27
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
18:19h
El 28 de febrer del 2022, ara fa un any, el periodista basc Pablo González va ser detingut i empresonat per Polònia. El reporter estava cobrint l'arribada de refugiats de la guerra que acabava d'esclatar a Ucraïna, just a Przemyśl, ciutat polonesa a la frontera entre els dos països. I 365 dies després continua entre barrots: el cas està aturat, pendent de judici, i la presó preventiva encara no veu el final.
Pocs dies després de la detenció, la justícia polonesa va comunicar que acusava González d'espionatge i de dur a terme "operacions amb benefici per a Rússia". Dit d'altra manera, asseguraven que era un espia rus. A més, asseguraven que el periodista estava aconseguint informació de Polònia que era utilitzada pels "serveis especials russos" i que podrien tenir un "impacte negatiu" en la seguretat interna i la defensa del país.
Amb tots aquests fets presumptament recollits per l'Agència de Seguretat Interior (ABW) del país, el periodista i reporter de guerra està acusat de participar en "activitats contra la república de Polònia". "En tenim nombroses evidències", assegura l'ABW, que s'escuda també en el fet que González va néixer a Rússia -té la doble nacionalitat- i ha rebut diners des del seu país natal per part del seu pare. L'amenaça no és cap broma, ja que al codi penal polonès aquest delicte està castigat amb deu anys de presó.
L'opacitat en tot el procés també crida l'atenció. Les diferents autoritats implicades per part de Polònia assegura que tenen proves i evidències per mantenir González a la presó i acusar-lo de ser un espia rus. Però mai s'han fet públiques ni ho han demostrat. Per altra banda, el periodista ja ha portat el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) davant el que considera que és una violació de la Convenció de Drets Humans. Les traves per visitar els seus advocats o la seva família motiven també aquesta denúncia.
Pocs dies després, el ministre d'Assumptes Exteriors José Manuel Albares va reunir-se amb el seu homòleg polonès i el cònsol espanyol va visitar González a la presó. Semblava que l'executiu estatal es volia implicar en aclarir l'assumpte. Però aproximadament 15 dies després, Albares va tornar a reunir-se amb el mateix representant polonès i ja llavors va obviar totalment la situació de González.
Després de mesos de silenci institucional, a principis d'aquest febrer el mateix Albares va tornar-se a pronunciar sobre el cas. En una entrevista a La Sexta -per la qual González va fer connexions en directe ja en el marc dels primers dies de la guerra a Ucraïna, el màxim representant d'Exteriors del govern estatal va explicar que la salut del periodista és "correcta per les circumstàncies en les quals està". Per altra banda, va sentenciar que els càrrecs "són molt greus" i que ha demanat al govern polonès judici oral "com més aviat sigui possible".
En paral·lel, col·lectius en defensa dels drets humans també s'han posicionat en favor de González. Aquest mateix dilluns, Amnistia Internacional ha demanat la fi del règim d'aïllament i la llibertat del periodista mentre no es produeixi el judici. Al seu torn, Reporters Sense Fronteres ja va sol·licitar l'alliberament de González davant un "atropellament de la llibertat per informar".
Pocs dies després de la detenció, la justícia polonesa va comunicar que acusava González d'espionatge i de dur a terme "operacions amb benefici per a Rússia". Dit d'altra manera, asseguraven que era un espia rus. A més, asseguraven que el periodista estava aconseguint informació de Polònia que era utilitzada pels "serveis especials russos" i que podrien tenir un "impacte negatiu" en la seguretat interna i la defensa del país.
Amb tots aquests fets presumptament recollits per l'Agència de Seguretat Interior (ABW) del país, el periodista i reporter de guerra està acusat de participar en "activitats contra la república de Polònia". "En tenim nombroses evidències", assegura l'ABW, que s'escuda també en el fet que González va néixer a Rússia -té la doble nacionalitat- i ha rebut diners des del seu país natal per part del seu pare. L'amenaça no és cap broma, ja que al codi penal polonès aquest delicte està castigat amb deu anys de presó.
Un any de presó provisional i opacitat
L'allargament de la presó provisional és una de les grans ombres del cas. En un inici, Polònia va emetre una ordre de presó provisional de tres mesos que va caducar a finals de maig del 2022. Però a l'agost el tribunal regional de Przemyśl va allargar-la a petició de la Fiscalia, que va al·legar un "risc de fuga o ocultament" per justificar la mesura. D'igual manera va ocórrer a finals de novembre i un altre cop fa uns dies. Així, de tres en tres mesos i fins a arribar, almenys, al 24 de maig. I podria allargar-se fins als dos anys que permet com a màxim la legislació polonesa, encara que en alguns casos també han incomplert la norma.L'opacitat en tot el procés també crida l'atenció. Les diferents autoritats implicades per part de Polònia assegura que tenen proves i evidències per mantenir González a la presó i acusar-lo de ser un espia rus. Però mai s'han fet públiques ni ho han demostrat. Per altra banda, el periodista ja ha portat el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) davant el que considera que és una violació de la Convenció de Drets Humans. Les traves per visitar els seus advocats o la seva família motiven també aquesta denúncia.
El silenci del govern espanyol
La situació pel govern espanyol no és gens fàcil: tenen un ciutadà de nacionalitat espanyola i russa detingut en un país considerat soci, en tant que Polònia forma part de la Unió Europea. De fet, quan es va conèixer la detenció i l'empresonament de González, el mateix president espanyol Pedro Sánchez va garantir-li l'atenció consular i la ministra de Defensa, Margarita Robles, va reconèixer la intervenció del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en el cas.Pocs dies després, el ministre d'Assumptes Exteriors José Manuel Albares va reunir-se amb el seu homòleg polonès i el cònsol espanyol va visitar González a la presó. Semblava que l'executiu estatal es volia implicar en aclarir l'assumpte. Però aproximadament 15 dies després, Albares va tornar a reunir-se amb el mateix representant polonès i ja llavors va obviar totalment la situació de González.
Després de mesos de silenci institucional, a principis d'aquest febrer el mateix Albares va tornar-se a pronunciar sobre el cas. En una entrevista a La Sexta -per la qual González va fer connexions en directe ja en el marc dels primers dies de la guerra a Ucraïna, el màxim representant d'Exteriors del govern estatal va explicar que la salut del periodista és "correcta per les circumstàncies en les quals està". Per altra banda, va sentenciar que els càrrecs "són molt greus" i que ha demanat al govern polonès judici oral "com més aviat sigui possible".
Solidaritat de premsa i col·lectius de drets
L'empresonament de González també ha fet aixecar la veu dels seus companys de professió. El passat mes de setembre, els directors de les vuit principals capçaleres de la premsa basca -GARA, Berria, Diario Noticias de Navarra, Deia, El Diario Vasco, El Correo, Diario Noticias de Álava, Diario Noticias de Gipuzkoa- van signar un article conjunt en el qual denunciaven la situació "escandalosa", demanaven el respecte pels seus drets humans i la garantia d'un judicijust.En paral·lel, col·lectius en defensa dels drets humans també s'han posicionat en favor de González. Aquest mateix dilluns, Amnistia Internacional ha demanat la fi del règim d'aïllament i la llibertat del periodista mentre no es produeixi el judici. Al seu torn, Reporters Sense Fronteres ja va sol·licitar l'alliberament de González davant un "atropellament de la llibertat per informar".