Desnonen una mare amb tres filles a Barcelona tot i complir els requisits per tenir lloguer social

La propietat, un gran tenidor, ha mantingut la petició de desallotjament d'una família vulnerable que ocupava un pis seu al barri de Ciutat Meridiana, malgrat els intents de mediació de veïns i Ajuntament

Un desnonament en imatge d'arxiu
Un desnonament en imatge d'arxiu | Carlos Baglietto
07 de març del 2023
Actualitzat el 08 de març a les 16:53h
L'Omon Jolly, mare de tres filles, no ha pogut aconseguir el que la llei catalana contempla per a casos de famílies vulnerables: quedar-se a casa i obtenir un lloguer social. Per contra, després d'haver ocupat un pis que es va trobar buit durant els últims anys -al número 10 del carrer Perafita de Barcelona- ha estat desnonada sense cap opció a una solució intermitja. La dona complia els requisits perquè la propietat, gran tenidora, frenés el desallotjament i li proposés un contracte de lloguer assequible. Però no ha estat suficient. El marge judicial que permet tirar endavant, i com a molt acabar sancionant el propietari econòmicament, ha acabat certificant l'expulsió d'aquesta família que compta amb informe de vulnerabilitat econòmica acreditada per Serveis Socials.

Des de l'Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana han intentat evitar-ne l'execució, i una trentena de persones -sobretot dones- s'han situat a la porta de l'edifici que fins ara havia habitat l'Omon Jolly. De nou, però, l'arribada dels contingents policials ha desfet les possibilitats de suspendre el desnonament. Tot i que el nou protocol del Departament d'Interior planejava la presència d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra només en situacions concretes, quan afectava famílies vulnerables, aquest dimarts s'ha tornat a posar de manifest que, a la pràctica, la seva presència segueix estant plenament normalitzada. "Han arribat set furgonetes. I poc hem pogut fer", comptabilitza Fili Bravo com a portaveu veïnal.

Tampoc han servit els intents de mediació amb la propietat, la companyia Barcelona Comfort Realty, especialitzada en gestió immobiliària. Ni les de l'entitat veïnal, ni les de l'Ajuntament de Barcelona. Des de fa més d'un mes, fonts municipals asseguren que s'ha estat contactant la propietat perquè fes la proposta de lloguer social corresponent. També aquest matí s'ha insistit en la via contemplada a la llei catalana. "Tot sense resposta per part de la propietat", rematen des de l'Ajuntament. Contactada per aquest diari, l'empresa també ha evitat fer cap declaració, fins al moment.

Des de l'AVV Ciutat Meridiana recorden que el barri fa anys que pateix una situació similar, mentre que els pisos d'emergència per a les famílies pobres que es troben sense habitatge no arriben. De fet, la llista de pisos per a aquests casos està col·lapsada, i recentment l'Ajuntament de Barcelona va informar que es va arribar al rècord de famílies vivint en pensions després d'haver estat expulsades de la seva llar i mentre esperen una alternativa habitacional.

De moment, el cas de l'Omon Jolly torna a posar de manifest la distància que hi ha entre allò que demana la llei catalana i l'aplicació final que té. Fins ara, els magistrats han defensat que és un problema de competències i que per aturar desnonaments en casos de famílies vulnerables i exigir-ne un lloguer social, cal reformar la llei estatal en matèria processal. En aquest punt, ara les forces polítiques del govern estatal, i els seus principals socis, estan intentant acabar de polir el detall de la primera llei de l'habitatge.

En aquest punt, s'esperava que hi hagués una millora important per evitar desnonaments. Moviments com la PAH, però, denunciaven fa pocs dies a Nació que precisament els supòsits de pèrdua d'habitatge que afecten a famílies més vulnerables estaven quedant fora de les negociacions del text final. En aquest sentit, advertien que la nova llei podria deixar sense cobertura molts altres casos com el de l'Omon Jolly.
Arxivat a