Collboni va de cara

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Jaume Collboni va presentar ahir els pesos pesants de la seva candidatura per convertir-se en el pròxim alcalde de Barcelona. Són dues dones. La número dos de la llista serà l'actual delegada del govern espanyol a Catalunya, l'exdegana del Col·legi d'Advocats Maria Eugènia Gay. La tercera serà Laia Bonet.

L'ara tinent d'alcalde, que va ser secretària del Govern durant el mandat de José Montilla i que sempre s'havia enquadrat en l'ala catalanista del partit, s'ha vist desplaçada de la segona a la tercera posició a la llista malgrat la bona feina per posar al dia l'economia de la ciutat i fer-la menys dependent del turisme massiu a més de gestionar-ne la mobilitat, els conflictes del taxi i la inversió en transport públic.

La tria de Gay és un missatge que explica bé l'oferta electoral i l'estratègia de Collboni. Les eleccions, a Barcelona, en un context molt fragmentat i, per ara, amb quatre partits amb opcions —PSC, comuns, Junts i ERC—, es guanyen amb el 20% dels vots i, per tant, es tracta d'enfocar bé l'objectiu. I si es guanya, l'alcaldia es té a tocar sempre que no hi hagi una excepcionalitat com la que va protagonitzar Manuel Valls el 2019 fent alcaldessa Colau.

El vell PSC de Pasqual Maragall, que com CiU era un partit pensat perquè els catalans no haguessin de triar, combinava, també a la capital del país, les anomenades dues ànimes. Hi convivien catalanistes com ell mateix, Marta Mata, Ferran Mascarell o Lluís Armet i altres més propers al que representava el PSOE com ara Francesc Narváez o Antoni Santiburcio fent una síntesi que els va funcionar. Ara, tot plegat és més maniqueu.

Les eleccions van de Colau sí o Colau no. De continuar transitant per l'imaginari de reivindicacions de l'esquerra, des de les superilles fins a la lluita contra el turisme massiu o l'exigència de regulació del preu de l'habitatge, o bé d'apostar per la ciutat business friendly, que no renunciï al creixement i que situï al centre del debat temes com ara la seguretat, la neteja o les rebaixes fiscals. La irrupció de Trias, que encapçala les darreres enquestes i ha revifat Junts -amb Elsa Artadi estava sota mínims- amb un simple déjà-vu, hi ha incidit i ha obligat Collboni a reaccionar redoblant l'aposta de 2019.

Aleshores, i amb la cirereta del renovat pacte amb Units per Avançar, els hereus de l'antiga Unió, ja va ser la més conservadora formulada mai pels socialistes a Barcelona, la ciutat que van transformar espectacularment als vuitanta i als noranta amb polítiques de progrés. En tot plegat, Collboni pensa que hi ha poc espai per als matisos i actua en conseqüència. Per això va deixar la tinença d'alcaldia i ha promès que no farà, com els darrers dos mandats, de segon de Colau.

Així, intenta competir amb l'exalcalde convergent entre els votants que més reneguen de les banderes de Colau i que volen recuperar "l'ordre". Això és evitar que els sectors més benestants de l'anomenat upper Diagonal, amb els que Gay connecta, optin per Trias i garantir que el gruix dels que van optar per Valls ho facin ara pel PSC. Perquè d'aquella degana que l'octubre del 2017 clamava pel diàleg sincer i sense límits entre governs i animava una mediació independent amb forts suports mediàtics i de l'establishment per frenar la DUI, no en queda massa res.

És més fidedigna la imatge dura que es va crear quan, en un acte al Col·legi d'Advocats i sense la pressió d'una independència imminent, va amonestar públicament l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, per reivindicar els presos i els exiliats i denunciar la repressió. "Si us plau, no era la idea, president, no era la idea, l'has feta bona ", li va etzibar mentre el fiscal en cap de Catalunya i el president del TSJC marxaven irats de la sala. 

Gay va guanyar unes eleccions a l'ICAB que van ser tenses i ho va fer sense debat electoral, sense mostrar-se massa per no prendre mal. Ahir va preferir no explicar què pot aportar a la gestió municipal. La número dos de Collboni, el nom de la qual fins i tot havia circulat com a cap de llista malgrat l'escàs coneixement popular, és una picada d'ullet a un determinat sector de la ciutat, però és possible que desencanti part dels votants tradicionals del PSC, sobretot als barris més populars.

És una bona expectativa per Colau i els comuns, que veuen com la campanya es va situant allà on volien, en la polarització entorn la seva figura, mentre els rivals juguen a anul·lar-se entre ells o repeteixen missatges del passat. En un mentrestant que se li comença a convertir en urgència quan els rivals ja han ensenyat credencials, Ernest Maragall, el vencedor el 2019, rumia com concreta la seva oferta per fer valdre els grisos. Els darrers dies, la campanya acabarà sent cosa de dos i és gairebé segur que l'alcaldessa hi serà. 
 

---

Avui no et perdis

» Maria Eugènia Gay serà la número dos de Collboni a la llista de Barcelona; per Carme Rocamora.

»Fi de la buidor a les Tres Xemeneies del Paral·lel: un centre d'emergències a canvi de noves d'oficines; per David Cobo.

» Així actuen les «bombolles» de pobresa: menys interès per la política, més abstenció però més vot a Vox; per Roger Tugas Vilardell.

» Trobar el «senyor X» de l'operació Catalunya; per Bernat Surroca.

» Destapen whatsapps del cas Kitchen que mostren com la policia espanyola conspirava contra l'independentisme.

» Crònica: L'abat de Montserrat, com a casa amb els empresaris; per Pep Martí.

» Opinió: «Expectatives»; per Josep Huguet.

»Per què s'ha avançat l'excepcionalitat per sequera?; per Arnau Urgell Vidal.

» Els cinc escenaris de la sequera i les limitacions a l'ús d'aigua que comporten; per Arnau Urgell Vidal.

» Especial: Tot sobre la preinscripció escolar; per Irene Ramentol i Alba Carreres.

» Viure amb sis malalties rares: «Fa 10 mesos que no puc menjar per la boca»; per Albert Hernàndez.

» Opinió: «Mai serem tan joves ni estarem tan enamorats»; per Alba Carreres.
 

---

 El passadís

Les sessions del judici per la gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes són denses i, un parell de dies, s'han hagut d'ampliar a la tarda per complir amb l'horari fixat pel tribunal. Avui se'n viurà la darrera sessió amb les conclusions i informes de les parts. La del dilluns es va allargar. La prova pericial prevista per al matí, i que ha de ser decisiva per fer caure els correus electrònics que incriminen la presidenta de Junts, es va allargar i el president del tribunal, Jesús María Barrientos, va citar les parts a la tarda perquè Borràs pogués declarar sense presses. Al migdia, els diversos protagonistes van anar a dinar pels voltants del TSJC. Els dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, van optar per menjar alguna cosa junts, acompanyats dels seus advocats, Marina Roig i Àlex Solà, al restaurant La Triomfal, al passeig de Sant Joan, a pocs minuts del Palau de Justícia. Ja no fan pinya amb Borràs i la seva defensa, que dirigeixen Gonzalo Boye i Isabel Elbal, però sí entre ells. Avui confirmarem si hi havia o no pacte amb la Fiscalia i fins a on.

Vist i llegit

Val encara la pena llegir la premsa i seguir els informatius? És evident que sí. Cal fer-ho per parlar amb propietat, per no tocar d'oïdes. Cal estar "formats i informats". Ens ho explica i argumenta, en un article en defensa de l'ofici, el director editorial d'El 9 Nou, Agustí Danés. "Estar informats és una manera de ser més lliures, però, alhora, una estratègia per no fer el ridícul", escriu posant l'exemple d'un pacient que afirma tenir apendicitis assenyalant el costat erroni davant del metge. El podeu llegir aquí.

 L'efemèride

L'aplicació del 155 va servir per destituir tot el Govern i convocar eleccions autonòmiques. L'Audiència Nacional va culminar la feina amb l'ingrés a la presó dels membres de l'executiu que van descartar marxar a l'exili. La normalitat —entre cometes— institucional no es va recuperar fins que Quim Torra va prendre possessió com a president el juny de 2018. La història, cíclica, serveix per repassar situacions similars. És el cas de l'1 de març del 1936, avui fa 87 anys, dia en el qual es va restituir la Generalitat amb Lluís Companys al capdavant. El president ja havia tastat la presó i tornava després de la victòria de les esquerres a Espanya i a Catalunya. La resta de la història —exili i afusellament— és coneguda. L'historiador Joaquim Campa va recuperar en un arxiu britànic les imatges de l'arribada triomfal de Companys a Palau.

 L'aniversari

L'1 de març de 1994, avui fa 29 anys, va néixer al Canadà el cantant Justin Bieber, un autèntic fenomen de masses la passada dècada, quan va emergir com a joveníssima estrella. Bieber va publicar el 2009 el seu primer àlbum i des d'aleshores n'ha venut milions i també ha fet algunes incursions al món del cinema. El 2011 i el 2013 va passar per Catalunya de gira. Aquí podeu recuperar l'arrencada del seu concert al Palau Sant Jordi de Barcelona a la seva darrera visita. Fa uns mesos, el cantant va explicar que pateix una paràlisi facial causada per l'anomenada síndrome de Ramsay Hunt.

 ​Fes clic aquí per rebre'l