En català, i tant!

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El cas no ha d'estigmatitzar el col·lectiu sanitari. Però sí que ha de servir d'exemple per ser exigent amb el respecte a la llengua quan es presta un servei públic. Per això, l'actitud de les tres infermeres de l'Hospital Vall d'Hebron que es mofaven en un vídeo de necessitar el nivell C1 de català per presentar-se a oposicions -contingut que s'ha fet viral després d'aparèixer a Tiktok- no pot considerar-se una anècdota. Tenia raó la direcció de l'hospital quan aquest dijous afirmava en un comunicat que les treballadores no representen "la institució ni el centre". Era necessari remarcar-ho. Vall d'Hebron va anunciar ahir una investigació interna i el Departament de Salut avançava -per boca del conseller Manel Balcells- que obrirà una expedient a les infermeres.  

El comportament de les tres professionals sanitàries -han vingut a treballar a Catalunya procedents de Cadis, Granada i Sant Sebastià- és recriminable per la forma i el fons. No és de rebut que en horari laboral, a les instal·lacions del centre i amb l'uniforme de treball denigrin l'ús de la llengua i discuteixin que és necessari per fer la seva feina. I tampoc és acceptable que les professionals no hagin interioritzat que l'atenció als pacients en un hospital de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha d'anar acompanyat del coneixement del català. La llengua és un requisit innegociable per superar oposicions a la xarxa pública. Per descomptat. 

És imprescindible, també, per garantir la màxima seguretat els pacients. Hi ha estudis científics -com aquest de l’Associació de Metges del Canadà- que demostren el perill afegit per a la salut dels ciutadans si els professionals de la salut no dominen la llengua emprada per qui tenen a la consulta. La necessitat de metges i titulats d'infermeria s'incrementarà en els pròxims anys a Catalunya -en el termini de cinc anys es jubilaran el 20% dels facultatius en actiu-, fet incrementarà l'arribada de treballadors de la resta de l'Estat i de l'estranger. L'exigència d'entendre el català serà imprescindible per no comprometre l'atenció sanitària en l'idioma del país. 

El menyspreu amb el qual les infermeres protagonistes de la polèmica tracten la llengua també fa supurar el desconeixement de la naturalesa plurilingüe de l'Estat. És, en qualsevol cas, el resultat lògic de la nul·la promoció del català, el gallec i el basc que han mostrat les administracions públiques espanyoles al llarg del temps. Perquè l'existència de les llengües autòctones dels territoris perifèrics mai s'ha viscut amb normalitat a Espanya. S'han menystingut en els aparadors dels mitjans públics i també a la cultura, quan no han estat discutides o perseguides. No cal remuntar-se al franquisme per acreditar episodis de bel·ligerància amb la llengua catalana. 

La Generalitat i el conjunt d'administracions del país han de fer una defensa desacomplexada del català, encara més en un context de reculada del seu ús social, com es constata en totes les enquestes. Com detallava en aquest article publicat la setmana passada, els parlants que volen viure plenament en la seva llengua han de saber que no neden sempre a contracorrent, perquè almenys tenen l'administració al seu costat. I això implica garantir els seus drets lingüístics en el contacte amb els serveis públics, cap de tan sensible com el de la sanitat.
 

---

Avui no et perdis

» Per què és possible treballar a la sanitat pública sense parlar català?; per Irene Montagut.

»Salut expedienta una infermera de la Vall d'Hebron per un vídeo catalanòfob; per Maria Rabella Ytarte.

» La veu de Nació: «El puto C1 de català»; per Oriol March.

» ​Catalunya avança per primera vegada la campanya d'incendis forestals; per Arnau Urgell.

» ​Entrevista a David Borrell: «L'estiu passat vam evitar un megaincendi que hagués afectat mig Prepirineu»; per Arnau Urgell.

» El «G8 de les patronals» reprèn l'activitat: les claus d'una aliança sense Foment; per Pep Martí.

» El veto del PSC a la renda bàsica enverina l'aprovació definitiva dels pressupostos; per Carme Rocamora.

» Els partits del Parlament que van tancar el 2021 amb números vermells.

» Els catalans, entre el desconeixement i el suport al referèndum al Sàhara Occidental; per Marc Orts.

» Un dels terroristes del 17-A complirà condemna al Marroc; per Lluís Girona.

» Cinc menors detinguts per una agressió sexual a una companya de classe a Rubí. 

» De viure de lloguer al carrer: el camí d'una de cada cinc persones que dormen al ras a Barcelona; per David Cobo.

» El Mobile supera les expectatives i tanca portes amb 88.500 visitants.

» Un quadre de Picasso es ven en una subhasta de Londres per més de 20 milions d'euros.

» Entrevista a Lildami: «El que va passar amb 'Supermercat' no s’ho esperava ningú i va ser màgic»; per Laura Sánchez Vila.

» Shakira s'aficiona a gravar a Catalunya: nou videoclip a Terrassa.
 

---

 El passadís

Torna el ball de dates per a les eleccions a les cambres catalanes. En especial, l'expectació afecta a la Cambra de Comerç de Barcelona, on l'actual equip directiu independentista aspira a continuar governant la corporació. Es considerava que les eleccions, que ha de convocar la Generalitat, serien el setembre. Però els darrers dies torna a circular la possibilitat que sigui abans, durant el mes de juny. La direcció de la Cambra, amb Mònica Roca, ha insistit en evitar que es voti els mesos de juliol i agost. En l'entorn de la junta cameral també es considera que votar el setembre, pels volts de la Diada, ajudaria a mobilitzar el votant més sobiranista. En tot cas, la gent d'Eines de País repeteix a tots els seus interlocutors que tenen la maquinària electoral ben greixada i que la data elegida no els agafarà amb els pixats al ventre.

Vist i llegit

Aquesta setmana ha vist la llum a Madrid un nou mitjà especialitzat en informació política. Concretament, en l'actualitat parlamentària. Es diu Demócrata i compta amb firmes conegudes del periodisme polític madrileny. El diari, exclusivament en format digital, combina el tractament en profunditat de la informació vinculada al Congrés i el Senat, amb l'anàlisi i l'opinió. Aquest dijous obrien la web amb una entrevista a Cuca Gamarra, portaveu del PP a la cambra baixa. I entre les peces més curioses hi havia el detall de l'última intervenció que va fer a les Corts espanyoles Ramón Tamames, l'exdirigent del PCE que ha accedit a defensar la moció de censura a Pedro Sánchez registrada per Vox. 

 El nom propi

Ernest Maragall no ha començat la precampanya de les eleccions municipals com hauria volgut. La presentació del grup de suport al candidat d'ERC a Barcelona havia de ser una demostració de força, però l'efecte perseguit no va ser el desitjat. El llistat d'avals de personatges del món associatiu i polític va patir, en poques hores, diverses renúncies. Com va avançar dimecres al vespre Nació, l'escriptor i columnista Jordi Amat va negar que donés suport a Maragall, tot i aparèixer en la nota de premsa difosa pel partit. I aquest dijous també va transcendir que almenys tres noms més han fet el mateix: el codirector del Primavera Sound, Alberto Guijarro; l'extinent d'alcalde Ramón García-Bragado; i l'antic coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist. Tots quatre van rebre una invitació a l'acte, però no havien donat suport explícit a la candidatura. El mateix Maragall va disculpar-se amb alguns d'ells poc després de l'acte.   

 Els imperdibles

Fins aquest cap de setmana es pot visitar al Palau Robert l'exposició Europa Fortalesa, del fotoperiodista i documentalista independent Sergi Cámara, que retrata les rutes que emprenen les persones migrants per accedir al continent. La mostra, organitzada per la Direcció General de Difusió amb la col·laboració de l’ONG Entrecultures-Camins d’Hospitalitat, inclou imatges que Cámara firmava reportatges publicats a Nació, com el que detallava el drama al Mediterrani. Amb una àmplia experiència en la cobertura informativa de la migració, el fotoperiodista exhibeix en aquesta recopilació de textos i fotografies els perills diaris que afronten les persones que volen entrar a les fronteres europees. Aprofiteu els últims dies de l'exposició, que val la pena. Bon cap de setmana!

 ​