Un nou 8-M enfrontades, ara pel «només sí és sí» i la llei trans

La desunió en el moviment feminista continua. És un problema enquistat. Tant, que les principals diferències entre el col·lectiu han provocat una esquerda que l'ha dividit en dues parts. Hi ha desacords, però, que són nous d'enguany. D'altres, s'arrosseguen del 2022, com la manera com s'ha de legislar sobre la prostitució o els ventres de lloguer. I hi ha disputa per les normatives que centren l'actualitat, com la llei del "només sí és sí" o la llei trans, en què la dreta també hi posa cullerada. El Congrés ha validat aquest dimarts la presa en consideració de la polèmica reforma de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, impulsada del PSOE i que es va validar amb la negativa d'Unides Podem. La fractura en la votació a la cambra baixa -els socialistes s'han valgut del suport del PP i Vox- suposa la crisi més profunda del govern espanyol, que no preveu un divorci en any electoral tot i la profunditat del xoc per l'agenda progressista. 

Les dues cares del feminisme sortiran aquest 8-M al carrer, també a Barcelona, per defensar les seves posicions. Serà la primera manifestació que se celebrarà amb "normalitat" després de la pandèmia, per la qual cosa es podrà mesurar un altre cop el múscul del moviment en el seu conjunt, però també a una banda i l'altra. Hi ha diverses ciutats a l'Estat en què estan convocades manifestacions amb postures radicalment diferents, com València o Sevilla, però el focus haurà de ser Madrid, on es preveu que hi hagi més participació.
 

El consentiment: una qüestió de forma 

Dins del feminisme sempre han coexistit moltes postures, però poques vegades com ara s'han confrontat d'aquesta manera. Les principals armes de batalla són les polítiques relacionades amb el consentiment i el gènere. En aquest sentit, hi ha una ala del feminisme que no només comparteix les línies generals impulsades pel Ministeri d'Igualtat, liderat per Irene Montero, sinó que defensa aferrissadament que "no es pot fer cap pas enrere". Aquest sector passejarà per la capital de l'Estat una pancarta amb el següent lema: "El feminisme ho està canviant tot". En canvi, l'altra banda considera que, tant PSOE com Unides Podem són partidistes i les seves mesures no són més que "propaganda que no protegeix les dones". Aquesta última secció es materialitzarà en la marxa del Moviment Feminista de Madrid que, sota el lema "feministes en lluita pels drets de les dones", demanarà la dimissió de la ministra i la reprovació del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per no haver-la destituït. 

Posaran especial èmfasi, expliquen, en la que havia de ser la "mesura estrella" de l'executiu, la llei del només sí o sí, i que finalment ha resultat ser un "nyap", segons el seu punt de vista. A parer seu, la legislació, que ja acumula una cinquantena de rebaixes de condemna a Catalunya i més de 700 al conjunt de l'Estat, està "mal feta" en contra del que defensa Igualtat, que trasllada tota la responsabilitat als jutges i el masclisme estructural. Ara, però, l'objectiu el comparteixen la majoria de grups polítics: revertir les revisions de penes sense tocar el consentiment, eix central de la llei.

Fins a la creació de la norma, hi havia dos delictes al codi penal per condemnar la violència sexual, l'abús i l'agressió. Amb el només sí és sí qualsevol acte no "consentit" és agressió. Amb la unió dels dos delictes en un de sol, s'han reduït els límits de penes establerts en el codi penal. En dret existeix un principi que es diu in dubio pro reo, que significa aplicar sempre allò que sigui més beneficiós per al pres. Per tant, com que es redueix el límit de penes, també es rebaixen les condemnes als agressors sexuals.
 

Apujar penes i una clàusula de dret transitori

Una possible solució per resoldre aquesta problemàtica l'apunta la presidenta de Feministes de Catalunya, Sílvia Carrasco, a Nació: agreujar les penes de les noves agressions i introduir una clàusula de dret transitori en els presos que ara estiguin complint condemna. La màxima representant del col·lectiu català critica que aquest "senzill" principi hagi passat, presumptament, per alt de tots aquells òrgans que, abans d'entrar en vigor el només sí és sí, l'han revisat: comissions interministerials, grups parlamentaris, Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el consell fiscal. "La llei ha estat redactada amb una tècnica jurídica molt pobra", detalla Carrasco. I assenyala la conseqüència: "La sensació de desprotecció de les víctimes és total. Aquelles dones que han hagut d'enfrontar-se a un fet profundament traumàtic, a un procés penal que en moltes ocasions les revictimitza i a uns períodes de temps llarguíssims fins que s'aconsegueix -a vegades, no sempre- una condemna, veuen ara com als seus violadors se'ls rebaixa la pena", sentencia.

La presidenta de Feministes de Catalunya, Sílvia Carrasco, explica a Nació que un sector del moviment es manifestarà per abolir la norma LGTBIQ+ i reivindicar el desig, i no el consentiment, en el centre de les polítiques del Ministeri d'Igualtat

Carrasco, però, considera que tot plegat no és més que un "pedaç" i que en comptes de parlar de "consentiment", el que s'hauria de posar en el centre és el "desig". Segons el sector del feminisme que ella, entre d'altres, representa el debat és conceptual, perquè pots consentir un acte sexual, però no desitjar-lo. "Si parlessin de desig, haurien d'abolir la prostitució, ja que les prostitutes no desitgen tenir relacions sexuals, les consenteixen", resumeix, alhora que posa damunt la taula un altre dels grans melons al moviment i als partits, la regulació o abolició de la prostitució.

 

El gènere: una qüestió de fons

Amb la llei trans, en canvi, la diferència és absoluta. L'ala més crítica del moviment en demana la derogació. Descrites per l'altre sector de les feministes com a "trànsfobes", pensen que el sexe és "immutable" i que el gènere és "una invenció cultural". Ho defineix amb més precisió la presidenta de Feministes de Catalunya: "Ser dona no és un sentiment, és biològic". La idea del gènere, apunta, "és un negoci, hi ha lobbies que es forren". L'entitat catalana considera que amb la nova norma els drets de les dones i de totes aquelles persones que tenen "incongruència de gènere" estan en "clar risc de retrocés". Opinen que s'han introduït "conceptes que capgiren el dret", com identitat o autodeterminació de gènere. Abans de la llei trans, es necessitava un informe mèdic i l'autorització de la família -en el cas dels i les menors- per canviar l'estatus al registre civil. Ara, n'hi ha prou amb declarar-se com un i una se senti sempre que se sigui més gran de 16 anys.

Fa tot just uns dies el crític literari Ferran Toutain apuntava que "si tothom pot decidir el seu gènere sexual, la dona, i en conseqüència el feminisme, perd tota raó de ser". En aquesta mateixa línia, Sílvia Carrasco assenyala les conseqüències negatives per a les dones de la norma:

• Les estadístiques sobre la desigualtat es tornen inservibles
• La violència queda oculta i, inclús, s'esborra si els criminals canvien de gènere
• Els espais protegits deixen de ser-ho perquè es permet l'accés als "homes autodeclarats dones", fins i tot si han estat condemnats per delictes sexuals
• L’esport femení deixa de ser "just", ja que els "homes autodeclarats dones" sempre mantenen l’avantatge de la superioritat física
• El nou llenguatge "amaga la realitat biològica i social" de les dones, diferenciant el ser dona de les característiques físiques. Dir mare se substitueix per “cossos gestants”.

A més a més, la representant d'aquest feminisme dur denuncia que, deixant de banda la part conceptual de la llei, el fet que s'imposin multes per transfòbia -que ella no descriu com a tal- és una "mordassa". Carrasco considera que és "anticonstitucional" i "segresta el pensament crític". De moment, però, les dues sancions més mediàtiques -a la presidenta del Partit Feminista d'Espanya, Lídia Falcón, i a la doctora Carola López- que es van imposar a escala territorial abans de l'entrada en vigor de la norma han estat desestimades. 

Amb tot això sobrevolant l'esfera política, Irene Montero ha anunciat que participarà en la marxa que demana continuar en el camí iniciat pel seu ministeri. Representants del PP es mobilitzaran amb el feminisme que vol veure rodar caps. I el PSOE, que ha protestat històricament al costat de les dues ales del moviment, neda i guarda la roba. El dilema en les files socialistes és si sortir al carrer amb una manifestació que demana la dimissió de Montero i la reprovació de Sánchez o participar en una altra que no dona suport a la reforma del només sí és sí.