28
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
20:36h
L'abat de Montserrat, Manel Gasch, ha protagonitzat aquest dimarts la seva primera intervenció en un acte públic fora de l'abadia. Ha estat al Cercle d'Economia, una de les entitats més representatives del món empresarial. I ha estat a petició de l'abadia, segons expliquen fonts del Cercle. Gasch ha parlat sobre Montserrat 2025: passat, present i futur, davant un auditori que l'ha escoltat expectant i on s'ha trobat com a casa. Només ahir, una altra institució de la burgesia catalana com el Círculo Ecuestre rebia una figura emblemàtica molt diferent a la de l'abat: la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, qui va dir explícitament que es trobava "com a casa" al Círculo.
Ayuso a l'Ecuestre i l'abat de Montserrat al Cercle simbolitzen bastant bé la pluralitat de sensibilitats de l'upper Diagonal. Ahir, Ayuso va repetir les seves receptes ultraliberals conegudes davant dels socis eqüestres en el que és el club més conservador de l'elit, alhora que va refermar el seu nacionalisme espanyol més desacomplexat. Al Cercle d'Economia, Gasch ha entroncat bé amb un nucli hegemònic a la casa, que vol jugar un paper de pont i moderació entre corrents i que sempre ha estat crític amb l'Espanya madridcèntrica.
També han estat diferents els presentadors de tots dos actes. El còmic Albert Boadella i l'exdirigent del PP Enrique Lacalle van presentar Ayuso. El president del Cercle, Jaume Guardiola, ha presentat avui el religiós subratllant els punts en comú de l'abadia i del Cercle, com l'aposta en favor d'una economia inclusiva i la figura de l'historiador Jaume Vicens Vives.
Gasch ha parlat del mil·lenari de l'abadia, que se celebrarà el 2025. Ha presentat el monestir com "un lloc de fidelitat, també de fidelitat a Déu" i s'ha referit al quart vot que fan els monjos, que és l'estabilitat, que simbolitza l'arrelament al lloc. Gasch ha esmentat la "missió històrica" de Montserrat de preservar el culte a la "imatge", la Moreneta. L'abat ha parlat de la realitat d'un monestir que abans de la pandèmia convocava 2.700.000 persones a l'any, tot i no assolir plenament allò que els monjos voldrien, que qui hi puja com a turista hi marxi com a pelegrí.
L'abat ha explicat el sentit dels benedictins per cristianitzar amb "la creu, el llibre i l'arada". Pel que fa a la creu, ha explicat la voluntat, en la perspectiva del mil·lenari, de transmetre la vida monàstica i el sentit del centre religiós com espai de diàleg entre creients, i també entre creients i no-creients. Gasch ha esmentat la regla benedictina com una escola que pot ser també de lideratge útil per al món econòmic. S'ha referit al paper que pot jugar Montserrat a la societat, com a centre de valors per "donar criteris" en una societat que viu un procés tecnològic imprescindible, però que també pot alienar.
Preguntat per com veu el futur de la societat catalana, el religiós ha assenyalat que, malgrat els molts problemes, com la xifra de suïcidis entre els joves o grans reptes com el que suposa el tema climàtic, ell veu el futur amb "esperança i optimisme". Ha considerat un gran repte la pervivència dels valors cristians en una societat cada cop més laïcitzada,uns valors "que són com la sal en els aliments, que amb molt poc conserven molt".
Pot sorprendre que el cap dels benedictins de Montserrat hagi triat precisament un fòrum tan burgès com el Cercle per presentar-se en societat. La realitat econòmica, però, no li és estranya a l'abat, que abans d'accedir al càrrec va exercir com a majordom-ecònom del monestir, és a dir, el responsable de la seva gestió econòmica. Allí va mostrar les seves aptituds en un context de crisi com va ser la pandèmia, que va requerir el tancament dels espais comercials i els restaurants de la muntanya sagrada.
L'abat ha fet el ple al Cercle. A banda dels habituals dels actes de l'entitat, hi eren els expresidents Joan Mas Canti, Javier Faus i Juan José Brugera, el cardenal arquebisbe Juan José Omella, empresaris com Joan Molins i Xavier Ribó, l'exvicepresident del govern espanyol i exalcalde de Barcelona Narcís Serra, l'escriptor i periodista Francesc-Marc Álvaro, el senador de Junts Josep Lluís Cleries i el vicepresident de la Fundació la Caixa, Juan José López Burniol.
Ayuso a l'Ecuestre i l'abat de Montserrat al Cercle simbolitzen bastant bé la pluralitat de sensibilitats de l'upper Diagonal. Ahir, Ayuso va repetir les seves receptes ultraliberals conegudes davant dels socis eqüestres en el que és el club més conservador de l'elit, alhora que va refermar el seu nacionalisme espanyol més desacomplexat. Al Cercle d'Economia, Gasch ha entroncat bé amb un nucli hegemònic a la casa, que vol jugar un paper de pont i moderació entre corrents i que sempre ha estat crític amb l'Espanya madridcèntrica.
També han estat diferents els presentadors de tots dos actes. El còmic Albert Boadella i l'exdirigent del PP Enrique Lacalle van presentar Ayuso. El president del Cercle, Jaume Guardiola, ha presentat avui el religiós subratllant els punts en comú de l'abadia i del Cercle, com l'aposta en favor d'una economia inclusiva i la figura de l'historiador Jaume Vicens Vives.
Gasch ha parlat del mil·lenari de l'abadia, que se celebrarà el 2025. Ha presentat el monestir com "un lloc de fidelitat, també de fidelitat a Déu" i s'ha referit al quart vot que fan els monjos, que és l'estabilitat, que simbolitza l'arrelament al lloc. Gasch ha esmentat la "missió històrica" de Montserrat de preservar el culte a la "imatge", la Moreneta. L'abat ha parlat de la realitat d'un monestir que abans de la pandèmia convocava 2.700.000 persones a l'any, tot i no assolir plenament allò que els monjos voldrien, que qui hi puja com a turista hi marxi com a pelegrí.
L'abat ha explicat el sentit dels benedictins per cristianitzar amb "la creu, el llibre i l'arada". Pel que fa a la creu, ha explicat la voluntat, en la perspectiva del mil·lenari, de transmetre la vida monàstica i el sentit del centre religiós com espai de diàleg entre creients, i també entre creients i no-creients. Gasch ha esmentat la regla benedictina com una escola que pot ser també de lideratge útil per al món econòmic. S'ha referit al paper que pot jugar Montserrat a la societat, com a centre de valors per "donar criteris" en una societat que viu un procés tecnològic imprescindible, però que també pot alienar.
Preguntat per com veu el futur de la societat catalana, el religiós ha assenyalat que, malgrat els molts problemes, com la xifra de suïcidis entre els joves o grans reptes com el que suposa el tema climàtic, ell veu el futur amb "esperança i optimisme". Ha considerat un gran repte la pervivència dels valors cristians en una societat cada cop més laïcitzada,uns valors "que són com la sal en els aliments, que amb molt poc conserven molt".
Una agenda intensa
Manel Gasch ha mantingut una agenda molt intensa de contactes des que va ser elegit abat, el setembre del 2021. Però fins ara no s'havia mostrat gaire en públic. Elegit abat pels membres de la seva comunitat benedictina, Gasch representa la continuïtat amb la tradició catalanista i oberta de l'abadia.Pot sorprendre que el cap dels benedictins de Montserrat hagi triat precisament un fòrum tan burgès com el Cercle per presentar-se en societat. La realitat econòmica, però, no li és estranya a l'abat, que abans d'accedir al càrrec va exercir com a majordom-ecònom del monestir, és a dir, el responsable de la seva gestió econòmica. Allí va mostrar les seves aptituds en un context de crisi com va ser la pandèmia, que va requerir el tancament dels espais comercials i els restaurants de la muntanya sagrada.
L'abat ha fet el ple al Cercle. A banda dels habituals dels actes de l'entitat, hi eren els expresidents Joan Mas Canti, Javier Faus i Juan José Brugera, el cardenal arquebisbe Juan José Omella, empresaris com Joan Molins i Xavier Ribó, l'exvicepresident del govern espanyol i exalcalde de Barcelona Narcís Serra, l'escriptor i periodista Francesc-Marc Álvaro, el senador de Junts Josep Lluís Cleries i el vicepresident de la Fundació la Caixa, Juan José López Burniol.