01
de març
del
2023
Actualitzat
el
02
de març
a les
12:45h
Ernest Maragall i el seu equip s'estan posant les piles. L'efecte de Xavier Trias -amb unes enquestes que són molt favorables al candidat de Junts i que preocupen als republicans- ha provocat una revisió profunda de l'estratègia d'ERC per aconseguir mantenir una bona posició a Barcelona en les eleccions municipals de 2023. Mentre que la majoria de partits i en especial els que tenen opcions per guanyar -PSC, Junts i Barcelona en Comú- ja han anunciat i promocionat els candidats que acompanyaran els seus caps de files, ERC encara no ha resolt la incògnita. Els números dos, tres i quatre de Maragall es coneixeran de manera imminent, però mentre s'ordena el trencaclosques, els republicans han presentat desenes de persones que donen suport a la seva candidatura: "Maragall més que mai", diu el lema del manifest que han impulsat.
Esperen del candidat republicà que treballi una "bona sintonia" entre la institució i la ciutadania. Aquest és un dels cavalls de batalla de la campanya d'aquestes municipals: aconseguir que les decisions siguin compartides lluny de les "imposicions" ideològiques que consideren que practica l'alcaldessa i líder dels comuns, Ada Colau. En un acte a la Casa Rius de la capital catalana, han ofert el seu suport al cap de cartell republicà la urbanista Maria Sisternas; el director del Primavera Sound, Alberto Guijarro; la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs; i el director general del Barcelona Institute of Science and Technology, Eduard Vallory.
També s'hi han sumat perfils diversos com l'exregidor socialista Ramon García-Bragado, que va haver de deixar la política activa quan va ser acusat en el Cas Palau, del qual va ser absolt el 2014. Així mateix, hi destaquen el director de la Fundació UPF i creador de la Nau Bostic, Xavier Basiana; el coordinador de la Creu Roja, Enric Morist; la psicòloga especialista en violència masclista Alba Alfageme o el predictor d'Innovació i Recerca a Sant Joan de Déu, Joan Comella. En el llistat de noms també hi havia l'escriptor i columnista Jordi Amat, que no ha assistit a l'acte i ha detallat a Nació que no dona suport a la candidatura, tot i aparèixer entre les personalitats que ERC ha difós com a figures que impulsaven la proposta de Maragall.
"Aquesta sala és plena de diversitat, pluralitat i riquesa", ha dit Maragall davant dels impulsors d'un text que denuncia que Barcelona "ha perdut el rumb" i que està desconcertada després d'anys de governs que no l'han sabut "entendre ni orientar". Recuperar l'orgull, la confiança i l'ambició són les receptes dels nous maragallistes, que l'insten a treballar per deixar "d'enfrontar" una part de la ciutat contra l'altra per passar a una Barcelona que miri "orgullosa al futur". El manifest també explicita al necessitat de no "mirar enrere" ni haver d'escollir entre "experiments fracassats", en referència a Colau, ni a "conceptes obsolets", en al·lusió a Trias.
En la seva intervenció, Maragall també ha plasmat el seu "compromís" de treballar responent allò que, a parer seu, demana Barcelona: convicció, respecte i emoció. "Seré l'instrument, la veu de tots vosaltres, seré l'alcalde de tothom, no d'un grup ni d'una part, ni d'una ideologia ni d'uns objectius", ha declarat. Així mateix, ha evitat parlar de possibles pactes electorals i s'ha centrat a dir que la seva aliança és "amb la ciutadania".
I no ha volgut acabar la seva intervenció sense recordar una frase que ha confessat que li ha marcat sempre, la del deu germà, l'exalcalde Pasqual Maragall: "Per ser progressista només cal treballar i ser honest. Demano que qui vulgui treballar amb mi tingui aquesta capacitat", ha declarat.
Aliats a banda, el següent moviment urgent, davant la rapidesa en el calendari dels contrincants, serà anunciar el número dos. Ara fa quatre anys, el republicà va fitxar Elisenda Alamany, provinent dels comuns. Però avui ERC es troba immersa en ple debat per decidir, d'una vegada per totes, qui farà tàndem amb Maragall. En paral·lel, els casals de districte estan escollint els seus caps de cartell perquè s'incorporin a la llista. A Sarrià-Sant Gervasi, per exemple, ha recollit avals per presentar-se l'exdiputada d'ERC al Congrés i delegada de la Generalitat a Madrid, Ester Capella, que fins i tot havia ressonat com a possible número dos. A Gràcia, l'actual regidor Max Zañartu també n'ha presentat. Serà la setmana vinent quan els candidats dels casals siguin ratificats per la seva secció local i quan es resolgui també la incògnita de les primeres posicions.
Esperen del candidat republicà que treballi una "bona sintonia" entre la institució i la ciutadania. Aquest és un dels cavalls de batalla de la campanya d'aquestes municipals: aconseguir que les decisions siguin compartides lluny de les "imposicions" ideològiques que consideren que practica l'alcaldessa i líder dels comuns, Ada Colau. En un acte a la Casa Rius de la capital catalana, han ofert el seu suport al cap de cartell republicà la urbanista Maria Sisternas; el director del Primavera Sound, Alberto Guijarro; la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs; i el director general del Barcelona Institute of Science and Technology, Eduard Vallory.
També s'hi han sumat perfils diversos com l'exregidor socialista Ramon García-Bragado, que va haver de deixar la política activa quan va ser acusat en el Cas Palau, del qual va ser absolt el 2014. Així mateix, hi destaquen el director de la Fundació UPF i creador de la Nau Bostic, Xavier Basiana; el coordinador de la Creu Roja, Enric Morist; la psicòloga especialista en violència masclista Alba Alfageme o el predictor d'Innovació i Recerca a Sant Joan de Déu, Joan Comella. En el llistat de noms també hi havia l'escriptor i columnista Jordi Amat, que no ha assistit a l'acte i ha detallat a Nació que no dona suport a la candidatura, tot i aparèixer entre les personalitats que ERC ha difós com a figures que impulsaven la proposta de Maragall.
Ernest Maragall amb les persones que li fan suport. Foto: Marc Puig (ERC)
"Aquesta sala és plena de diversitat, pluralitat i riquesa", ha dit Maragall davant dels impulsors d'un text que denuncia que Barcelona "ha perdut el rumb" i que està desconcertada després d'anys de governs que no l'han sabut "entendre ni orientar". Recuperar l'orgull, la confiança i l'ambició són les receptes dels nous maragallistes, que l'insten a treballar per deixar "d'enfrontar" una part de la ciutat contra l'altra per passar a una Barcelona que miri "orgullosa al futur". El manifest també explicita al necessitat de no "mirar enrere" ni haver d'escollir entre "experiments fracassats", en referència a Colau, ni a "conceptes obsolets", en al·lusió a Trias.
En la seva intervenció, Maragall també ha plasmat el seu "compromís" de treballar responent allò que, a parer seu, demana Barcelona: convicció, respecte i emoció. "Seré l'instrument, la veu de tots vosaltres, seré l'alcalde de tothom, no d'un grup ni d'una part, ni d'una ideologia ni d'uns objectius", ha declarat. Així mateix, ha evitat parlar de possibles pactes electorals i s'ha centrat a dir que la seva aliança és "amb la ciutadania".
I no ha volgut acabar la seva intervenció sense recordar una frase que ha confessat que li ha marcat sempre, la del deu germà, l'exalcalde Pasqual Maragall: "Per ser progressista només cal treballar i ser honest. Demano que qui vulgui treballar amb mi tingui aquesta capacitat", ha declarat.
La número dos, imminent
Amb aquest moviment Maragall enllesteix el nomenament de les persones que l'impulsaran en aquesta cursa. A finals de gener ja va presentar el seugrup assessor, encarregat d'ajudar-lo i aconsellar-lo durant la campanya. Són l'advocada Olga Arderiu; el director general del Liceu, Josep Caminal; el director associat del Barcelona Supercomputing Center, Francesc Subirada; el catedràtic de Dret Penal de la UB Joan Queralt; l'arquitecte i urbanista Oriol Clos; i els dirigents d'ERC Raül Romeva, Joan Ignasi Elena, Ester Capella, Elisenda Alamany i Gemma Sendra.Aliats a banda, el següent moviment urgent, davant la rapidesa en el calendari dels contrincants, serà anunciar el número dos. Ara fa quatre anys, el republicà va fitxar Elisenda Alamany, provinent dels comuns. Però avui ERC es troba immersa en ple debat per decidir, d'una vegada per totes, qui farà tàndem amb Maragall. En paral·lel, els casals de districte estan escollint els seus caps de cartell perquè s'incorporin a la llista. A Sarrià-Sant Gervasi, per exemple, ha recollit avals per presentar-se l'exdiputada d'ERC al Congrés i delegada de la Generalitat a Madrid, Ester Capella, que fins i tot havia ressonat com a possible número dos. A Gràcia, l'actual regidor Max Zañartu també n'ha presentat. Serà la setmana vinent quan els candidats dels casals siguin ratificats per la seva secció local i quan es resolgui també la incògnita de les primeres posicions.
Manifest de suport a Ernest Maragall by naciodigital on Scribd