​Es busquen 150 detectius de mamífers arreu de Catalunya

Crida per trobar 150 amants de la natura que vulguin fer de detectius de mamífers. I és que està a punt de començar la segona campanya de recollida de dades per a la realització del primer Atles de Mamífers de Catalunya. Es tracta d'un projecte de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el CREAF, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica.

Durant el 2022, un primer grup de voluntaris han conformat la comunitat que ha pilotat la primera fase de l'atles i que ara vol créixer. La feina duta a terme el primer any ha permès provar i afinar les diferents metodologies que s’utilitzen per trobar o detectar la presència de mamífers a cada zona mostrejada. 

La feina detectivesca se centra en col·locar càmeres de fototrampeig, recórrer transsectes i apuntar els rastres i els animals que es veuen, recollir pèls i excrements i gravar els ultrasons que fan els ratpenats.


Les dades recollides es traspassen després als coordinadors del projecte, que les reuneixen i les analitzen per treure’n conclusions. Ara, amb aquesta crida es vol, sobretot, trobar persones que cobreixen les zones que encara falten –especialment les comarques de Tarragona, l'Ebre, Catalunya Central, Lleida, Alt Pirineu, Empordà i Prepirineu central- per poder tenir una imatge completa de la presència dels mamífers a Catalunya.
 

Com ha anat el primer any de cerca de mamífers  

Les primeres dades (que recullen informació aproximadament d’un 20% del país) han permès començar a dibuixar les primeres traces del futur Atles de mamífers. De moment, dels mamífers de mida gran i mitjana, el senglar i la guineu són les espècies que més s’han detectat, seguit de la fagina, el teixó i el cabirol. La cabra salvatge, la llebre i el coipú (una espècie invasora) són les que menys han aparegut. 

Dels mamífers més petits, com ara els rosegadors i les musaranyes, els primers resultats encara són més preliminars perquè el mètode per identificar-los passa per l’anàlisi de pèls al laboratori. El mateix passa amb els ratpenats perquè, tot i que les gravacions dels ultrasons que emeten ja estan fetes, encara cal analitzar la forma i la freqüència de la majoria de gravacions per identificar-los.  


La llúdriga ha aparegut a molts dels rius on s’ha fet el mostreig; el cabirol, que s’ha trobat en 60 dels 68 quadrats que ja han pujat les dades; o el cérvol, que s’ha trobat força estès en l’àrea dels Pirineus. També estan força esteses espècies com la geneta i la pipistrel·la nana, el ratpenat més petit de Catalunya. La prospecció dels quadrats que falten donaran una imatge molt més precisa de la situació d’aquestes espècies a Catalunya.
 

Què han de fer els voluntaris?

L’atles mantindrà oberta aquesta crida a persones voluntàries fins al 5 de març, per començar els mostreigs a l’inici de la primavera. En total s’espera reclutar enguany a més de 150 persones, imprescindibles per cobrir el màxim de territori possible. Pel projecte s’ha dividit Catalunya en una quadrícula de 386 quadrats de 10x10 km. Cada persona voluntària serà responsable dels seguiments que es facin en el seu quadrat de 10x10km. 
 
Dins d’aquest quadrat cada voluntari mostrejarà tres quadrats més petits (d’1 x 1 km) corresponents a tres tipus d’hàbitats diferents (forestal, obert i de ribera). Així, el paper de cada persona serà fonamental per conèixer amb detall la distribució de totes les espècies de mamífers salvatges que habiten a Catalunya, un projecte científic d’interès general per a la planificació i gestió de la fauna i del territori. Els resultats finals, a més, es preveu poder-los publicar en forma de llibre.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor