Els regants del Baix Ter i la Muga busquen alternatives al blat de moro per la sequera
L'IRTA els recomana que no plantin aquest cereal i admet que els cultius d'arròs s'hauran de reduir
Un camp d'arròs sec al Baix Ter després d'haver sembrat | Gemma Tubert / ACN
Els regants del Baix Ter i la Muga estan buscant cultius alternatius al blat de moro per fer front a la sequera. Després que la Generalitat hagi aprovat l'entrada en l'escenari d'excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i a l'aqüífer Fluvià Muga amb l'augment de restriccions de fins al 40% de l'aigua per a usos agrícoles, el sector ja estan mirant substituir aquest cereal pel gira-sol o el sorgo, molt menys exigents amb l'aigua. L'investigador de l'IRTA i secretari de la Junta central d'Usuaris del Baix Ter, Francesc Camps, així ho recomana i, pel que fa a d'altres cultius com l'arròs, admet que caldrà reduir” superfície, tenint en compte les exigències d'aigua que té.
La granja Mas Bech de Castelló d'Empúries té cultius i bestiar. A hores d'ara, compta amb unes 40 vedells d'engreix, pomeres, vinyes i cereals, entre els quals s'hi comptava el blat de moro. La sequera, però, els afecta de ple i els ha obligat a canviar totes les previsions. Per això, estan buscant alternatives per plantar en uns camps a tocar del mas on preveien cultivar-hi aquest cereal entre aquest mes i l'abril.
Entre els cultius alternatius que es plantegen hi ha el sorgo. "No hi ha res igual però hem de buscar alguna cosa que sigui nutritiva i el sorgo, per exemple, antigament s'havia donat en alimentació bovina", explica. El seu no és el cas més extrem. Bech diu que encara ho tenen més difícil les explotacions amb vaques. "És el seu aliment principal", explica. Entre les altres alternatives que s'hauran d'estudiar, explica, hi ha la remolatxa. "En d'altres llocs ja s'ha provat", explica.
Bech també es mostra preocupada per les sis hectàrees de pomeres que té a la zona, un dels fruits més cultivats a l'Empordà. "Ens garanteixen aigua perquè els arbres sobrevisquin però no per fer fruit", assegura. Això, afegeix, els preocupa i molt perquè ja estan començant a aplicar-hi tractaments –alguns, indispensables per tractar plagues- i no saben quin rendiment en podran treure. "Molta gent tindrà ingressos 0", assegura.
Mas Bech no és l'únic que es planteja aquest tipus de mesures. A la Cooperativa Agrícola de Castelló, que aplega una cinquantena de productors, els consta que molts ja treballen amb alternatives. "Tenien l'esperança que plogués però no ha estat així i ara canviaran els cultius. Segurament es farà més gira-sol i sorgo, que són menys exigents", explica Pou.
De fet, diu, el nombre d'hectàrees dedicades a aquest cultiu ja havien disminuït molt en els últims anys. "Si normalment hi havia unes 300 o 400 hectàrees, si aquest any ens quedem amb 100 ja serà molt", diu. I la majoria dels que es veuran "obligats" a plantar-se són aquells que tenen bestiar i que, per tant, el necessiten per alimentar-lo. "Normalment ens entraven uns 2 milions de quilos de blat de moro, amb sort aquest any seran 400.000", afegeix.
"La baixada de producció amb el blat de moro, que és el cultiu extensiu de regadiu més important a la zona, serà molt acusada", explica l'investigador de l'IRTA Francesc Camps. Per això, davant la reducció d'aigua a gairebé la meitat -la dotació ara passa a ser del 60%- Camps recomana apostar per aquells altres conreus "més aptes per suportar la sequera".
Això, però, en el cas de Pals -on hi ha unes 800 hectàrees d'arròs- serà més difícil. Perquè aquí, inevitablement, caldrà reduir superfície, explica l'investigador. I amb els fruiters, i específicament amb les pomeres, si bé Camps admet que la sequera "fa patir", també explica que el reg gota a gota, en paral·lel a aplicar tècniques com ara més aclarides, ha de permetre que aquest 2023 "la reducció de producció sigui petita". Ara bé, l'investigador també alerta que si la sequera persisteix, els arbres quedaran tocats "en dos o tres anys".
La granja Mas Bech de Castelló d'Empúries té cultius i bestiar. A hores d'ara, compta amb unes 40 vedells d'engreix, pomeres, vinyes i cereals, entre els quals s'hi comptava el blat de moro. La sequera, però, els afecta de ple i els ha obligat a canviar totes les previsions. Per això, estan buscant alternatives per plantar en uns camps a tocar del mas on preveien cultivar-hi aquest cereal entre aquest mes i l'abril.
Entre els cultius alternatius que es plantegen hi ha el sorgo. "No hi ha res igual però hem de buscar alguna cosa que sigui nutritiva i el sorgo, per exemple, antigament s'havia donat en alimentació bovina", explica. El seu no és el cas més extrem. Bech diu que encara ho tenen més difícil les explotacions amb vaques. "És el seu aliment principal", explica. Entre les altres alternatives que s'hauran d'estudiar, explica, hi ha la remolatxa. "En d'altres llocs ja s'ha provat", explica.
Bech també es mostra preocupada per les sis hectàrees de pomeres que té a la zona, un dels fruits més cultivats a l'Empordà. "Ens garanteixen aigua perquè els arbres sobrevisquin però no per fer fruit", assegura. Això, afegeix, els preocupa i molt perquè ja estan començant a aplicar-hi tractaments –alguns, indispensables per tractar plagues- i no saben quin rendiment en podran treure. "Molta gent tindrà ingressos 0", assegura.
Mas Bech no és l'únic que es planteja aquest tipus de mesures. A la Cooperativa Agrícola de Castelló, que aplega una cinquantena de productors, els consta que molts ja treballen amb alternatives. "Tenien l'esperança que plogués però no ha estat així i ara canviaran els cultius. Segurament es farà més gira-sol i sorgo, que són menys exigents", explica Pou.
De fet, diu, el nombre d'hectàrees dedicades a aquest cultiu ja havien disminuït molt en els últims anys. "Si normalment hi havia unes 300 o 400 hectàrees, si aquest any ens quedem amb 100 ja serà molt", diu. I la majoria dels que es veuran "obligats" a plantar-se són aquells que tenen bestiar i que, per tant, el necessiten per alimentar-lo. "Normalment ens entraven uns 2 milions de quilos de blat de moro, amb sort aquest any seran 400.000", afegeix.
Una situació similar al Baix Ter
L'explotació agrària de Castelló d'Empúries és l'exemple del què passarà a molts camps del Baix Ter i la conca de la Muga. Perquè precisament, arran de l'entrada en l'excepcionalitat, l'IRTA demana canviar aquells cultius que necessiten més aigua per d'altres que suportin millor l'estrès hídric. I a la pràctica, això suposa passar del blat de moro al gira-sol o al sorgo."La baixada de producció amb el blat de moro, que és el cultiu extensiu de regadiu més important a la zona, serà molt acusada", explica l'investigador de l'IRTA Francesc Camps. Per això, davant la reducció d'aigua a gairebé la meitat -la dotació ara passa a ser del 60%- Camps recomana apostar per aquells altres conreus "més aptes per suportar la sequera".
Això, però, en el cas de Pals -on hi ha unes 800 hectàrees d'arròs- serà més difícil. Perquè aquí, inevitablement, caldrà reduir superfície, explica l'investigador. I amb els fruiters, i específicament amb les pomeres, si bé Camps admet que la sequera "fa patir", també explica que el reg gota a gota, en paral·lel a aplicar tècniques com ara més aclarides, ha de permetre que aquest 2023 "la reducció de producció sigui petita". Ara bé, l'investigador també alerta que si la sequera persisteix, els arbres quedaran tocats "en dos o tres anys".
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Ara a portada
El més llegit