25
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
18:19h
Els preus de la llum, el gas i el combustible continuen disparats. Tot i que la situació s'ha agreujat amb la guerra d'Ucraïna, l'augment ve de més lluny, en concret de l'ascens inflacionista de les matèries primeres. La Covid va provocar una aturada global de la producció i extracció de matèries primeres -com el gas o el petroli- mentre es continuava consumint. Una sortida més ràpida de la prevista de la pandèmia va accelerar encara més el salt a una situació límit. Amb la invasió d'Ucraïna, l'entrada de gas rus a Europa va disminuir fins al 10%, fet que va provocar l'increment del preu de la llum.
Per contrarestar i rebaixar els beneficis obtinguts arran del conflicte bèl·lic a l'est d'Europa i la davallada de producció eòlica, hidràulica i nuclear del 2022, la Moncloa va anunciar la primavera passada un impost als beneficis de les grans companyies elèctriques, gasistes i petrolieres amb un import sobre els ingressos extraordinaris obtinguts el 2022 i el 2023. Els gegants energètics van carregar fortament contra la mesura, però els beneficis de l'últim any demostren que ni el govern espanyol pot treure pit ni les companyies tenen raó per queixar-se: les grans empreses energètiques han fet fortuna igualment, perquè han facturat més respecte al 2021.
Les xifres són aquestes: Iberdrola, 4.339 milions d'euros de beneficis; Repsol, 4.251 milions; Endesa, 2.541 milions; i Naturgy, 1.649 milions. Un increment del 12%, el 70%, el 77% i el 36%, respectivament. A la llista cal afegir-hi Cepsa -534 milions de gener a setembre, amb un augment de més del 80% dels beneficis- per tancar els balanços positius de les cinc grans energètiques de l'Estat. Beneficis més que ampliats, sí. Però, què hi ha guanyat l'Estat? La recaptació obtinguda fins ara pel govern de Pedro Sánchez és de 817,4 milions d'euros.
Atesa la situació actual, en què el cost dels subministraments per a la ciutadania s'ha mantingut elevat, tot sembla apuntar que l'impost impulsat per l'executiu de Sánchez són pessigolles per a les energètiques. "Aquestes empreses tenen beneficis perquè l'energia és un bé apreciat i escàs, sobretot des de l'esclat de la guerra, i la predicció és que continuaran guanyant diners", assegura a Nació l'expert en el mercat regulador de l'energia Marcel Coderch. I què han fet les grans energètiques davant l'anunci de l'impost? Augmentar el cost final per al consumidor per pal·liar les repercussions en els seus resultats.
L'empresa té tot el "dret" a apujar els preus per continuar guanyant diners, ja que "els mercats lliures no tenen aquesta prohibició", recorda Coderch. I l'executiu no pot fer gaire cosa més per poder intervenir a nivells més profunds de les organitzacions. El mètode més directe per reduir els preus seria la nacionalització d'aquestes empreses privades: iniciar un procés d'estatització perquè el govern central sigui qui les gestioni, però les complicacions són manifestes. "És una solució massa dràstica que els governs no estan disposats a assumir", afirma Coderch, tot recordant les conseqüències directes que tindria en el funcionament de les empreses. "Rebrien menys finançament i les decisions serien més lentes", raona.
El govern espanyol s'ha quedat curt en el gran objectiu de la mesura: que els impostos repercutissin en les grans companyies i no en la ciutadania. Així ho va assegurar l'executiu espanyol a través de la ministra d'Hisenda, María JesúsMontero, que quan va presentar la norma amenaçava les empreses amb sancions per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) si hi havia incompliments. Per ara, però, no s'ha arribat a penalitzar cap gegant energètic.
El pas fet per la Moncloa entronca amb la proposta d'Europa per lidiar amb la crisi energètica. No és una iniciativa d'Unides Podem. La presidenta de la ComissióEuropea, Ursula Von der Leyen, lluny dels postulats progressistes -prové de la formació democristiana alemanya CDU-, va reivindicar l'impost a les companyies energètiques. Però el sistema econòmic i el lliure mercat han tornat a marcar el límit intervencionista de l'administració pública.
Per contrarestar i rebaixar els beneficis obtinguts arran del conflicte bèl·lic a l'est d'Europa i la davallada de producció eòlica, hidràulica i nuclear del 2022, la Moncloa va anunciar la primavera passada un impost als beneficis de les grans companyies elèctriques, gasistes i petrolieres amb un import sobre els ingressos extraordinaris obtinguts el 2022 i el 2023. Els gegants energètics van carregar fortament contra la mesura, però els beneficis de l'últim any demostren que ni el govern espanyol pot treure pit ni les companyies tenen raó per queixar-se: les grans empreses energètiques han fet fortuna igualment, perquè han facturat més respecte al 2021.
Les xifres són aquestes: Iberdrola, 4.339 milions d'euros de beneficis; Repsol, 4.251 milions; Endesa, 2.541 milions; i Naturgy, 1.649 milions. Un increment del 12%, el 70%, el 77% i el 36%, respectivament. A la llista cal afegir-hi Cepsa -534 milions de gener a setembre, amb un augment de més del 80% dels beneficis- per tancar els balanços positius de les cinc grans energètiques de l'Estat. Beneficis més que ampliats, sí. Però, què hi ha guanyat l'Estat? La recaptació obtinguda fins ara pel govern de Pedro Sánchez és de 817,4 milions d'euros.
Atesa la situació actual, en què el cost dels subministraments per a la ciutadania s'ha mantingut elevat, tot sembla apuntar que l'impost impulsat per l'executiu de Sánchez són pessigolles per a les energètiques. "Aquestes empreses tenen beneficis perquè l'energia és un bé apreciat i escàs, sobretot des de l'esclat de la guerra, i la predicció és que continuaran guanyant diners", assegura a Nació l'expert en el mercat regulador de l'energia Marcel Coderch. I què han fet les grans energètiques davant l'anunci de l'impost? Augmentar el cost final per al consumidor per pal·liar les repercussions en els seus resultats.
L'empresa té tot el "dret" a apujar els preus per continuar guanyant diners, ja que "els mercats lliures no tenen aquesta prohibició", recorda Coderch. I l'executiu no pot fer gaire cosa més per poder intervenir a nivells més profunds de les organitzacions. El mètode més directe per reduir els preus seria la nacionalització d'aquestes empreses privades: iniciar un procés d'estatització perquè el govern central sigui qui les gestioni, però les complicacions són manifestes. "És una solució massa dràstica que els governs no estan disposats a assumir", afirma Coderch, tot recordant les conseqüències directes que tindria en el funcionament de les empreses. "Rebrien menys finançament i les decisions serien més lentes", raona.
El govern espanyol s'ha quedat curt en el gran objectiu de la mesura: que els impostos repercutissin en les grans companyies i no en la ciutadania. Així ho va assegurar l'executiu espanyol a través de la ministra d'Hisenda, María JesúsMontero, que quan va presentar la norma amenaçava les empreses amb sancions per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) si hi havia incompliments. Per ara, però, no s'ha arribat a penalitzar cap gegant energètic.
El pas fet per la Moncloa entronca amb la proposta d'Europa per lidiar amb la crisi energètica. No és una iniciativa d'Unides Podem. La presidenta de la ComissióEuropea, Ursula Von der Leyen, lluny dels postulats progressistes -prové de la formació democristiana alemanya CDU-, va reivindicar l'impost a les companyies energètiques. Però el sistema econòmic i el lliure mercat han tornat a marcar el límit intervencionista de l'administració pública.