La mesa de l'1-O torna al TSJC: sense marge de maniobra en un judici repetit

Corominas, Simó, Gunió i Barrufet s'enfronten a una pena d'inhabilitació pels fets de 2017 amb possibilitats escasses d'aconseguir una absolució malgrat el canvi de composició del tribunal

Els membres de la mesa del Parlament, a les portes del TSJC en el seu primer judici
Els membres de la mesa del Parlament, a les portes del TSJC en el seu primer judici | Adrià Costa
14 de març del 2023
Actualitzat a les 9:59h
La mesa de l'1-O, que presidia Carme Forcadell, torna a judici. No per res de nou, sinó pels fets de la tardor de 2017, que ja van ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'any 2020 i que van acabar amb una condemna d'inhabilitació per a Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. Ara fa uns mesos, el Tribunal Suprem va estimar un recurs de les defenses contra aquella sentència i va ordenar repetir el judici per manca d'imparcialitat de dos magistrats del tribunal, el president, Jesús María Barrientos, i el ponent, Carlos Ramos.

El nou judici es farà aquesta setmana, de dimarts a dijous, amb un nou tribunal i l'amenaça d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per desobediència. Segons la Fiscalia, el Parlament era una peça clau -juntament amb el Govern i la societat civil organitzada- per tirar endavant la independència, i va desoir sistemàticament tots els requeriments judicials. Què vol dir ben bé repetir un judici? Tornarem a veure desfilar lletrats del Parlament com a testimonis? Es parlarà un altre cop de les advertències del TC i de la inviolabilitat parlamentària? Què s'ha de fer si la Fiscalia ja sap tot el que diran les defenses? Ho expliquem. 
 

- Una sentència condemnatòria fa tres anys

La sentència es va fer pública l'octubre de 2020 i el TSJC va condemnar a una pena d'inhabilitació d'un any i vuit mesos Corominas, Simó, Guinó i Barrufet per desobediència per haver tramitat les lleis de desconnexió i no haver fet cas de les advertències dels lletrats del Parlament i del TC. El tribunal va situar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica com una continuació de les resolucions impugnades pel Constitucional a l'inici de la legislatura, i que suposaven desoir els requeriments que prohibien impulsar qualsevol iniciativa relacionada amb el procés. El TSJC va descartar que l'actuació de la mesa es pogués emmarcar en la inviolabilitat parlamentària, i va dir que al Parlament s'hi pot parlar de tot sempre que això no vagi encaminat a saltar-se la llei. L'any següent, el Tribunal Suprem va condemnar Joan Josep Nuet a vuit mesos d'inhabilitació pels mateixos fets.
 

- Nou judici amb tribunal imparcial

L'any passat, el Tribunal Suprem va acceptar un recurs de les defenses dels quatre dirigents independentistes i va considerar acreditat que se'ls havia vulnerat el dret a un jutge imparcial. Va anul·lar la sentència d'inhabilitació, va ordenar al TSJC corregir aquesta vulneració i repetir el judici amb un tribunal que tingués totes les garanties. Concretament, el Suprem va dir que dos dels tres jutges que van formar part del tribunal -Jesús María Barrientos, president, i Carlos Ramos, ponent de la sentència- havien exterioritzat en interlocutòries prèvies la seva "postura explícita" sobre el procés. Ara, amb aquests dos magistrats al marge, el judici es repetirà amb un nou tribunal. Barrientos i Ramos ja van ser apartats del judici a la mesa de Roger Torrent i aquell cas va acabar en absolució, una decisió que encara no és ferma.
 

- Una repetició de dalt a baix

Serà una repetició de dalt a baix. El judici que hi va haver ara fa tres anys ha quedat anul·lat, és com si no hagués existit, i cap de les parts s'hi pot referir. Per tant, els acusats tornaran a defensar que van actuar en compliment de l'activitat parlamentària i per defensar els drets dels diputats, i que no tenien voluntat de desobeir el TC. També hi seran els lletrats del Parlament -Xavier Muro i Antoni Bayona-, que tornaran a explicar que van advertir els membres de la mesa de possibles incompliments de les resolucions del TC, i es tornarà a posar sobre la taula l'argument de la inviolabilitat parlamentària i de la capacitat de l'alt tribunal per limitar el debat parlamentari. Serà rellevant veure si varia el to del testimoni dels lletrats, que va servir a la Fiscalia per fonamentar la condemna. "És un judici per guardar les formes", assenyalen fonts jurídiques consultades per Nació.
 

- Un procediment etern

La Fiscalia manté la petició de pena -un any i vuit mesos d'inhabilitació i pena de multa- i tots els arguments seran els mateixos. Corominas, Simó, Guinó i Barrufet ja van ser condemnats a un any i vuit mesos de presó fa tres anys. Aquella condemna, que no era ferma, ha quedat anul·lada, però ja va servir perquè cap d'ells pogués presentar-se a les eleccions. La decisió del Suprem de tombar aquell judici fa que, segons les defenses, el càstig sigui molt més dur. A l'espera que es confirmi, si és així, una nova condemna, el procediment judicia s'ha allargat més de cinc anys, amb diverses suspensions. Qui es veuria especialment afectat en cas d'inhabilitació seria Lluís Guinó, alcalde de Besalú des de 1995 i que té previst presentar-se de nou a les eleccions. Si hi ha condemna, preveu impugnar al Suprem i al TC, i arribar als tribunals europeus.
 

- Una condemna pràcticament feta 

Tot i el canvi de tribunal, les perspectives d'aconseguir una absolució són pràcticament inexistents. Com la primera vegada, el judici arriba molt acotat i el marge de maniobra de les defenses dels independentistes és molt limitat. El motiu? Els fets pels quals es jutja la mesa del Parlament ja van ser considerats com a delicte en la sentència del Tribunal Suprem contra Carme Forcadell -Manuel Marchena ja va definir aleshores els límits de la inviolabilitat parlamentària- i també en la de Joan Josep Nuet. El TSJC sí que va absoldre Roger Torrent i Josep Costa, però en els arguments de la sentència va diferenciar aquella causa de la que afecta la mesa de l'1-O. Difícilment, doncs, el nou tribunal es mourà del criteri del Suprem i, per tant, la condemna per desobediència es pot donar pràcticament per feta.