«Un policia va matar el meu germà per robar un mòbil»

La família d'un home que va morir per la intervenció d'un guàrdia urbà denuncia un cas d'impunitat, i lamenta que es vulgui tancar el cas sense imatges concloents ni haver fet declarar la principal testimoni dels fets en seu judicial

Daniel i Fernando Nadales, al lloc on el seu germà va morir.
Daniel i Fernando Nadales, al lloc on el seu germà va morir. | Frederic Esteve
12 de març del 2023
Actualitzat el 16 de març a les 0:12h

No saben qui, però algú s'endú les flors que la família de Marc Nadales deixa lligades a una pilona ubicada a un costat de l'avinguda de la Granvia de l'Hospitalet de Llobregat, a tocar del Parc de l'Alhambra. És un fet simbòlic, però els abat. Fa més d'un any i mig que batallen perquè la veritat de la mort del seu germà s'aclareixi, i tot són entrebancs. Ara ni tan sols poden tenir unes flors que recordin el Marc. Mentrestant, la família s'ha circumscrit a l'única veritat que els queda. "Un policia va matar el meu germà per robar un mòbil. Si ho va fer sense voler o per una negligència, no ho sabem. Això és el que volem aclarir, i no ens deixen", resumeix Fernando Nadales, un dels dos germans grans de l'home que va morir l'agost del 2021 a pocs metres de la Ciutat de la Justícia.

La realitat és que un furt de mòbil i una fugida en bicicleta van acabar amb la mort de Marc Nadales, de 32 anys. El detonant d'aquest final va ser la intervenció d'un membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona que era fora de servei. L'agent va interceptar el furtador, que intentava escapar amb la mateixa bici amb què tantes vegades havia voltat pel seu barri natal, i va provocar-li la caiguda. El resultat va ser el coma i la mort. I, malgrat els indicis que el motiu de la mort va ser l'empenta del guàrdia urbà, en un moment d'improvisació i actuació immediata, des de llavors no hi ha hagut cap conseqüència per a l'agent

La mare de Marc Nadales, que aquell dia havia preparat un entrepà al seu fill, va sentir les ambulàncies des del mateix pis on la família havia viscut tota la vida, a la Granvia de l'Hospitalet. Des d'aquell estiu de 2021, la família ha intentat que la justícia ponderi la responsabilitat del guàrdia urbà. Per contra, pel camí s'han trobat un sac d'adversitats que els fan tenir dubtes de les decisions de la policia i la judicatura.

Els jutjats han arxivat dues vegades el cas que estudia un possible homicidi imprudent. I ho han fet sense fer declarar a seu judicial l'única testimoni clau identificada fins al moment. Es tracta de la dona a qui van robar el mòbil i va cridar auxili per recuperar el telèfon. Una situació que s'agreuja davant el fet que les úniques imatges recollides que podrien cobrir l'espai i moment en què van passar els fets -les de la benzinera Petrocat- precisament tenen una manca d'enregistrament durant el moment de l'embat a l'home en bicicleta, apunta la investigació dels Mossos d'Esquadra. "Precisament entre les 21:41:49 i les 21:43:27 no hi ha imatges gravades. Degut a la manca d'imatges en aquest lapsus temporal, no van quedar enregistrades les imatges dels fets investigats", resol l'informe policial, que matisa que també passa amb altres trams del dia, que les càmeres deixen de gravar.
 

La pilona on col·loquen flors que acaben desapareixent. Foto: Frederic Esteve


En base a la manca d'imatges i al relat de dos testimonis, un dels quals el de l'agent implicat, els Mossos conclouen que "no es disposa de cap element que faci pensar en una actitud negligent per part de l'agent de la Guàrdia Urbana". A l'altra banda de la història, la família ho té clar. "Si hagués estat a la inversa, si el meu germà matés un policia per accident, ja seria a la presó. Quantes vegades passa, que hi ha un mort i ni tan sols es fa declarar als jutjats l'única testimoni identificada?", etziba Fernando Nadales, tot apuntant que "fa la sensació d'impunitat". 


El cost familiar d'una mort sense explicacions

El germà de la víctima mortal fa temps que està en tractament psicològic i baixa laboral, després de dècades treballant com a cuiner en un restaurant de la zona. La seva mare ha marxat, després d'haver aixecat tota una vida a l'Hospitalet de Llobregat. "No ha pogut suportar viure al costat d'on van matar el seu fill. Se n'ha anat al poble, a Almeria", explica el Fernando. El pare, que precisament va fer carrera a la Guàrdia Urbana, va morir un temps abans del decés de Marc Nadales. 

L'altre germà, Daniel, el gran, assegura que ha vist diverses vegades la mare amb un comportament neguitós al costat de la carretera situada a tocar del punt on van produir-se els fets. "Semblava que s'anés a treure la vida. I he hagut d'anar a per ella uns quants cops. Per això ha marxat. No ho pot suportar. És el camí del dia a dia, per anar al Mercadona, per fer encàrrecs... Ha de passar per aquí", enraona l'home, que recorda que la mort del seu germà també ha deixat una nena sense pare. "Des de llavors ja no veiem tant la nostra neboda, esclar. Bé, ni jo tampoc vinc tant", afegeix.

El relat té poc d'embrollat. Un dimarts, quan faltaven pocs minuts per a tres quarts de deu del vespre, Marc Nadales -un jove conegut al barri per alguna història de menudeig, sense cap gran incident- va decidir endur-se un mòbil d'una vianant i fugir en bicicleta. En cometre el furt, els seus germans tenen clar que havia d'assumir-ne les conseqüències, però amb uns límits evidents. "Que pagués per això, està clar. Però pagar amb la vida?", es pregunta Fernando Nadales.

La família planteja un cas d'excés policial sense conseqüències. Per la seva banda, fonts oficials i fonts internes de la Guàrdia Urbana de Barcelona apunten que no hi ha cap protocol, instrucció concreta o guia de bones pràctiques d'intervenció davant l'escapada d'un home que ha comès un furt i se'n va amb un vehicle com una bicicleta. Simplement se citen els tres principis bàsics de proporcionalitat, oportunitat i congruència. La hipòtesi de l'acusació posa en dubte que sigui "proporcional" tirar a terra un home que ha robat un mòbil, sense plantejar si el cop amb el paviment pot tenir conseqüències greus. Especialment, tenint en compte que Marc Nadales amb la seva bicicleta s'escapava "a tota velocitat", segons exposa la declaració inicial que va fer la dona a qui van furtar el telèfon davant els Mossos d'Esquadra.
 

Una foto del germà gran i el petit, en una escapada Foto: Frederic Esteve


Segons consta al sumari, al qual ha tingut accés Nació, el relat de la dona a la policia feia constar que "va aparèixer un noi, qui amb el seu cos i braç va colpejar el ciclista per desequilibrar-lo". Es concreta que no va ser un cop de puny ni una puntada de peu, però que va ser el guàrdia urbà qui va llençar-lo a terra. Una altra testimoni, que en aquest cas no forma part del procés judicial ni policial, i que es trobava camí de la feina en el moment dels fets, va afegir una versió gairebé calcada. Apuntava que "el noi de la bici anava ràpid perquè intentava escapar", però que "va aparèixer un home i el va empentar". "No va ser ni un cop de puny ni res. Es veia que volia tombar-lo de la bici perquè caiés de costat", deia en aquell moment, tot deixant clar que va veure la seqüència "clarament". 
 

Un jujtat ferm tot i el toc d'atenció de l'Audiència

Aquestes dues versions, la d'una testimoni identificada policialment però que mai ha declarat al jutjat i la d'una altra testimoni que s'ha mantingut al marge de tot el procés i demana anonimat, contradiuen l'última versió del policia, que matisa la naturalesa de l'incident. En els escrits judicials consta que l'agent va declarar que Marc Nadales va "xocar" contra ell i "va caure a terra", i no fa referència a cap empenta. L'acusat també va negar-se a respondre les preguntes dels advocats de la família, i va dir que després d'impactar contra el paviment, l'home de 32 anys encara era conscient. Un extrem que l'acusació considera que és "impossible" perquè tenia "el crani enfonsat com a conseqüència del cop brutal patit"

Malgrat aquesta confrontació de versions, i la manca de realització de la prova testifical a la dona a qui van robar el mòbil, que inicialment la justícia va considerar necessària, el jutjat d'instrucció número 1 de l'Hospitalet de Llobregat ha ordenat el sobreseïment de la causa en dues ocasions. Considera que "no existeixen indicis sòlids de criminalitat". Entremig, la secció número 21 de l'Audiència Provincial de Barcelona va esbroncar la sala de l'Hospitalet, donant la raó a la família i assenyalant mancances en el procés judicial.

Els magistrats d'aquest òrgan superior rebatien que s'arxivés la causa judicial quan fins i tot l'agent havia reconegut alguna mena de contacte amb la víctima mortal i quan no s'havia pres declaració a la testimoni directa identificada. "Es desconeix per complet perquè s'acorda el sobreseïment, havent-hi el reconeixement del xoc per part de l'investigat i estant pendent la pràctica de la diligència testifical", resol el text del tribunal. A més, afegia que l'arxivament es feia "sense explicar-ne els motius" i sense "complir els cànons que exigeix el Tribunal Constitucional". Malgrat que aquest posicionament va donar ales a les esperances de la família inicialment, mesos després es trobarien un nou plantejament del jutjat número 1 de l'Hospitalet de Llobregat que els sonaria massa familiar. Es constatava que no s'aportava cap prova nova i es repetia la mateixa operació: mantenir l'arxivament, sense valorar el toc d'atenció de l'Audiència Provincial.

Una postura judicial que encaixa, també, amb la inclinació del ministeri fiscal. En aquest cas, la fiscalia assegurava que no calia mantenir la investigació perquè no hi ha imatges dels fets, la mort es va produir en el xoc del cap contra el paviment i perquè "l'investigat va declarar que el noi que anava en bicicleta va intentar esquivar-lo i va perdre l'equilibri". Aquesta posició, que no concorda amb el relat de de les testimonis, sí que lliga amb una tendència apuntada fa poc pel Centre pels Drets Humans Irídia, que detallava que en 56 casos de fiscalització d'una actuació policial que havien tingut implicació de l'entitat, la fiscalia només havia tingut un paper proactiu en fomentar la investigació o de fer-ne acusació en tres ocasions. O hi ha "inactivitat" o hi ha "un rol contrari" a posar la lupa sobre les actuacions policials que deixen lloc a dubte, resolia Irídia en un comunicat.
 

La família de Marc Nadales reclama una investigació plena Foto: Frederic Esteve


Ara, la família té clar que vol arribar fins al final. Tenen un nou recurs en marxa. L'escrit del seu advocat considera que la investigació dels Mossos va ser "tendenciosa", i en la Guàrdia Urbana tampoc confien, després de veure com ha anat tot. Per això, la família Nadales planteja si podria agafar el cas la Guàrdia Civil, "ni que sigui per corregir la manca d'investigació dels altres cossos". Alhora, esperen que la principal testimoni acabi sent citada a declarar i es pugui aprofundir en què va succeir aquell dimarts d'estiu a tocar de la Ciutat de la Justícia. "Li demanaria que digués la veritat. Amb això ja ens sentiríem bé. És l'únic que esperem", resol Fernando Nadales, abans d'expressar convençut: "Això del meu germà ha estat un abús de poder. No ha mort, l'han matat". A banda, també desitjarien que la dona que fins ara s'ha mantingut al marge de tot el procés -qui anava a treballar- fes un pas endavant. Però entenen que és difícil.