Per què TikTok és un maldecap de seguretat per als governs, i per això la veten?

TikTok està al punt de mira de moltes institucions federals i molts governs del bloc occidental, tant d'Amèrica com d'Europa. Què està passant amb aquesta aplicació i xarxa social que ha triomfat de manera aclaparadora entre els més joves? Realment la seva mateixa existència suposa un risc per a la seguretat alt més alt nivell com perquè els governs de països com el Canadà o els Estats Units i la Unió Europea l'hagin vetat als seus treballadors?

Alguns, com el Canadà, consideren que sí. I és que TikTok és l'aplicació o xarxa social que reclama més permisos a l'usuari a l'hora d'activar-se al dispositiu mòbil. Des de la càmera, el micròfon, la llista de contactes, la ubicació, el reconeixement i els arxius multimèdia que reps -quan descarregues un vídeo, per exemple, o quan fas servir les carpetes d'arxius per publicar vídeos- passen a fer-ne ús des de l'app. 


No és l'única que demana permisos d'aquestes característiques, però cap altra en demana tants. Ara bé, existeixen motius reals per desconfiar de manera activa de TikTok: l'empresa que posseeix la plataforma, ByteDance, va admetre el desembre del 2022 que des de la multinacional van espiar periodistes a través de la plataforma i de la seva IP. Diversos reporters de mitjans de renom com Forbes, BuzzFeed o el Financial Times van ser víctimes d'aquest atac. 

El Canadà ha prohibit TikTok als seus treballadors governamentals aquesta setmana i els Estats Units han mogut fitxa. "Ens preocupa l'aplicació. Ens preocupa pel que fa a les dades dels nord-americans: la recopilació de dades nord-americanes i el possible risc per a la seguretat nacional", va afirmar dimecres la portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre, en roda de premsa. Preguntada per una possible prohibició de TikTok a tots els dispositius als Estats Units, la portaveu de la Casa Blanca ha remès la decisió al Comitè d'Inversió Estrangera als Estats Units (CFIUS), que està investigant la plataforma.

"TikTok planteja un problema i una qüestió", va deixar caure. Ara bé, seria la primera vegada que al voltant d'un afer d'aquestes característiques, vinculat a una filtració de dades d'usuaris, es faci un moviment tan brusc i radical. L'expresident Donald Trump ja va prohibir descarregar-se TikTok als treballadors del govern, però Joe Biden ho va revocar el juny del 2021. Ara potser fa marxa enrere.
 

Google, Facebook, Twitter... i aquestes, què?

Se suposa que, segons la legislació dels països en què radiquen empreses com Facebook o Google, no poden cedir les dades dels seus usuaris a les autoritats sense donar l'opció d'oposar-se a la persona implicada a través de procediments judicials. Evidentment, els precedents evidencien que tot això no s'ha complert sempre. Mark Zuckerberg, CEO de Meta -propietària de Facebook-, va demanar perdó al Congrés dels EUA el 2018 per l'escàndol majúscul al voltant de les campanyes de Trump i del Brexit. Fins a 87 milions de dades d'usuaris van ser traspassades a la consultora Cambridge Analytica per ús electoral, entre elles, centenars de milers procedents de Facebook.

El 2013, els gegants tecnològics com Google, Yahoo, Apple, YouTube, Skype o AOL van haver de retre comptes davant les autoritats judicials dels EUA per la informació destapada per Edward Snowden a través d'una filtració. Totes les companyies implicades, menys Twitter i Amazon, van decidir facilitar una investigació als seus servidors, assegurant que només donaven informació dels seus usuaris "per ordre judicial". La filtració d'Snowden i els posteriors reportatges periodístics que es van publicar després van confirmar que no era així. Moltes empreses van acabar demanant disculpes.

Fins i tot el govern dels Estats Units amb Barack Obama al capdavant va admetre el 2012 que havien espiat milions de trucades del servei de telefonia Verizon (una empresa dels EUA) a través de la NSA (Agència de Seguretat Nacional, per les sigles en anglès). Aquesta agència va ser l'assenyalada per Snowden com la principal responsable de l'espionatge, tot sota la premissa de la llei antiterrorista, la famosa llei patriòtica, que permetia saltar-se certs procediments per prioritzar la seguretat nacional.

En tot cas, el precedent d'un espionatge governamental a través d'una plataforma, xarxa social o aplicació no és cap novetat. La Unió Europea, el Canadà i els Estats Units encapçalen aquest front de preocupació pels tentacles cibernètics de la Xina, en un nou estira-i-arronsa a través de les xarxes pel control de la informació. La ciberseguretat és un element cabdal, ara mateix, en la lluita geopolítica. 

Restriccions a menors

Paral·lelament, TikTok ha decidit aplicar una restricció d'edat als menors d'edat que utilitzen la plataforma enmig de la voràgine sobre la preocupació que provoca la xarxa social a molts governs occidentals. Les persones de menys de 18 anys no podran fer servir TikTok més de 60 minuts al dia, és a dir, una hora, gràcies a un nou bloqueig que aplicarà la plataforma. Això no els tancarà de sobte la xarxa social, sinó que obrirà un nou escenari.

TikTok reclamarà un codi d'accés per seguir visualitzant la plataforma, que, en principi, tindran els pares, mares o tutors legals dels menors d'edat. En el cas dels menors de 13 anys, aquest codi només permetrà 30 minuts més. En els majors, s'enviarà cada setmana des de la plataforma un conjunt d'estadístiques que els recordarà quant de temps utilitzen l'aplicació de manera diària i setmanal.

Altres notícies que et poden interessar ​



​

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor