per Marina Fernàndez.

» Vaga feminista el 8 de març: com serà l'aturada general?; per Irene Montagut i Lluís Girona.

» El govern de coalició es fractura al Congrés per la reforma de la llei del «només sí és sí»; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Els rols de la violència masclista»; per Alba Carreres.

» El Govern garantirà l'accés gratuït als productes menstruals a totes les dones; per Carme Rocamora.

» Per què es penalitzen les dones ambicioses a la feina?; per Irene Montagut.

» «La dona té un únic objectiu a la vida»: el 8‑M del franquisme; per Pep Martí.

» Jo competeixo: La gràcia que fan els homes sense tita; per Modernet.

» Futbolítica: Les Spanish Girl's, pioneres del futbol femení a qui la guerra va estroncar el somni; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Els partits ja estan immersos en la campanya de les municipals. En el cas de Junts —que també era el d'ERC—, les del 2015 i del 2019 van tenir molt a veure amb el procés: en el primer cas presentant els ajuntaments i les diputacions com a palanques per fer república i recordant fins i tot que la del 1931 es va proclamar després d'unes municipals. I en el segon cas, amb presos polítics, convertint-les en un ariet contra la repressió de l'Estat. Ara, els juntaires les enfoquen amb una agenda més conservadora que es resumeix en la paraula "ordre". I això vol dir, sobretot, seguretat. Fa mesos que han situat les ocupacions al focus. Sobre el paper, només les que incorporen violència. A Roda de Ter, un municipi que no és especialment conflictiu, Junts hi desembarca demà amb dos exconsellers per parlar d'okupes. Al costat del candidat a l'alcaldia, Albert Aguilar, intervindran l'exconsellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que ara treballa pels administradors de finques, i l'exconseller de l'Interior, Miquel Buch. El títol de l'acte a la població osonenca és "Seguretat ciutadana i okupacions conflictives". A principis d'aquest curs, l'ajuntament va convertir en pisos de lloguer assequible i per persones vulnerables un bloc de la Sareb on hi havia hagut alguna situació conflictiva.

Vist i llegit

El consentiment és al centre del debat feminista aquest 8-M. Era la principal consecució de la llei del només sí és sí i ara està en qüestió malgrat que el cas de la Manada va fer que prosperés. Va començar a guanyar força també en el context de la campanya #josíqueetcrec (#yosítecreo, en castellà) que es basa a evitar la revictimització de les que han patit una agressió. La campanya va sorgir arran del cas d'una refugiada guatemalenca a la que va violar el seu professor a Madrid. "Vaig que no. Sempre vaig dir que no", explica trencant per primer cop el seu silenci amb el nom fictici d'Ana la víctima en un reportatge a El País, que signa Patricia R. Blanco, amb vinyetes de la víctima per il·lustrar com es va sentir. El podeu llegir aquí i és el primer "manament" dels cinc que "maleduquen" a les dones. 

 L'efemèride

Aprofitem l'efemèride per explicar per què el 8 de març. La commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora es remunta al 1910, quan es va fer a Copenhaguen la II Conferència Internacional de Dones Socialistes amb l'objectiu de promoure la igualtat de drets de les dones, inclòs el del sufragi universal. Va ser en aquella conferència, a la qual van assistir més de 100 dones de 17 països diferents, on es va proposar i es va aprovar instituir aquest dia a petició de Clara Zetkin, una destacada activista alemanya. Es va aprovar per unanimitat i es va celebrar per primer cop el 1911. I per què el 8 de març? El 1857 i el 1908 es van produir dues vagues als Estats Units que van passar a la història de la lluita per la igualtat de drets de les dones: la de les treballadores tèxtils de la Lower East Side el 1857 i la de 40.000 cosidores el 1908. L'Associació de Dones Periodistes explica en aquest article uns orígens un pèl confusos però encara vigents.

 L'aniversari

El 8 de març de l'any 1897 naixia a Palafrugell l'escriptor i periodista Josep Pla, un dels més destacats en llengua catalana. El jove Pla va estudiar a Barcelona i es va familiaritzar amb la Penya de l'Ateneu abans de viatjar per mitja Europa com a corresponsal. A Madrid va viure l'adveniment de la República i durant la guerra Pla, d'idees conservadores, va col·laborar amb els franquistes. Tornat a Catalunya, va escriure a Destino i va seguir amb la seva obra literària, extensa, rica en l'adjectivació, irònica i directa. El quadern gris, El carrer estret, Viatge a Rússia o els brutals Homenots són entre els seus imprescindibles. Si més no per a mi. Pla, reclòs en els darrers anys a Llofriu, va morir el 1981. Us deixo la primera entrega de la biografia que en va elaborar TVE i el programa que fa poc l'En Guàrdia de Catalunya Ràdio li va dedicar.  

  ​ Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor