El Sindicat de Llogateres, que fa suport als inquilins afectats, denuncia que s'hi estan produint "pràctiques especulatives" per part d'una entitat bancària que hauria rebut "almenys 25 milions d'euros" de subvencions públiques per aixecar 34 promocions de pisos de protecció oficial entre l'any 2002 i 2012. Llavors, les iniciatives es presentaven amb el nom d'Obra Social La Caixa el que ara queda aplegat sota el paraïgues de la Fundació La Caixa. Sigui com sigui, després de posar en comú la situació de les famílies llogateres, es reclama que "les irregularitats i barbaritats que s'estan veient als pisos de La Caixa no es puguin seguir donant".
La portaveu de l'entitat pel dret a l'habitatge, Carme Arcarazo, ha concretat que al conjunt de les promocions que van néixer per fer habitatge protegit "s'estan donant expulsions automàtiques quan s'acaben els contractes, manteniment lamentable tant de les àrees comuns dels edificis com de l'interior dels pisos, contractes plens de clàusules abusives i, per qui sí que aconsegueix renovar el lloguer, pujades de preu". Entre les condicions incloses als contractes hi ha clàusules que "contradiuen la Llei d'Arrendaments Urbans", com el fet d'establir que són els llogaters els que han de fer-se càrrec de la totalitat del manteniment dels habitatges, expressen els activistes. Aquest resum ha portat les famílies afectades a convocar una manifestació el pròxim 15 d'abril a Sitges amb l'objectiu d'obrir una negociació que fins ara ha estat impossible d'assolir.
I és que, segons exposen els grups d'habitatge que han acompanyat les famílies llogateres, en les 14 finques que ja estan organitzades -de les 34 amb protecció social aixecades pel grup Caixabank que es té constància- l'escenari és esborronador. A unes finques construïdes les últimes dues dècades com a opció d'habitatge de protecció oficial, es troben exemples de promocions com la del carrer Òmnium Cultural de Vic, amb 23 pisos buits, la del carrer Bernat Torroja de Reus, amb més de 40 habitatges deserts, o la de carrer del Mas d'en Gras de Vilaseca, on hi ha una trentena d'immobles buidats. "La Caixa ens vol fer fora dels nostres pisos", sentencia Belén Gamero, veïna de la promoció de Salou.
La versió d'InmoCaixa contra el relat dels llogaters
Davant les acusacions, fonts de l'entitat bancària plantegen que l'actuació d'InmoCaixa -la societat propietària dels pisos- "es basa en un estricte compliment de la legalitat". També reivindica que manté "un equilibri" entre la defensa de la seva cartera de pisos i la sensibilitat en els casos de vulnerabilitat socioeconòmica acreditada per alguns dels llogaters.
Al seu torn, Ricardo Cibera, veí d'una finca de Vilaseca, amb un 65% de discapacitat i informe de vulnerabilitat social, exposa que ha rebut una denúncia als jutjats que acabarà en desnonament i assegura que no se li va plantejar cap possibilitat de renovar el lloguer. "No se'ns ha ofert res. I sempre hem pagat. Només ens vam retardar quan la meva germana, que viu amb mi, es va quedar sense feina per la pandèmia. Però ho vam solucionar i ens ho van acceptar. I ara ens volen fer fora igualment", exposa l'home. En el seu cas, el maldecap per poder-se quedar els fa coincidir amb situacions recurrents de manca de manteniment. "Tots els mobles són de molt mala qualitat. El terra està bufat i fa deu anys que es va fer el pis. I, per acabar-ho d'adobar, sovint ens surt aigua fecal per tots els punts de sortida d'aigua. I ningú se'n fa càrrec", afegeix.
Des d'InmoCaixa, en aquest sentit, es limiten a remarcar que "puntualment es poden generar casos de desacord amb alguns llogaters". Aquesta situació, insisteixen, es gestiona "cas a cas". Mentre que, precisament, les peticions dels veïns i activistes és que es faci una negociació col·lectiva. Per arrossegar aquesta situació, es demana també a les administracions públiques, que han permès o col·laborat en l'arribada d'aquestes promocions, que es posicionin al costat dels llogaters i prenguin mesures.
Alhora s'exigeix a Caixabank que es paralitzin tots els desnonaments en marxa, que es facin lloguers que arribin a un màxim del 30% dels ingressos de la llar, que cedeixi els pisos buits a l'administració pública i que ofereixi a les famílies que han marxar darrerament el retorn al pis que van haver d'abandonar. A més, es reclama que es reconegui els grups d'habitatge com a interlocutors en les negociacions, per evitar nous abusos. Segons els activistes, tot això hauria de ser "assumible" ja que els seus càlculs exposen que l'entitat bancària ja hauria recuperar la inversió feta per a les promocions i que en seguirà traient profit.