Els migrants defensen el requisit del català però els arribats de la resta de l'Estat, no

La polèmica arran d'un vídeo viral d'una infermera de la Vall d'Hebron en què criticava la necessitat d'aprendre català per treballar a l'administració ha fet actuar el Departament de Salut. Ara bé, més enllà de les formes d'aquesta sanitària, és la seva opinió realment tan marginal? En realitat no, o almenys no per a la gent provinent de la resta de l'Estat. Dos terços dels catalans defensen el requisit de la llengua per treballar a l'administració pública i, si es tenen en compte els nascuts a Catalunya, ho avalen tres de cada quatre. Tot i això, el percentatge cau al 43% entre aquells provinents de la resta de l'Estat, menys que el 48% que ho rebutja. En canvi, quasi el 60% dels migrants arribats de l'estranger veuen bé l'exigència.

Està d'acord en mantenir el requisit de suficiència del català per treballar a l'administració pública?

Es tracta de dades de l'enquesta metodològica i d'actituds sociopolítiques 2021 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), elaborada el desembre de 2021 i feta pública fa poc més d'un any. En ella, es preguntava pel grau d'acord en diferents mesures per promoure el català i el requisit de conèixer-lo per treballar a l'administració era una de les que tenia més suports, dels dos terços d'enquestats, per tan sols un 26% en contra, a nivells similars a la immersió lingüística o les campanyes de promoció. Més d'un 60% també defensava exigir l'etiquetatge de tots els productes en català i una mica més del 50% fixaria una quota mínima en aquesta llengua per a sèries i pel·licules de plataformes com Netlix.

Més enllà del lloc de naixement, altres variables també condicionen el posicionament sobre el requisit del català per a l'administració. Un 89% dels que van tenir-lo com a llengua materna, per exemple, el defensen, percentatge que cau fins al 54% en el cas dels que van tenir el castellà. Entre els que van créixer amb el català i el castellà a casa, el nivell de suport puja fins al 70% i curiosament aquells que citen altres llengües o combinacions, un 82% avala la mesura. Una mica més de la meitat d'aquests darrers són persones provinents de l'estranger, cosa que apunta a que segurament els migrants no arribats de països hispanoamericans encara veuen millor la necessitat de conèixer el català, tot i que la mostra es massa reduïda per certificar-ho.


En relació a altres variables, el nivell de suport al requisit del català és similar entre homes i dones -si no es diferencia entre els que hi estan totalment o més aviat d'acord-, però, en canvi, l'aval creix a mesura que augmenta la franja d'edat. Així i tot, en la més jove se situa en un contundent 60%. Lògicament, la diferència també és notable entre els electorats. Més del 90% de votants d'ERC, Junts i la CUP defensen l'exigència, així com el 80% dels dels comuns, mentre que, en els del PSC, el percentatge cau fins al 53%, els del PP estan dividits i, per contra, els de Vox i Cs hi estan molt majoritàriament en contra.

Finalment, la posició ideològica també sembla força determinant en aquesta qüestió. Com més a l'esquerra se situen els enquestats, més suports suma l'exigència del català, arribant al 87% entre els més d'esquerres i al 80% en els de centre esquerra. És igualment molt majoritari l'aval en els de centre (63%), però en els de centre dreta ja cau lleugerament per sota del 50% i només un terç dels de dretes hi estan a favor.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor