27
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
14:57h
Descobert el text més antic escrit íntegrament en català. Així ho ha revelat una investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha situat el Llibre dels jutges com el més antic només en la llengua catalana, i per sobre de les Homilies d'Organyà, que es queda com a segon document.
Els investigadors de la UAB Jesús Alturo i Tània Alaix han conclòs que el Llibre dels jutges, conservat a la Seu d’Urgell, va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s’havia fixat fins ara i, per tant, se situa com el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català. El segueix les Homilies d’Organyà, que es van copiar al voltant del 1220.
Per altra banda, l’estudi que han dut a terme sobre els orígens de la llengua catalana i els testimonis més antics que es coneixen els ha permès avançar la formació del protocatalà del segle VII i inicis del VIII al segle IV. Alturo i Alaix recullen la investigació al llibre Lletres que parlen, publicat per La Magrana.
Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’edat mitjana i Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, han dut a terme els últims anys una recerca en què han analitzat milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països com França, Itàlia i el Vaticà.
L'adaptació al català del Llibre dels jutges l’hauria realitzat probablement per Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà, i el text s’hauria vist afectat per l’incendi d’aquesta canònica el 1090. Entre 1066 i 1084 el prevere va deixar escrits diversos documents en bon llatí i hauria fet la còpia esmentada del Liber iudicum, per a ús del jutge Albertí d’Organyà.
Els investigadors situen el moment de la formació de la llengua catalana quatre segles abans del que es coneix fins ara, al segle IV. La trobada ha estat gràcies als escrits de sant Pacià, bisbe de Barcelona, on s’hi han identificat paraules i expressions com si te placet, conegut avui dia com si et plau, o subinde, com la paraula sovint. L’ús d’aquestes frases curtes es fan més abundants en el segle IX, segons han detallat, i és considerada l’època d’arrencada de la catalanització de l’escriptura.
L’estudi que han dut a terme també té en consideració els primers escrivans en llatí, com els tres primers dislèctics coneguts o el primer home del temps de les terres catalanes. També fa referència a les primeres dones alfabetitzades, com la monja Riquell, primera lectora d’un llibre deixat en préstec, o la culta Guidenell, primera dona a escriure una frase en un document original conservat a Catalunya. Segons l’estudi d’Alturo i Alaix, el català escrit, tal com s’ha argumentat sempre, no va emergir en el seu moment per la ignorància dels escrivans i per la incapacitat de la llengua llatina per expressar els nous conceptes de l’època feudal.
Els investigadors de la UAB Jesús Alturo i Tània Alaix han conclòs que el Llibre dels jutges, conservat a la Seu d’Urgell, va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s’havia fixat fins ara i, per tant, se situa com el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català. El segueix les Homilies d’Organyà, que es van copiar al voltant del 1220.
Per altra banda, l’estudi que han dut a terme sobre els orígens de la llengua catalana i els testimonis més antics que es coneixen els ha permès avançar la formació del protocatalà del segle VII i inicis del VIII al segle IV. Alturo i Alaix recullen la investigació al llibre Lletres que parlen, publicat per La Magrana.
Els autors del llibre «Lletres que parlen», Jesús Alturo i Tània Alaix, a la Biblioteca de Catalunya Foto: ACN
Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’edat mitjana i Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, han dut a terme els últims anys una recerca en què han analitzat milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països com França, Itàlia i el Vaticà.
L'adaptació al català del Llibre dels jutges l’hauria realitzat probablement per Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà, i el text s’hauria vist afectat per l’incendi d’aquesta canònica el 1090. Entre 1066 i 1084 el prevere va deixar escrits diversos documents en bon llatí i hauria fet la còpia esmentada del Liber iudicum, per a ús del jutge Albertí d’Organyà.
Origen del català
Així mateix, els resultats de l’estudi aporten una visió nova sobre l’origen del català, amb noves descobertes sobre els testimonis escrits més antics identificats fins ara i els personatges que els van crear. Fins ara, ha explicat, Alturo, la formació de la llengua catalana se situa a finals del segle VII a principis del VIII, segons el criteri del “gran medievalista i llatinista”, Joan Bastardes.Els investigadors situen el moment de la formació de la llengua catalana quatre segles abans del que es coneix fins ara, al segle IV. La trobada ha estat gràcies als escrits de sant Pacià, bisbe de Barcelona, on s’hi han identificat paraules i expressions com si te placet, conegut avui dia com si et plau, o subinde, com la paraula sovint. L’ús d’aquestes frases curtes es fan més abundants en el segle IX, segons han detallat, i és considerada l’època d’arrencada de la catalanització de l’escriptura.
Primers escriptors del català preliterari
Alturo i Alaix han elaborat una relació dels que consideren ser els primers 30 escriptors del català preliterari. La llista, encapçalada per sant Pacià, compren altres noms com el canonge Adanagell deVic, conegut per fer servir per primer cop la paraula "estel" l’any 889, el diaca Egfred de Barcelona o Ramon de Cabó, identificat en un estudi anterior dels mateixos investigadors com l’autor del Memorial de greuges de Guitard Isarn. D’entre els nous manuscrits, destaquen figures com l’abat de Santa Maria d’Alaó, a qui li atribueixen el jurament de Radolf Oriol, Pere Jofre, qui hauria escrit la còpia del capbreu de Fontanet o Bernat d’Ortoneda, canonge i notari públic d’Organyà.L’estudi que han dut a terme també té en consideració els primers escrivans en llatí, com els tres primers dislèctics coneguts o el primer home del temps de les terres catalanes. També fa referència a les primeres dones alfabetitzades, com la monja Riquell, primera lectora d’un llibre deixat en préstec, o la culta Guidenell, primera dona a escriure una frase en un document original conservat a Catalunya. Segons l’estudi d’Alturo i Alaix, el català escrit, tal com s’ha argumentat sempre, no va emergir en el seu moment per la ignorància dels escrivans i per la incapacitat de la llengua llatina per expressar els nous conceptes de l’època feudal.