28
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
18:18h
La fi de la buidor dels edificis de l'antiga Fecsa-Endesa, a les Tres Xemeneies del Paral·lel de Barcelona, ja té pla. Després de més de deu anys d'abandonament i d'uns últims quatre anys d'estira-i-arronsa entre l'Ajuntament, la darrera empresa propietària -Conren Tramway- i les reclamacions veïnals, s'ha arribat a un acord per combinar l'arribada d'oficines i del Centre de Coordinació Operativa d'Emergències (Cecor) als edificis que conformen l'espai. A més, també s'inclou dins de l'entesa, la remodelació de la plaça dels Jardins de les Tres Xemeneies. Per completar el pas, es requereix una requalificació dels usos dels edificis, que era la petició privada que el govern municipal havia frenat durant anys a l'espera d'un pacte adequat.
Fa anys que els blocs de formigó d'aquestes finques del barri del Poble-sec deixen al descobert la descadència d'unes edificacions amb un llarga història. La idea, però, ara és prémer l'accelerador i que "a principis del 2024" puguin començar les obres a tot arreu, remarca l'Ajuntament. La peça més gran -conegut com a edifici Torre- quedarà íntegrament ocupat per oficines. Uns 20.300 metres quadrats que es podran dedicar a oficines de tot tipus d'empreses.
Per contra, l'edifici que dona directe al Paral·lel i que encara és buit es convertirà en la seu del centre de coordinació a Barcelona amb la presència de cossos com els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana, els Bombers de Barcelona i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). L'altre edifici present a la zona, que en aquest cas és propietat de Red Eléctrica de España i sí que acull activitat, també s'inclou en les ambicions municipals. En una segona fase, s'hi volen fer conviure oficines i equipaments municipals.
La segona tinent d'alcaldia, Janet Sanz, havia repetit per activa i per passiva que la fi d'aquests a les Tres Xemeneies del Poble-sec, no suposaria un "pelotazo". I aquest dimarts, quan s'ha presentat l'acord definitiu, ha insistit a refermar que l'operació no permet la pràctica especulativa. En aquest sentit, ha expressat que "mai" no s'ha fet cap procés de conversió urbanística "a mida de cap interès privat".
Amb aquest afegit es pagarà la cessió de la finca on se situarà el Cecor -anomenat edifici del Llac- i també se sufragarà part de la rehabilitació de la plaça a tocar de l'avinguda Paral·lel. A més, encara sobraran 6,2 milions d'euros que l'Ajuntament no té concretats com els repartirà, però que preveu destinar-los a equipaments públics i habitatge al barri del Poble-sec.
L'any passat l'Ajuntament va presentar unes dades, arran de l'estudi encarregat al Centre de Política de Sòl i Valoració de la UPC, en què el valor amb el canvi de qualificació s'elevava fins als 60 milions d'euros. Això implicava una plusvàlua de 48 milions i, amb les exigències del govern municipal que es dediqués almenys un 40% de l'augment del valor a la ciutat, situava l'aportació que Conren Tramway havia de fer a l'Ajuntament amb un mínim de 19 milions d'euros. Això generava moltes tensions en la part privada, que ho veia excessiu.
Finalment, però, el consistori ha anunciat que s'ha aconseguit que la propietat dediqui el 50% de l'augment del valor dels sòls. Una medalla municipal, però amb un matís: la propietat farà un unes cessions que quedaran en 11,2 milions d'euros. I és que el càlcul de la plusvàlua s'ha encongit, després que les negociacions hagin acabat desfent la idea inicial de la companyia propietària: dedicar tant l'edifici Torre com el del Llac a oficines. Aquesta nova valoració exclou la peça més petita, que es considera que té una gran singularitat i que trenca la connexió entre espais, com volia l'empresa. En aquest sentit, l'Ajuntament reivindica haver aconseguit l'espai d'equipament per al Cecor: el sòl a cost zero i l'edifici per 2,3 milions d'euros. En total, un espai de 2.500 m2 construïts. Aquest edifici del Llac, a més, podria créixer fins a una o dues plantes més amb un pla especial. Una ampliació que ara es quedaria el centre d'emergències, també.
.jpg)
Al marge d'aquestes diferències, a més, des de l'Ajuntament es reconeix que com a part de les negociacions s'ha reduït, tot i que de manera minsa, la valoració de la plusvàlua per metre quadrat. Inicialment era més alta, quan es contemplava el conjunt dels edificis com a espais d'oficines en una localització especialment preuada. Però finalment el consistori s'ha avingut a aigualir algunes xifres, com a contrapart dels acords aconseguits, asseguren.
El representant de Conren Tramway present a l'acte que certificava l'acord, Paco Hugas, ha demanat que ara s'agilitzin les llicències per poder començar el més aviat possible les obres. Anteriorment, grans empreses tecnològiques s'havien arribat a interessar per l'espai. "Malauradament", ha matisat Hugas, les complicacions en les converses amb l'Ajuntament ho van refredar i ara no hi ha cap gran candidata immediata a ocupar les oficines que arribaran els pròxims anys.
La reivindicació de Conren Tramway, però, ha trobat una aliada en les paraules dels representants de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poble-sec, Sergi Gàzquez, i el president de l'Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort. Tots dos han animat a accelerar l'arribada del nou projecte econòmic en una zona que han qualificat de "forat negre", actualment. De fet, en aquest mateix sentit, l'alcaldessa Ada Colau ha apuntat que, si bé ja hi ha un projecte de transformació dels Jardins de les Tres Xemeneies, "no s'ha d'amagar" que aquesta zona "havia estat moltes vegades focus de problemes de convivència". En aquesta línia, Gàzquez ha demanat que, pròximament, mantindran la pressió perquè la plaça es converteixi en un recinte tancat de nit.
Aquest anunci, per contra, frustra un altre moviment ciutadà que plantejava una sortida diferent. Des del 2019, la plataforma Recuperem les Tres Xemenies per al barri, que aplegava entitats socials i veïnals del Poble-sec i el Raval, plantejava que l'Ajuntament ho expropiés i s'hi fessin pisos socials i equipaments de barri. Especialment, després que durant dècades s'obviés que a l'espai tenia projectada una gran zona verda que mai es va compensar, per facilitar l'activitat de Fecsa. Fonts de la plataforma que va demanar l'adquisició municipal ara lamenten que "es tanca el cercle de la privatització" en un espai que antigament es preveia d'ús públic. Tot i així, matisen que potser el pacte potser és millor que el no-res, donada la situació de bloqueig amb "edificis buits i l'espai deterioriat".
De moment, l'Ajuntament preveu activar els mecanismes interns per portar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) necessària a comissió municipal, aquest mateix març, i després a plenari. L'aprovació definitiva d'aquest projecte, però, arribaria cap a la tardor.
Fa anys que els blocs de formigó d'aquestes finques del barri del Poble-sec deixen al descobert la descadència d'unes edificacions amb un llarga història. La idea, però, ara és prémer l'accelerador i que "a principis del 2024" puguin començar les obres a tot arreu, remarca l'Ajuntament. La peça més gran -conegut com a edifici Torre- quedarà íntegrament ocupat per oficines. Uns 20.300 metres quadrats que es podran dedicar a oficines de tot tipus d'empreses.
Per contra, l'edifici que dona directe al Paral·lel i que encara és buit es convertirà en la seu del centre de coordinació a Barcelona amb la presència de cossos com els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana, els Bombers de Barcelona i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). L'altre edifici present a la zona, que en aquest cas és propietat de Red Eléctrica de España i sí que acull activitat, també s'inclou en les ambicions municipals. En una segona fase, s'hi volen fer conviure oficines i equipaments municipals.
La segona tinent d'alcaldia, Janet Sanz, havia repetit per activa i per passiva que la fi d'aquests a les Tres Xemeneies del Poble-sec, no suposaria un "pelotazo". I aquest dimarts, quan s'ha presentat l'acord definitiu, ha insistit a refermar que l'operació no permet la pràctica especulativa. En aquest sentit, ha expressat que "mai" no s'ha fet cap procés de conversió urbanística "a mida de cap interès privat".
El resultat de l'estira-i-arronsa per la requalificació
En la mateixa línia, l'Ajuntament informa que el canvi d'usos que desbloquejarà l'arribada d'oficines -fins ara només s'hi podia fer activitat de subministraments, com passava amb Fecsa-Endesa- augmentarà el valor de l'espai privat dels 13 milions d'euros actuals als 35,5 milions d'euros. Així, amb la nova realitat, el guany del valor de la finca per a la companyia és de 22,5 milions d'euros. Per llei, quan es dona un procés així, Conren Tramway hauria de retornar un 10% d'aquest augment a l'administració pública. L'Ajuntament, per contra, ha anunciat un acord perquè l'empresa es comprometi a cedir 11,2 milions d'euros al consistori. És a dir, el 50% de l'augment del valor dels edificis.Amb aquest afegit es pagarà la cessió de la finca on se situarà el Cecor -anomenat edifici del Llac- i també se sufragarà part de la rehabilitació de la plaça a tocar de l'avinguda Paral·lel. A més, encara sobraran 6,2 milions d'euros que l'Ajuntament no té concretats com els repartirà, però que preveu destinar-los a equipaments públics i habitatge al barri del Poble-sec.
L'any passat l'Ajuntament va presentar unes dades, arran de l'estudi encarregat al Centre de Política de Sòl i Valoració de la UPC, en què el valor amb el canvi de qualificació s'elevava fins als 60 milions d'euros. Això implicava una plusvàlua de 48 milions i, amb les exigències del govern municipal que es dediqués almenys un 40% de l'augment del valor a la ciutat, situava l'aportació que Conren Tramway havia de fer a l'Ajuntament amb un mínim de 19 milions d'euros. Això generava moltes tensions en la part privada, que ho veia excessiu.
Finalment, però, el consistori ha anunciat que s'ha aconseguit que la propietat dediqui el 50% de l'augment del valor dels sòls. Una medalla municipal, però amb un matís: la propietat farà un unes cessions que quedaran en 11,2 milions d'euros. I és que el càlcul de la plusvàlua s'ha encongit, després que les negociacions hagin acabat desfent la idea inicial de la companyia propietària: dedicar tant l'edifici Torre com el del Llac a oficines. Aquesta nova valoració exclou la peça més petita, que es considera que té una gran singularitat i que trenca la connexió entre espais, com volia l'empresa. En aquest sentit, l'Ajuntament reivindica haver aconseguit l'espai d'equipament per al Cecor: el sòl a cost zero i l'edifici per 2,3 milions d'euros. En total, un espai de 2.500 m2 construïts. Aquest edifici del Llac, a més, podria créixer fins a una o dues plantes més amb un pla especial. Una ampliació que ara es quedaria el centre d'emergències, també.
Esquema de les compensacions per edifici i zona a les Tres Xemeneies Foto: Ajuntament de Barcelona
Al marge d'aquestes diferències, a més, des de l'Ajuntament es reconeix que com a part de les negociacions s'ha reduït, tot i que de manera minsa, la valoració de la plusvàlua per metre quadrat. Inicialment era més alta, quan es contemplava el conjunt dels edificis com a espais d'oficines en una localització especialment preuada. Però finalment el consistori s'ha avingut a aigualir algunes xifres, com a contrapart dels acords aconseguits, asseguren.
El veïnat reivindica l'activació d'una zona desangelada
El representant de Conren Tramway present a l'acte que certificava l'acord, Paco Hugas, ha demanat que ara s'agilitzin les llicències per poder començar el més aviat possible les obres. Anteriorment, grans empreses tecnològiques s'havien arribat a interessar per l'espai. "Malauradament", ha matisat Hugas, les complicacions en les converses amb l'Ajuntament ho van refredar i ara no hi ha cap gran candidata immediata a ocupar les oficines que arribaran els pròxims anys. La reivindicació de Conren Tramway, però, ha trobat una aliada en les paraules dels representants de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poble-sec, Sergi Gàzquez, i el president de l'Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort. Tots dos han animat a accelerar l'arribada del nou projecte econòmic en una zona que han qualificat de "forat negre", actualment. De fet, en aquest mateix sentit, l'alcaldessa Ada Colau ha apuntat que, si bé ja hi ha un projecte de transformació dels Jardins de les Tres Xemeneies, "no s'ha d'amagar" que aquesta zona "havia estat moltes vegades focus de problemes de convivència". En aquesta línia, Gàzquez ha demanat que, pròximament, mantindran la pressió perquè la plaça es converteixi en un recinte tancat de nit.
Aquest anunci, per contra, frustra un altre moviment ciutadà que plantejava una sortida diferent. Des del 2019, la plataforma Recuperem les Tres Xemenies per al barri, que aplegava entitats socials i veïnals del Poble-sec i el Raval, plantejava que l'Ajuntament ho expropiés i s'hi fessin pisos socials i equipaments de barri. Especialment, després que durant dècades s'obviés que a l'espai tenia projectada una gran zona verda que mai es va compensar, per facilitar l'activitat de Fecsa. Fonts de la plataforma que va demanar l'adquisició municipal ara lamenten que "es tanca el cercle de la privatització" en un espai que antigament es preveia d'ús públic. Tot i així, matisen que potser el pacte potser és millor que el no-res, donada la situació de bloqueig amb "edificis buits i l'espai deterioriat".
De moment, l'Ajuntament preveu activar els mecanismes interns per portar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) necessària a comissió municipal, aquest mateix març, i després a plenari. L'aprovació definitiva d'aquest projecte, però, arribaria cap a la tardor.