02
de març
del
2023
Actualitzat
a les
16:19h
La presentació del grup de suport a Ernest Maragall havia de ser una demostració de força del candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona. Però s'ha convertit en una patinada rellevant. L'equip del cap de cartell dels republicans va exhibir una llistat d'avals -del món associatiu i polític- que ha començat a fer aigües. Tal com va avançar Nació aquest dimecres -poc després de l'acte-, l'escriptor i columnista Jordi Amat va desmarcar-se del suport a Maragall, tot i aparèixer en la nota de premsa difosa pel partit. En les darreres hores aquest diari també ha pogut confirmar que tres noms més es troben en la mateixa situació que Amat: el codirector del Primavera Sound, Alberto Guijarro; l'extinent d'alcalde Ramón García-Bragado; i l'antic coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist. Tots ells van rebre una invitació a l'acte, però no van donar suport explícit a la candidatura.
Tant Amat com García-Bragado van rebre una trucada aquest dimecres al vespre del mateix Maragall per disculpar-se per l'error comès. En conversa amb Nació, l'escriptor i l'extinent d'alcalde en governs del PSC a Barcelona han detallat que en cap cas van explicitar que es podia utilitzar el seu nom per donar suport al candidat. Estaven convidats a l'acte, però no hi van assistir. "Tinc amistat amb l'Ernest, però, evidentment, no dono suport a la candidatura. La situació m'ha sabut greu", ha explicat García-Bragado, que sí que va arribar a expressar la voluntat d'intentar ser a la presentació del lema del manifest. "Simplement, em van convidar a un acte", ha concretat Amat.
Alberto Guijarro ni va assistir a l'acte -és de viatge al Japó- ni va donar l'autorització per integrar el seu nom a la llista de suport. El codirector del Primavera Sound ja ha traslladat el malestar a ERC. "Em van convidar al que jo vaig entendre que era una mena de meeting per explicar el programa de cultura i els vaig respondre que era de viatge i no podia. Si no, hi hagués anat. Però no per ser en una llista pública de suport explícit a la candidatura. Són coses molt diferents", ha concret en conversa amb aquest diari. Enric Morist, que recentment ha deixar de ser coordinador de Creu Roja, també ha comunicat a ERC que ell no pretenia fer públic el suport a Maragall. "M'havien convidat a l'acte", expressa.
Fonts d'Esquerra Republicana apunten que la candidatura "assumeix la responsabilitat de la confusió", però matisa que s'havien tingut converses amb tots quatre i que se'ls va convidar a l'acte. Concretament, pel que fa a Amat i García-Bragado, els convidats van dir que intentarien "ser-hi" i que "per això es va comptar amb el seu suport". En el cas de Guijarro, la situació és similar, però es puntualitza que no ja es comptava que l'atenció a l'acte no seria presencial perquè era a Tòquio.
Entre el reguitzell de noms que han acabat desmarcant-se d’aquest moviment republicà té especial entitat el de García-Bragado, que no només suposava evidenciar l’adhesió d’un ex-participant d’un govern del PSC al projecte maragallà, sinó que també implicava la validació de qui va arribar a ser un tinent d’alcaldia municipal. Més tard, quedaria a l’ombra de la política, arran de les acusaciones pel Cas Palau, del qual va acabar plenament absolt. Com a urbanista, abans havia arribat a ocupar també posicions de responsabilitat en el disseny de les polítiques municipals barcelonines, entre 1999 i 2003, fins que va decidir creuar la plaça de Sant Jaume. Abans de tornar a l’Ajuntament, va formar part de l’executiu de Pasqual Maragall a la Generalitat, sent designat secretari general de Presidència.
Menys polític i més distès semblava el suport a Ernest Maragall que s’havia atorgat al director del Primavera Sound. Fins ara, Alberto Guijarro -també al capdavant de la Sala Apolo des de fa gairebé dues dècades- havia mantingut un to gairebé institucional, pel que fa als posicionaments sobre la política. En aquest sentit, ha expressat bona sintonia amb els plans municipals durant els governs d’Ada Colau en què s’han atorgat finançament per estendre a altres punts de Barcelona la petjada musical del Primavera Sound. Al marge d’això i de posicionaments puntuals, la seva carrera ha estat estrictament professional i s’ha caracteritzat per l’atracció de música internacional a la ciutat, des de les sales més humils al model de gran festival.
Pel que fa a Enric Molist, també s’ha aigualit el vistiplau atribuït a una peça clau de la representació del tercer sector social català, en plena situació de crisi socioeconòmica. Qui ha estat coordinador de la Creu Roja a Catalunya durant els últims anys sempre ha pressionat les administracions per garantir el màxim compromís amb els drets socials i la inversió a les entitats que treballen amb la pobresa i l’acollida de migrants. En aquest sentit, com a part de la Taula del Tercer Sector Social, els últims mesos va pressionar també perquè s’hi acordessin uns pressupostos de la Generalitat pel 2023. També es va posicionar contra el govern d’Itàlia davant la retenció del vaixell Open Arms, fa cinc anys.
Tant Amat com García-Bragado van rebre una trucada aquest dimecres al vespre del mateix Maragall per disculpar-se per l'error comès. En conversa amb Nació, l'escriptor i l'extinent d'alcalde en governs del PSC a Barcelona han detallat que en cap cas van explicitar que es podia utilitzar el seu nom per donar suport al candidat. Estaven convidats a l'acte, però no hi van assistir. "Tinc amistat amb l'Ernest, però, evidentment, no dono suport a la candidatura. La situació m'ha sabut greu", ha explicat García-Bragado, que sí que va arribar a expressar la voluntat d'intentar ser a la presentació del lema del manifest. "Simplement, em van convidar a un acte", ha concretat Amat.
Alberto Guijarro ni va assistir a l'acte -és de viatge al Japó- ni va donar l'autorització per integrar el seu nom a la llista de suport. El codirector del Primavera Sound ja ha traslladat el malestar a ERC. "Em van convidar al que jo vaig entendre que era una mena de meeting per explicar el programa de cultura i els vaig respondre que era de viatge i no podia. Si no, hi hagués anat. Però no per ser en una llista pública de suport explícit a la candidatura. Són coses molt diferents", ha concret en conversa amb aquest diari. Enric Morist, que recentment ha deixar de ser coordinador de Creu Roja, també ha comunicat a ERC que ell no pretenia fer públic el suport a Maragall. "M'havien convidat a l'acte", expressa.
Fonts d'Esquerra Republicana apunten que la candidatura "assumeix la responsabilitat de la confusió", però matisa que s'havien tingut converses amb tots quatre i que se'ls va convidar a l'acte. Concretament, pel que fa a Amat i García-Bragado, els convidats van dir que intentarien "ser-hi" i que "per això es va comptar amb el seu suport". En el cas de Guijarro, la situació és similar, però es puntualitza que no ja es comptava que l'atenció a l'acte no seria presencial perquè era a Tòquio.
Els noms de la discòrdia
Entre el reguitzell de noms que han acabat desmarcant-se d’aquest moviment republicà té especial entitat el de García-Bragado, que no només suposava evidenciar l’adhesió d’un ex-participant d’un govern del PSC al projecte maragallà, sinó que també implicava la validació de qui va arribar a ser un tinent d’alcaldia municipal. Més tard, quedaria a l’ombra de la política, arran de les acusaciones pel Cas Palau, del qual va acabar plenament absolt. Com a urbanista, abans havia arribat a ocupar també posicions de responsabilitat en el disseny de les polítiques municipals barcelonines, entre 1999 i 2003, fins que va decidir creuar la plaça de Sant Jaume. Abans de tornar a l’Ajuntament, va formar part de l’executiu de Pasqual Maragall a la Generalitat, sent designat secretari general de Presidència.Menys polític i més distès semblava el suport a Ernest Maragall que s’havia atorgat al director del Primavera Sound. Fins ara, Alberto Guijarro -també al capdavant de la Sala Apolo des de fa gairebé dues dècades- havia mantingut un to gairebé institucional, pel que fa als posicionaments sobre la política. En aquest sentit, ha expressat bona sintonia amb els plans municipals durant els governs d’Ada Colau en què s’han atorgat finançament per estendre a altres punts de Barcelona la petjada musical del Primavera Sound. Al marge d’això i de posicionaments puntuals, la seva carrera ha estat estrictament professional i s’ha caracteritzat per l’atracció de música internacional a la ciutat, des de les sales més humils al model de gran festival.
Pel que fa a Enric Molist, també s’ha aigualit el vistiplau atribuït a una peça clau de la representació del tercer sector social català, en plena situació de crisi socioeconòmica. Qui ha estat coordinador de la Creu Roja a Catalunya durant els últims anys sempre ha pressionat les administracions per garantir el màxim compromís amb els drets socials i la inversió a les entitats que treballen amb la pobresa i l’acollida de migrants. En aquest sentit, com a part de la Taula del Tercer Sector Social, els últims mesos va pressionar també perquè s’hi acordessin uns pressupostos de la Generalitat pel 2023. També es va posicionar contra el govern d’Itàlia davant la retenció del vaixell Open Arms, fa cinc anys.