Udols per Ferrovial

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La junta d'accionistes de l'empresa constructora Ferrovial valorarà en les pròximes setmanes traslladar la seu de Madrid als Països Baixos en una operació que li permetrà pagar menys impostos i cotitzar a la borsa americana. La marxa d'Espanya, que es dona per feta atès l'interès que han manifestat els accionistes de referència, amb la família Del Pino al capdavant, ha desfermat les ires del govern espanyol. Els ministres de Pedro Sánchez han acusat l'empresa d'insolidària i han recordat que "deu el que és", una gran multinacional, a Espanya. El PP (no es podia saber, que diria el clàssic) ha aprofitat l'avinentesa per culpar l'executiu de la marxa de l'empresa.

Ferrovial, fundada als anys cinquanta, estalviarà impostos amb el canvi i continuarà centrant els seus esforços en el mercat americà, que és el que ara tenen com a prioritari. La companyia té quatre divisions i opera a través de diverses empreses filials: autopistes, aeroports, construcció i infraestructures energètiques, i mobilitat​. És cert que Ferrovial s'ha fet gran a Espanya i s'hi ha fet, sobretot, gràcies a les concessions i a l'obra pública.

Però el pes del mercat espanyol i de l'administració de l'Estat cada cop és menor en la seva facturació. El 2022 va rebre contractes de l'Estat per valor de 187 milions d'euros situant-se en cinquena posició d'un rànquing que lidera ACS, la constructora i prestadora de serveis de Florentino Pérez, amb 652 milions. Els ingressos de Ferrovial l'any passat van ser de 7.551 milions i els seus beneficis de 186 milions, un 84% menys que l'any anterior, fet que potser ajuda a entendre el canvi per millorar el compte de resultats pagant menys tributs. Fa uns mesos, la companyia va començar les obres d'ampliació de l'aeroport John Fitzgerald Kennedy de Nova York que ja gestiona i que estan valorades en 9.500 milions d'euros. 

A Espanya, Ferrovial havia estat notícia el passat mes de juny perquè la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va multar amb 203,6 milions a sis de les principals constructores espanyoles, entre les quals la de la família Del Pino, per alterar durant més de 25 anys el procés competitiu en les licitacions de construcció d'infraestructures. A casa nostra, la constructora va fer córrer rius de tinta perquè va ser una de les corruptores de Convergència. Els directius de Ferrovial pagaven a Fèlix Millet i al Palau de la Música uns donatius que acabaven a la caixa del finançament irregular del partit per assegurar-se un tracte de favor en l'obra pública que gestionaven les administracions convergents. 

La possible marxa de Ferrovial obre el debat sobre el control que les administracions han de tenir en les decisions de les empreses beneficiàries de contractes públics o que actuen en sectors fortament regulats, i també de les condicions que poden posar a l'hora de concedir una obra a una companyia o una altra. Un debat voluntarista perquè en el context de l'economia global i de mercat que marquen el funcionament de la UE és difícil prendre mesures de tipus il·liberal o autàrquic.

Una cosa és que Unides Podem demani a Sánchez que explori el camí de la intervenció, una altra ben diferent és que el PSOE, i especialment la vicepresidenta Nadia Calviño, que ahir no passava del lament retòric, estigui en disposició de tolerar-ho. Un debat ben diferent, i no exempt de contradiccions i matisos, és que entre els països de la UE, com també passa entre comunitats autònomes a Espanya, es pugui fer dúmping fiscal fruit de la manca d'harmonització.

Ferrovial marxarà d'Espanya perquè és el que més li interessa des del punt de vista fiscal i d'estratègia de negoci. No perquè, com va passar amb moltes empreses catalanes a la tardor del 2017, el govern espanyol o la casa reial hagin animat el canvi de seu amb l'argument de les incerteses i la manca de seguretat jurídica que provocava el procés. Els que aleshores les aplaudien amb fervor per defensar els seus interessos i els dels seus accionistes i que no han mogut ni un dit per fer-les tornar, ara udolen. Ho fan lamentant una decisió que, pel que sabem, només és empresarial malgrat que Ferrovial argumenta que una de les seves raons és precisament buscar un context de més seguretat jurídica.    
 

---

Avui no et perdis

» El govern espanyol carrega contra el trasllat de Ferrovial.

» Les petrolieres també es van fer d'or: es quedaven 3,4 cèntims de cada 20 descomptats; per Marc Orts.

» L'1x1 del judici a Laura Borràs, ara vist per sentència; per Bernat Surroca.

» L'agenda del diàleg d'Aragonès s'estanca; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «D'aquesta aigua no en beuré»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Centenars de personalitats, en defensa de la Renda Bàsica Universal que el PSC amenaça; per Marc Orts.

» Opinió: «El PSC i la Renda Bàsica Universal»; per Eulàlia Reguant, diputada de la CUP.

» El «tempo» de Maragall: exhibeix suports, medita la llista; per Carme Rocamora.

» La veu de Nació: «El pati de Dolors Montserrat»; per Joan Serra Carné.

» Retirada de símbols franquistes i commemoració de la República: així serà la nova llei de memòria; per Pep Martí.

» Cent famílies llogateres denuncien pràctiques «abusives» a promocions de L'Obra Social La Caixa; per David Cobo.

» El govern Colau obliga a retirar uns ferros anti‑sensesostre en un centre de serveis socials; per David Cobo.

» Més càstig per a la violació múltiple a Sabadell: fins a 28 anys de presó; per Albert Hernàndez.

» Ciència en societat: 7,7 milions de catalans, 13,5 milions de mòbils actius; per Cristina Junyent.

» Les millors estrenes març a les plataformes: Netflix, Disney, SkyShowtime, HBO Max...; per Víctor Rodrigo.

» Enderrock atorga un premi d'or als Pets: «Són els Beatles catalans».
 

---

 El passadís

Els candidats a l'Ajuntament de Barcelona preparen les candidatures i també els grups de suport. Ernest Maragall va guanyar les últimes eleccions, però ara va tard amb la llista. Sap que la número dos que triï tindrà lectures en clau successòria, tant si és alcalde com si no, i per això no acaba de decidir-se. La irrupció de Trias l'ha descol·locat i Jaume Collboni ja s'ha alineat amb l'exalcalde en el front antiColau. El candidat d'ERC corre el risc de quedar en terra de ningú davant la forta polarització. Ahir va presentar la seva llista de suports on destacaven exdirigents del PSC i de CiU a més d'independents com ara Maria Sisternas, Alba Alfageme o Eduard Vallory. El partit va cometre, però, una errada a l'hora d'anunciar la llista de suports: va incloure-hi l'escriptor Jordi Amat, habitual a les pàgines d'opinió d'El País i que fins ara s'havia situat en l'òrbita dels comuns. Va ser un malentès. Amat estava convidat a assistir a l'acte —no ho va fer— però no dona suport a Maragall, que li va trucar per disculpar-se i aclarir la confusió. 

Vist i llegit

Per alguns usuaris les xarxes s'estan convertint en un terreny adobat per difondre fake news de tota mena o per confirmar els seus apriorismes sense preocupar-se a mirar si allò que donen per bo o redifonen és cert. Un exemple ben gràfic el vam tenir aquest dilluns al matí. Havia nevat a Collserola i el Tibidabo i alguns barris de muntanya de Barcelona es van llevar enfarinats. La presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va penjar un vídeo a Twitter amb una panoràmica i un innocent missatge: "Que maco llevar-nos amb tot enfarinat! 😍 ❄️ Aprofiteu el dia per a gaudir molt de la neu, abrigueu-vos bé i, sobretot, seguiu els consells d'@emergenciescat. #NEUCAT", va piular.

El vídeo que va penjar era del meteoròleg de TV3 Francesc Mauri i les imatges eren de Vallvidrera. Centenars de comentaris, alguns de perfils anònims i altres de públics de tarannà conservador, van acusar Albiach de viure en una urbanització de luxe i de no treballar en dilluns, cosa que no és certa. Ja se sap que els polítics d'esquerres no poden anar de vacances o tenir iPhone i han de viure a sota d'un pont. 

 L'efemèride

El 2 de març de 1974, avui fa 49 anys, era executat a la Model a garrot vil Salvador Puig Antich, militant del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), després d'un procés ple d'irregularitats i acusat de la mort del sotsinspector de policia Francisco Anguas. La brutalitat del règim va ser altre cop evident i va marcar una generació. El règim, rabiós dos mesos després de l'atemptat contra Carrero Blanco, volia escarmentar l'oposició. De les manipulacions de les proves, Jordi Panyella, al seu llibre Salvador Puig Antich, cas obert, n’explica detalls escabrosos. Queda la memòria, un judici no anul·lat i una cançó, A Margalida, de Joan Isaac, cant a la vida a través del record de la companya de Salvador. La podeu escoltar aquí.

El mateix consell de ministres que l'1 de març dona el "enterado" de la sentència va ratificar també l'execució d'Heinz Chez, un jove d’Alemanya Oriental que havia mort un guàrdia civil. En canví, sí que hi va haver clemència amb un guàrdia civil condemnat també a mort per assassinar un superior. Franco va commutar en aquest cas la màxima pena. Ve a tomb recordar que el lletrat que va redactar la sentència de mort contra Puig Antich al tribunal militar, Carlos Rey, va ser, 39 anys després, defensor d'Alicia Sánchez-Camacho en el judici en què la líder del PP va mentir afirmant no tenir res a veure amb la gravació de la Camarga. Quan vaig publicar el tema a l'Ara, Rey em va dir que no es penedia de res del consell de guerra. Em va glaçar la sang.

 L'aniversari

El 2 de març de 1931, avui fa 92 anys, va nàixer a Privólnoie, a l'aleshores Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Mikhaïl Gorbatxov. Va morir a finals d'agost de l'any passat. Li va tocar l'ingrat paper de començar el procés de liquidació de la superpotència, que va col·lapsar després de la caiguda del mur de Berlín i d'anys de guerra freda i cursa armamentística amb els Estats Units. Un final abrupte que ajuda a entendre l'actual situació a Ucraïna.

Aquest advocat rus, que va rebre el premi Nobel de la Pau el 1990, va ser secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de l'URSS des de 1985 fins a 1989 i cap d'estat de l'URSS entre 1988 a 1991. Va ser l'últim que va ocupar aquest càrrec. Perestroika (reestructuració) i glasnost (transparència) van ser els dos objectius del seu mandat amb la intenció, fallida, de fer evolucionar el sistema socialista. Aquesta informació d'Euronews ens explicava com estava i què deia fa dos anys sobre les tensions entre Rússia i els EUA.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor