03
de març
del
2023
Actualitzat
a les
18:47h
La polèmica arran d'un vídeo viral d'una infermera de la Vall d'Hebron en què criticava la necessitat d'aprendre català per treballar a l'administració ha fet actuar el Departament de Salut. Ara bé, més enllà de les formes d'aquesta sanitària, és la seva opinió realment tan marginal? En realitat no, o almenys no per a la gent provinent de la resta de l'Estat. Dos terços dels catalans defensen el requisit de la llengua per treballar a l'administració pública i, si es tenen en compte els nascuts a Catalunya, ho avalen tres de cada quatre. Tot i això, el percentatge cau al 43% entre aquells provinents de la resta de l'Estat, menys que el 48% que ho rebutja. En canvi, quasi el 60% dels migrants arribats de l'estranger veuen bé l'exigència.
Està d'acord en mantenir el requisit de suficiència del català per treballar a l'administració pública?
Es tracta de dades de l'enquesta metodològica i d'actituds sociopolítiques 2021 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), elaborada el desembre de 2021 i feta pública fa poc més d'un any. En ella, es preguntava pel grau d'acord en diferents mesures per promoure el català i el requisit de conèixer-lo per treballar a l'administració era una de les que tenia més suports, dels dos terços d'enquestats, per tan sols un 26% en contra, a nivells similars a la immersió lingüística o les campanyes de promoció. Més d'un 60% també defensava exigir l'etiquetatge de tots els productes en català i una mica més del 50% fixaria una quota mínima en aquesta llengua per a sèries i pel·licules de plataformes com Netlix.
Més enllà del lloc de naixement, altres variables també condicionen el posicionament sobre el requisit del català per a l'administració. Un 89% dels que van tenir-lo com a llengua materna, per exemple, el defensen, percentatge que cau fins al 54% en el cas dels que van tenir el castellà. Entre els que van créixer amb el català i el castellà a casa, el nivell de suport puja fins al 70% i curiosament aquells que citen altres llengües o combinacions, un 82% avala la mesura. Una mica més de la meitat d'aquests darrers són persones provinents de l'estranger, cosa que apunta a que segurament els migrants no arribats de països hispanoamericans encara veuen millor la necessitat de conèixer el català, tot i que la mostra es massa reduïda per certificar-ho.
En relació a altres variables, el nivell de suport al requisit del català és similar entre homes i dones -si no es diferencia entre els que hi estan totalment o més aviat d'acord-, però, en canvi, l'aval creix a mesura que augmenta la franja d'edat. Així i tot, en la més jove se situa en un contundent 60%. Lògicament, la diferència també és notable entre els electorats. Més del 90% de votants d'ERC, Junts i la CUP defensen l'exigència, així com el 80% dels dels comuns, mentre que, en els del PSC, el percentatge cau fins al 53%, els del PP estan dividits i, per contra, els de Vox i Cs hi estan molt majoritàriament en contra.
Finalment, la posició ideològica també sembla força determinant en aquesta qüestió. Com més a l'esquerra se situen els enquestats, més suports suma l'exigència del català, arribant al 87% entre els més d'esquerres i al 80% en els de centre esquerra. És igualment molt majoritari l'aval en els de centre (63%), però en els de centre dreta ja cau lleugerament per sota del 50% i només un terç dels de dretes hi estan a favor.
Està d'acord en mantenir el requisit de suficiència del català per treballar a l'administració pública?
Es tracta de dades de l'enquesta metodològica i d'actituds sociopolítiques 2021 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), elaborada el desembre de 2021 i feta pública fa poc més d'un any. En ella, es preguntava pel grau d'acord en diferents mesures per promoure el català i el requisit de conèixer-lo per treballar a l'administració era una de les que tenia més suports, dels dos terços d'enquestats, per tan sols un 26% en contra, a nivells similars a la immersió lingüística o les campanyes de promoció. Més d'un 60% també defensava exigir l'etiquetatge de tots els productes en català i una mica més del 50% fixaria una quota mínima en aquesta llengua per a sèries i pel·licules de plataformes com Netlix.
Més enllà del lloc de naixement, altres variables també condicionen el posicionament sobre el requisit del català per a l'administració. Un 89% dels que van tenir-lo com a llengua materna, per exemple, el defensen, percentatge que cau fins al 54% en el cas dels que van tenir el castellà. Entre els que van créixer amb el català i el castellà a casa, el nivell de suport puja fins al 70% i curiosament aquells que citen altres llengües o combinacions, un 82% avala la mesura. Una mica més de la meitat d'aquests darrers són persones provinents de l'estranger, cosa que apunta a que segurament els migrants no arribats de països hispanoamericans encara veuen millor la necessitat de conèixer el català, tot i que la mostra es massa reduïda per certificar-ho.
En relació a altres variables, el nivell de suport al requisit del català és similar entre homes i dones -si no es diferencia entre els que hi estan totalment o més aviat d'acord-, però, en canvi, l'aval creix a mesura que augmenta la franja d'edat. Així i tot, en la més jove se situa en un contundent 60%. Lògicament, la diferència també és notable entre els electorats. Més del 90% de votants d'ERC, Junts i la CUP defensen l'exigència, així com el 80% dels dels comuns, mentre que, en els del PSC, el percentatge cau fins al 53%, els del PP estan dividits i, per contra, els de Vox i Cs hi estan molt majoritàriament en contra.
Finalment, la posició ideològica també sembla força determinant en aquesta qüestió. Com més a l'esquerra se situen els enquestats, més suports suma l'exigència del català, arribant al 87% entre els més d'esquerres i al 80% en els de centre esquerra. És igualment molt majoritari l'aval en els de centre (63%), però en els de centre dreta ja cau lleugerament per sota del 50% i només un terç dels de dretes hi estan a favor.