02
de març
del
2023
Actualitzat
el
14
de març
a les
22:15h
La Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Saharauí i els parlamentaris de l'Intergrup Pau i Llibertat al Sàhara Occidental al Parlament de Catalunya viatgen aquest divendres a l'altra banda del Mediterrani. Visitaran les autoritats de la República Àrab Saharauí Democràtica, el Front Polisario, per mostrar el seu suport a la reivindicació de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Un conflicte que només la meitat dels catalans diu conèixer, segons una enquesta a la que ha tingut accés Nació.
Reclamen que es faci efectiu el referèndum que van establir les Nacions Unides el 1991, 15 anys després que Espanya es retirés del territori i renunciés a l'administració de l'antiga colònia. En aquesta direcció s'expressen el 78% dels catalans que coneixen el cas, i el 76% està d'acord amb què l'Estat jugui un paper actiu perquè així sigui.
Quan Espanya s'hi va retirar, va lliurar els gairebé 270.000 quilòmetres quadrats de desert al Marroc i Mauritània, que es van repartir el territori. Es va iniciar aleshores un conflicte armat entre el Marroc i el Front Polisario per la sobirania, que va allargar-se fins al 1991, quan l'ONU va coordinar una treva negociada que incloïa un acord per a la celebració d'un referèndum per determinar l'estatus del Sàhara Occidental.
Tres dècades després, però, el referèndum encara no s'ha celebrat i no sembla que hagi de passar en el curt termini. A més, el juny de 2022, el president espanyol, Pedro Sánchez, va escenificar un gir de 180 graus en el paper d'Espanya en el conflicte i va posicionar-se de part del Marroc. Tot, en un intent de restablir ponts amb el rei marroquí Mohamed VI, després de l'escàndol amb l'acollida humanitària del líder del Front Polisario, Brahim Gali.
Reclamen que es faci efectiu el referèndum que van establir les Nacions Unides el 1991, 15 anys després que Espanya es retirés del territori i renunciés a l'administració de l'antiga colònia. En aquesta direcció s'expressen el 78% dels catalans que coneixen el cas, i el 76% està d'acord amb què l'Estat jugui un paper actiu perquè així sigui.
Quan Espanya s'hi va retirar, va lliurar els gairebé 270.000 quilòmetres quadrats de desert al Marroc i Mauritània, que es van repartir el territori. Es va iniciar aleshores un conflicte armat entre el Marroc i el Front Polisario per la sobirania, que va allargar-se fins al 1991, quan l'ONU va coordinar una treva negociada que incloïa un acord per a la celebració d'un referèndum per determinar l'estatus del Sàhara Occidental.
Tres dècades després, però, el referèndum encara no s'ha celebrat i no sembla que hagi de passar en el curt termini. A més, el juny de 2022, el president espanyol, Pedro Sánchez, va escenificar un gir de 180 graus en el paper d'Espanya en el conflicte i va posicionar-se de part del Marroc. Tot, en un intent de restablir ponts amb el rei marroquí Mohamed VI, després de l'escàndol amb l'acollida humanitària del líder del Front Polisario, Brahim Gali.