«Un cel de plom»: així serà la pel·lícula que explicarà la vida de Neus Català

La vida de Neus Català, una de les més reconegudes lluitadores antifeixistes de la història de Catalunya, arribarà a les sales de cinema en format de pel·lícula aquesta primavera. Un cel de plom és l'òpera prima de Miquel Romans, que adapta de manera lliure el llibre homònim de Carme Martí publicat el 2012 per l'Editorial Amsterdam. La supervivent de Ravensbrück serà representada a la gran pantalla per l'actriu Nausicaa Bonnín, en una trama que recorrerà la seva captura i la seva reclusió al camp d'extermini.

La seva estrena es farà al BCN Film Fest el pròxim 22 d'abril, en première internacional. Després arribarà a les sales comercials el 28 d'abril. "Aquesta és una història de superació, d’absències i de lluita per la memòria, una història de dones lluitadores i somniadores. La Neus va morir l’abril del 2019 a l’edat de 103 anys i aquesta pel·lícula vol ser un homenatge a la seva persona", explica el director, que debuta en un llargmetratge de ficció.

Romans recrea els fets reals narrats en un dels episodis del llibre: el retorn a casa d’una jove Neus Català, interpretada per l’actriu Nausicaa Bonnín (Tres dies amb la família, La llum d’Elna), després d'haver estat presonera per l'exèrcit alemany i de fer treballs forçats a una fàbrica nazi a Txecoslovàquia. Rachel Lascar (A través de mi ventana), Roger Batalla (Com si fos ahir), Iria del Rio (Visitant), Natalia Barrientos (Les de l’hoquei), Paula Vélez (Polseres vermelles) o Laura Conejero (La Riera), completen el repartiment.

Català va néixer el 6 d'octubre del 1915 als Guiamets (el Priorat), on vivia actualment. Allà mateix, de jove, va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) a nivell local i s’afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Diplomada en Infermeria l'any 1937, va passar la Guerra Civil exercint la seva professió i en el moment de la caiguda de Catalunya va aconseguir creuar la frontera amb un nombrós grup de nens, la majoria orfes de guerra.

La resistència de Neus Català

Com en el cas de molts altres refugiats catalans, el pas a França va ser l'inici d'un altre combat. O d'una altra batalla en el mateix combat contra el feixisme. En aquest cas, en els rengles de la Resistència, la flama encesa pel general De Gaulle i altres patriotes francesos -no gaires, en un primer moment- contra l'invasor alemany. Català va col·laborar en tasques d'informació i en el suport a altres refugiats, fins que va ser detinguda l'any 1943 junt amb el seu marit.

Traslladada primer a Llemotges, al febrer del 1944 va ser deportada al camp de Ravensbrück (Alemanya), un lager específic per a dones prop de Berlín, un infern on es calcula que van morir més de 90.000 internes i que Neus Català recorda com "un camp d'extermini, no de concentració", com va explicar en una emotiva entrevista el maig del 2013 a NacióDigital. Allí on recordava que l'experiència al camp "ni es perdona ni s'oblida", tot i recordar que mai havia tingut cap esperit de "venjança".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor