03
de març
del
2023
La nit del 14 de febrer del 2021 va ser especialment trista a la seu del PDECat. La situació viscuda al tram del carrer Calàbria que transcorre entre el carrer Aragó i l'Avinguda de Roma exemplificava el moment en el qual entrava la política catalana: ERC, a la vorera que dona al Besòs, celebrava un segon lloc que convertia Pere Aragonès en el president més probable pels suports parlamentaris obtinguts; al davant, a la vorera que dona a Llobregat, la formació postconvergent emprenia el camí de l'extraparlamentarisme després de la sagnia ocasionada per l'escissió de Junts. Amb Àngels Chacón com a candidata, el PDECat havia quedat fora de la cambra i emprenia un camí que li dificultava la subsistència política, ancorada especialment en un poder municipal que el trencament amb Carles Puigdemont també va minar. A les portes de les eleccions del 28-M, els postconvergents s'hi aferren per continuar en funcionament.
Com ho estan intentant? A través de la plataforma Ara Pacte Local, pensada per arribar a tants municipis com sigui possible -la xifra de llistes tancades és de fins a 150, però fonts del partit consultades per Nació remarquen que encara s'és a temps d'arribar a les 250, una mica lluny de les 300 fixades com a objectiu fa uns mesos- amb flexibilitat en les fórmules triades. Les marques, en aquest sentit, seran variades: a Vic, per exemple, serà Ara Vic, el mateix que a Reus; a Mollerussa, en canvi, s'optarà pel Mollerussa Primer. En tots tres casos -i en molts altres hi haurà enfrontament directe amb la candidatura de Junts, com a Manresa, una altra de les ciutats cobejades arreu del país. Aquest dissabte, a Reus, la plataforma presenta els 150 caps de llista que hi ha escollits. La capital del Baix Camp es va convertir, el 2011, en un dels emblemes del nou poder municipal de CiU amb Carles Pellicer al capdavant. Pellicer ha plegat -es va donar de baixa del PDECat- i ha beneït la llista de Junts liderada per Teresa Pallarès.
Fonts del partit assenyalen que serà molt complicat obtenir alcaldies de ciutats rellevants, a diferència del 2019 -en aquell moment, Junts per Catalunya era encara una marca dels postconvergents-, però que hi ha opcions de ser "clau" en la governabilitat en un mapa d'ajuntaments fragmentats. "Si tenim aquesta clau, podem tenir una estratègia de futur", sostenen des de la sala de màquines del PDECat citant l'Ajuntament de Lleida, que també pot tenir impacte en futurs pactes a la diputació i al consell comarcal. Pel que fa als acords postelectorals, la intenció és preservar l'autonomia local i no tancar-se portes. Això vol dir que tot el ventall està obert i que no es prioritzaran els pactes amb l'independentisme.
El gran dubte, a hores d'ara, és què passarà a Barcelona. Xavier Trias, el candidat de Junts, apostava per una coalició amb el PDECat -els termes s'estaven ultimant, com va avançar Nació fa dues setmanes-, però les resistències dins del partit de Laura Borràs i Jordi Turull s'estan imposant. Fins al punt que el president dels postconvergents, David Bonvehí, ja veu pràcticament impossible la coalició i aposti per incloure perfils afins dins la llista per donar-hi suport des de fora. Trias, segons fonts coneixedores de les converses, no vol "fragmentar" el vot, perquè tot apunta a un frec a frec amb Ada Colau i Jaume Collboni, amb Ernest Maragall més despenjat. Un dels aspectes que s'ha tractat en les converses són els drets electorals, com ha passat en altres ciutats, on el PDECat ha demanat un percentatge dels drets que es generaran el 28-M.
Abans de les espanyoles, però, els postconvergents han de superar les municipals. La presentació d'aquest dissabte de 150 caps de llista aspira a servir com a demostració que, malgrat les adversitats viscudes els últims tres anys -trencament amb Puigdemont i quedar fora del Parlament-, continuen existint i que tenen opció de subsistir. Ja sigui amb pactes postelectorals, presència en diputacions i consells comarcals o bé preservant quotes de poder gràcies als drets electorals. Si el 28-M acaba sent un trampolí, només ho diran els resultats.
Com ho estan intentant? A través de la plataforma Ara Pacte Local, pensada per arribar a tants municipis com sigui possible -la xifra de llistes tancades és de fins a 150, però fonts del partit consultades per Nació remarquen que encara s'és a temps d'arribar a les 250, una mica lluny de les 300 fixades com a objectiu fa uns mesos- amb flexibilitat en les fórmules triades. Les marques, en aquest sentit, seran variades: a Vic, per exemple, serà Ara Vic, el mateix que a Reus; a Mollerussa, en canvi, s'optarà pel Mollerussa Primer. En tots tres casos -i en molts altres hi haurà enfrontament directe amb la candidatura de Junts, com a Manresa, una altra de les ciutats cobejades arreu del país. Aquest dissabte, a Reus, la plataforma presenta els 150 caps de llista que hi ha escollits. La capital del Baix Camp es va convertir, el 2011, en un dels emblemes del nou poder municipal de CiU amb Carles Pellicer al capdavant. Pellicer ha plegat -es va donar de baixa del PDECat- i ha beneït la llista de Junts liderada per Teresa Pallarès.
Fonts del partit assenyalen que serà molt complicat obtenir alcaldies de ciutats rellevants, a diferència del 2019 -en aquell moment, Junts per Catalunya era encara una marca dels postconvergents-, però que hi ha opcions de ser "clau" en la governabilitat en un mapa d'ajuntaments fragmentats. "Si tenim aquesta clau, podem tenir una estratègia de futur", sostenen des de la sala de màquines del PDECat citant l'Ajuntament de Lleida, que també pot tenir impacte en futurs pactes a la diputació i al consell comarcal. Pel que fa als acords postelectorals, la intenció és preservar l'autonomia local i no tancar-se portes. Això vol dir que tot el ventall està obert i que no es prioritzaran els pactes amb l'independentisme.
El gran dubte, a hores d'ara, és què passarà a Barcelona. Xavier Trias, el candidat de Junts, apostava per una coalició amb el PDECat -els termes s'estaven ultimant, com va avançar Nació fa dues setmanes-, però les resistències dins del partit de Laura Borràs i Jordi Turull s'estan imposant. Fins al punt que el president dels postconvergents, David Bonvehí, ja veu pràcticament impossible la coalició i aposti per incloure perfils afins dins la llista per donar-hi suport des de fora. Trias, segons fonts coneixedores de les converses, no vol "fragmentar" el vot, perquè tot apunta a un frec a frec amb Ada Colau i Jaume Collboni, amb Ernest Maragall més despenjat. Un dels aspectes que s'ha tractat en les converses són els drets electorals, com ha passat en altres ciutats, on el PDECat ha demanat un percentatge dels drets que es generaran el 28-M.
Cap a la resurrecció de l'Espai CiU a les espanyoles
A Girona, a diferència de Barcelona, sí que hi haurà enfrontament segur. El representant de la plataforma postconvergent serà Carles Ribas, que és militant i secretari d'organització del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) fundat per Marta Pascal. El PNC és un dels actors que s'està movent per refer l'espectre nacionalista sota el paraigua de l'anomenat Espai CiU, ja registrat com a partit i que s'està impulsant de cara a les eleccions espanyoles que se celebraran a finals del 2023. Aquesta operació ja està en marxa de manera discreta amb reunions al territori i representants de la societat civil. El PDECat disposa ara de quatre diputats al Congrés que són claus a l'hora d'afermar la majoria diversa que sustenta Pedro Sánchez.Abans de les espanyoles, però, els postconvergents han de superar les municipals. La presentació d'aquest dissabte de 150 caps de llista aspira a servir com a demostració que, malgrat les adversitats viscudes els últims tres anys -trencament amb Puigdemont i quedar fora del Parlament-, continuen existint i que tenen opció de subsistir. Ja sigui amb pactes postelectorals, presència en diputacions i consells comarcals o bé preservant quotes de poder gràcies als drets electorals. Si el 28-M acaba sent un trampolí, només ho diran els resultats.