24
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
27
de febrer
a les
8:37h
"La gran majoria de persones refugiades que viuen a Catalunya són dones amb fills". La frase és de la presidenta de l’Associació d’Ucraïnesos de Catalunya, Yuliya Dovgopola, que coneix la realitat dels conciutadans que han arribat al país en el darrer any fugint de la guerra. Dovgopola, també membre de la direcció de l’escola Taràs Shevchenko, destaca la feina feta des de la comunitat ucraïnesa-catalana després de l’esclat del conflicte i adverteix d'un obstacle que persisteix: la dificultat de les persones acollides per trencar la cadena que les manté dins dels programes d’ajuda.
Compaginar la feina -en cas d'aconseguir-ne- i exercir de mare de menors refugiats és un joc de malabars, amb l'afegit que accedir a un contracte de treball impedeix optar a ajudes bàsiques. Ho relaten les entitats que fan de xarxa als refugiats. Una vegada tenen concedida la protecció temporal, els ucraïnesos arribats a Catalunya intenten trobar una via per aconseguir ingressos. L'ajuda més directa és la prestació concedida per l'Estat de 400 euros mensuals, amb un afegit de 100 euros addicionals per menor a càrrec. La va aprovar el govern espanyol i la gestionen les comunitats autònomes, però els recursos de l'Estat han arribat tard.
Cap refugiat no ha cobrat la prestació. I acceptar aquests recursos -les sol·licituds es troben ara en fase d'estudi- no és compatible amb l'accés a l'ajuda de Creu Roja. Un maldecap extra per a qui necessita recursos de forma urgent. L'entitat ofereix 50 euros mensuals, més allotjament, vals per comprar al supermercat i acompanyament psicològic i social.
A la precarietat, que manté les refugiades dins dels programes d’ajuda, s'hi afegeix la incertesa. Institucions com Creu Roja i ACNUR desconeixen quant temps més podran oferir allotjament a aquestes famílies. Segons Bàrbara Díaz, responsable d’intervenció social a la Creu Roja, qui determina aquesta qüestió és el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. "El nostre objectiu com a institució humanitària és aconseguir que el nombre més gran de persones possibles arribin a la fase d’autonomia", assegura Díaz. I l'autonomia s'assoleix quan el refugiat o família de refugiats cobreix les seves necessitats i es troba integrat. Actualment, hi ha més de 400 persones a Catalunya en aquesta fase. És el cas de Svetlana Shcheglova i Oleksii Kharchenko, que resideixen en un apartament a Santa Susanna.
Shcheglova, d’origen rus, i Kharchenko, que pateix un problema al cor -per això no va ser reclutat per l’exèrcit-, van arribar a Barcelona el 31 d’agost del 2022. Acompanyats dels seus tres fills. Feia sis anys que vivien a Khàrkiv, quan la guerra va esclatar. El trajecte fins a Barcelona va durar cinc dies: van passar per Polònia, Alemanya i França. La parella va triar Catalunya perquè sempre els havia atret la capital.
.jpg)
La família se sent molt agraïda i consideren més que suficient tota l’ajuda rebuda per part de Creu Roja. "Els catalans ens han tractat molt bé i sempre han estat comprensius", afirma Shcheglova en anglès. Ara, el més complicat des que van arribar a Catalunya "està sent trobar feina", assegura el seu marit. Ella treballava de professora de ioga mentre que ell era empresari a Ucraïna. Tots dos estan disposats a treballar del que trobin. Tant Scheglova com Kharchenko estudien castellà mentre cuiden dels seus fills.
Els joves s’han adaptat al poble de Santa Susanna. A la integració hi han ajudat les activitats extraescolars que practiquen. El petit, de 8 anys, vol ser futbolista com un dia ho va ser el seu pare i entrena amb un equip de futbol base de Malgrat de Mar; el mitjà, de 12 anys, fa gimnàstica a Barcelona; i el gran, de 16 anys, aspira a estudiar a l’Institut del Teatre algun dia. Els pares celebren l'esforç d'adaptació amb l'ajuda dels centres escolars. "Tenen traductors que els ensenyen català i castellà”, comenta el matrimoni.
Kateryna Dzhaparidze, nascuda a Odessa -al sud d’Ucraïna-, viu en un pis de la Barceloneta amb la seva mare i el seu gos. Després d’iniciar el grau de Global Studies a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el 2020, Dzhaparidze va decidir tornar al seu país d’origen l’any passat per estudiar de forma telemàtica, ja que la pandèmia encara ho permetia. Una vegada va començar la invasió d’Ucraïna, el 24 de febrer, la jove va agafar un vol per tornar cap a Barcelona des de Romania. Mesos més tard, va emprendre un viatge per tornar a Ucraïna, però aquesta vegada el retorn a Catalunya va ser un trajecte amb cotxe amb els seus pares i el gos. El pare, però, va preferir tornar a Odessa.
.jpg)
Dzhaparidze està buscant feina mentre estudia un curs online, però no descarta marxar a buscar-ne a Geòrgia, país d’origen del seu pare, si no apareixen les oportunitats que desitja. La mare es troba en una situació més "complicada", comenta la filla, perquè no domina el castellà. Per aquest motiu, totes dues van sol·licitar l’ajut econòmic de l'Estat, tot i que de moment no han rebut ni un euro. "Esperem que al maig rebem l’ajuda", comenta Dzhaparidze, però sense tenir-ho gens clar.
La jove ucraïnesa descriu que el més dur d’aquest darrer any ha estat assumir la idea no podrà tornar aviat a la seva terra: "Acceptar que ja no tornaré en un futur pròxim al meu país i saber que, si hi torno algun dia, res tornarà a ser el mateix". Fet que crea una "inestabilitat, difícil de pair". No obstant això, Dzhaparidze se sent molt còmode a Catalunya des que va venir per primera vegada. "El dia d'avui, busco trobar una rutina i parlar amb els meus amics, això em tranquil·litza", afirma.
Aquestes dades s’han de complementar amb les de l’Estat, que col·loquen Catalunya com el segon territori amb major nombre de peticions de protecció temporals (36.641). El nombre de refugiats és major perquè hi ha refugiats que van tramitar la protecció temporal i després van marxar a un altre lloc. Serveix, en qualsevol cas, per tenir una dada orientativa de quants refugiats ucraïnesos han passat per Catalunya. El País Valencià encapçala el rànquing d'acollida de l'Estat amb més proteccions temporals tramitades i concedides (42.739). En tercer lloc hi ha Madrid (22.963) i, en quart, Andalusia (22.939).
Compaginar la feina -en cas d'aconseguir-ne- i exercir de mare de menors refugiats és un joc de malabars, amb l'afegit que accedir a un contracte de treball impedeix optar a ajudes bàsiques. Ho relaten les entitats que fan de xarxa als refugiats. Una vegada tenen concedida la protecció temporal, els ucraïnesos arribats a Catalunya intenten trobar una via per aconseguir ingressos. L'ajuda més directa és la prestació concedida per l'Estat de 400 euros mensuals, amb un afegit de 100 euros addicionals per menor a càrrec. La va aprovar el govern espanyol i la gestionen les comunitats autònomes, però els recursos de l'Estat han arribat tard.
Cap refugiat no ha cobrat la prestació. I acceptar aquests recursos -les sol·licituds es troben ara en fase d'estudi- no és compatible amb l'accés a l'ajuda de Creu Roja. Un maldecap extra per a qui necessita recursos de forma urgent. L'entitat ofereix 50 euros mensuals, més allotjament, vals per comprar al supermercat i acompanyament psicològic i social.
A la precarietat, que manté les refugiades dins dels programes d’ajuda, s'hi afegeix la incertesa. Institucions com Creu Roja i ACNUR desconeixen quant temps més podran oferir allotjament a aquestes famílies. Segons Bàrbara Díaz, responsable d’intervenció social a la Creu Roja, qui determina aquesta qüestió és el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. "El nostre objectiu com a institució humanitària és aconseguir que el nombre més gran de persones possibles arribin a la fase d’autonomia", assegura Díaz. I l'autonomia s'assoleix quan el refugiat o família de refugiats cobreix les seves necessitats i es troba integrat. Actualment, hi ha més de 400 persones a Catalunya en aquesta fase. És el cas de Svetlana Shcheglova i Oleksii Kharchenko, que resideixen en un apartament a Santa Susanna.
Shcheglova, d’origen rus, i Kharchenko, que pateix un problema al cor -per això no va ser reclutat per l’exèrcit-, van arribar a Barcelona el 31 d’agost del 2022. Acompanyats dels seus tres fills. Feia sis anys que vivien a Khàrkiv, quan la guerra va esclatar. El trajecte fins a Barcelona va durar cinc dies: van passar per Polònia, Alemanya i França. La parella va triar Catalunya perquè sempre els havia atret la capital.
Svetlana Shcheglova (36 anys) i Oleksii Kharchenko (46 anys), a l’apartament on viuen de Santa Susanna, al Maresme. Foto: Joan Guzmán
L'ajuda de l'escola
La família se sent molt agraïda i consideren més que suficient tota l’ajuda rebuda per part de Creu Roja. "Els catalans ens han tractat molt bé i sempre han estat comprensius", afirma Shcheglova en anglès. Ara, el més complicat des que van arribar a Catalunya "està sent trobar feina", assegura el seu marit. Ella treballava de professora de ioga mentre que ell era empresari a Ucraïna. Tots dos estan disposats a treballar del que trobin. Tant Scheglova com Kharchenko estudien castellà mentre cuiden dels seus fills. Els joves s’han adaptat al poble de Santa Susanna. A la integració hi han ajudat les activitats extraescolars que practiquen. El petit, de 8 anys, vol ser futbolista com un dia ho va ser el seu pare i entrena amb un equip de futbol base de Malgrat de Mar; el mitjà, de 12 anys, fa gimnàstica a Barcelona; i el gran, de 16 anys, aspira a estudiar a l’Institut del Teatre algun dia. Els pares celebren l'esforç d'adaptació amb l'ajuda dels centres escolars. "Tenen traductors que els ensenyen català i castellà”, comenta el matrimoni.
Kateryna Dzhaparidze, nascuda a Odessa -al sud d’Ucraïna-, viu en un pis de la Barceloneta amb la seva mare i el seu gos. Després d’iniciar el grau de Global Studies a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el 2020, Dzhaparidze va decidir tornar al seu país d’origen l’any passat per estudiar de forma telemàtica, ja que la pandèmia encara ho permetia. Una vegada va començar la invasió d’Ucraïna, el 24 de febrer, la jove va agafar un vol per tornar cap a Barcelona des de Romania. Mesos més tard, va emprendre un viatge per tornar a Ucraïna, però aquesta vegada el retorn a Catalunya va ser un trajecte amb cotxe amb els seus pares i el gos. El pare, però, va preferir tornar a Odessa.
Kateryna Dzhaparidze (21 anys), a un dels patis de la Universitat de Barcelona. Foto: Joan Guzmán
"Esperem que cap al maig rebem l'ajuda"
Dzhaparidze està buscant feina mentre estudia un curs online, però no descarta marxar a buscar-ne a Geòrgia, país d’origen del seu pare, si no apareixen les oportunitats que desitja. La mare es troba en una situació més "complicada", comenta la filla, perquè no domina el castellà. Per aquest motiu, totes dues van sol·licitar l’ajut econòmic de l'Estat, tot i que de moment no han rebut ni un euro. "Esperem que al maig rebem l’ajuda", comenta Dzhaparidze, però sense tenir-ho gens clar.La jove ucraïnesa descriu que el més dur d’aquest darrer any ha estat assumir la idea no podrà tornar aviat a la seva terra: "Acceptar que ja no tornaré en un futur pròxim al meu país i saber que, si hi torno algun dia, res tornarà a ser el mateix". Fet que crea una "inestabilitat, difícil de pair". No obstant això, Dzhaparidze se sent molt còmode a Catalunya des que va venir per primera vegada. "El dia d'avui, busco trobar una rutina i parlar amb els meus amics, això em tranquil·litza", afirma.
Catalunya i el País Valencià, primers en acollida
A Catalunya hi viuen més de 21.500 refugiats provinents d'Ucraïna, segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes. La xifra és una fotografia fixa, on se sumen dades que faciliten les entitats que col·laboren amb el programa estatal de refugi i les que faciliten els ens locals. El gràfic mostra el gran nombre de persones que va acollir Catalunya els mesos posteriors a l’esclat de la guerra. Unes 20.600 persones vingudes només el mes de febrer al maig del 2022. La corba es va estabilitzar després dels primers cinc mesos i ara es manté estable.Aquestes dades s’han de complementar amb les de l’Estat, que col·loquen Catalunya com el segon territori amb major nombre de peticions de protecció temporals (36.641). El nombre de refugiats és major perquè hi ha refugiats que van tramitar la protecció temporal i després van marxar a un altre lloc. Serveix, en qualsevol cas, per tenir una dada orientativa de quants refugiats ucraïnesos han passat per Catalunya. El País Valencià encapçala el rànquing d'acollida de l'Estat amb més proteccions temporals tramitades i concedides (42.739). En tercer lloc hi ha Madrid (22.963) i, en quart, Andalusia (22.939).