Un any lluny d'Ucraïna

Els deures pendents per fer la vida més senzilla als refugiats són la derivada menys èpica de la guerra, una realitat que recorda que la pau sempre és la sortida menys lesiva. També són notícia l'agenda del conseller Juli Fernàndez, el judici a Laura Borràs i la Biennal Ciutat i Ciència

24 de febrer del 2023
Actualitzat a les 7:15h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El primer aniversari de la guerra a Ucraïna -la matinada d'aquest dijous a divendres farà un any que les tropes russes van envair territori ucraïnès- s'ha farcit de discursos polítics i visites llampec a KíivCom la de Pedro Sánchez, que aquest dijous es va reunir amb Volodímir Zelenski, dies després que el president dels Estats Units, Joe Biden, mostrés sobre el terreny -en una visita sorpresa- el seu compromís amb la lluita del poble ucraïnès.

Biden va advertir Vladímir Putin que el conflicte bèl·lic no es convertirà mai en una victòria per al Kremlin, hores després que el president rus presentés Rússia com a invencible i es desmarqués del darrer tractat de no proliferació d'armes nuclears. L'intercanvi dialèctic i la realitat de la guerra no pronostiquen que arribin temps de pau. Som més a prop de l'enquistament dels combats, perquè cap actor amb potencial militar s'atreveix a portar el conflicte més enllà.    

Resseguint la topografia de la guerra es pot observar el principal dany col·lateral de les bombes: l'èxode de refugiats. Fins a vuit milions d'ucraïnesos han hagut d'abandonar el seu país en el transcurs de l'últim any i sis milions més de ciutadans s'han convertit en desplaçats, per allunyar-se de les zones més calentes del conflicte. Són dades esfereïdores, amagades darrere del recompte de víctimes i les imatges d'edificis esfondrats.

L'esforç d'acollida de Catalunya ha permès que uns 21.500 ucraïnesos s'hagin establert al país. És el degoteig de refugiats dels darrers 12 mesos, una arribada que ara és menys intensa però que no ha cessat. Al patiment per abandonar la terra de naixement -en la majoria de casos, són mares i criatures els qui han fet aquest trajecte-, s'hi afegeixen dificultats logístiques per disposar dels recursos suficients per poder pagar els aliments i l'habitatge o trobar feina. Segons les dades del Ministeri de Seguretat Social i Migracions fetes públiques ahir, dels 168.000 refugiats arribats a l'Estat, 14.000 tenen un contracte de treball (2.047 a la demarcació de Barcelona, 439 a Girona, 205 a Lleida i 365 a Tarragona). Les històries d'emigració forçada no són mai senzilles.  
 
La Generalitat ha desplegat plans d'ocupació per facilitar la contractació de refugiats i programes de mentoria per facilitar l'acompanyament, a banda de recursos directes per atendre necessitats econòmiques. Unes urgències que les entitats socials es veuen obligades a complementar, perquè els recursos són limitats i els dèficits, manifestos. Aquesta setmana el Departament d'Igualtat i Feminismes ha lamentat -tal com recollia la informació de Ferran Moreno a TV3- els endarreriments en les ajudes de 400 euros mensuals als refugiats que el consell de ministres va aprovar l'agost passat.

Fins ara, no s'ha pogut completar el procés de sol·licituds pel retard en les transferències dels recursos a les comunitats autònomes: gairebé 7.000 peticions que la Generalitat haurà d'estudiar. Les famílies ucraïneses, doncs, no han començat a cobrar l'ajuda mensual de l'Estat. La solidaritat i el rol de les ONG continuen funcionant, en molts casos, com a xarxa per sostenir les urgències quotidianes. Els deures pendents amb els refugiats són la derivada menys èpica de la guerra. Una realitat que cal atendre i que recorda que la pau sempre és la sortida menys lesiva. A Ucraïna, malauradament, no sembla que pugui arribar aviat.      
 

Avui no et perdis

»Quin món ens espera després d'un any de guerra a Ucraïna? Més vulnerabilitat i un front imprevisible; per Pep Martí.

» Entrevista a Per Nyholm: «El 2023 serà l'any més sagnant i decisiu de la guerra d'Ucraïna»; per Pep Martí.

» Secció Futbolítica: «El Xakhtar com a metàfora de la història del Donbass»; per Ramon Usall.

» Entrevista a Lluís Cortés: «El futbol em va salvar la vida a Ucraïna»; Àlvar Llobet.

»La majoria de catalans abaixaria l'impost de successions però no la resta; per Roger Tugas.

» Junts esmena els pressupostos per rebaixar la pressió fiscal i garantir els macroprojectes; per Oriol March.

» Opinió: «La narrativa del Govern Aragonès»; per Francesc-Marc Álvaro.  

» La passió irlandesa del nacionalisme català; per Pep Martí.

» Els requisits per regular els lloguers encareixen la negociació de la llei de l'habitatge; per David Cobo.

» El concert basc fa via a Madrid... i el finançament de la resta ja va nou anys tard; per Lluís Girona.

» L'ANC demanarà el vot a les municipals només per aquells partits que excloguin pactes amb el PSC; per Carme Rocamora.

» Més pressió als Uber, Cabify i Bolt que se salten les normes: dos vehicles immobilitzats al dia; per David Cobo.

» Els Mossos no descarten assetjament transfòbic i racista a les bessones de Sallent.

» Un fàrmac millora la supervivència d'un dels càncers de pròstata més agressius.

» El Barça no pot evitar el desastre davant el Manchester United i fa créixer el trauma europeu; per Marc Orts.

» Opinió: «Barça, Negreira i l'exemplaritat»; per Oriol March.

» Secció Garlem!: «Accents de tot arreu»; per Míriam Martín Lloret..
 

 El passadís

Diverses entitats socials i ecologistes han programat per al dissabte 4 de març a Barcelona una manifestació d'oposició als grans projectes vinculats a l'acord de pressupostos entre el Govern i el PSC: el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport del Prat i el Quart Cinturó. Dels compromisos adquirits per l'executiu a canvi del vot dels socialistes als comptes de la Generalitat, el que genera més incomoditat a les files republicanes és el de la Ronda Nord.I, particularment, al conseller de Territori, Juli Fernàndez, que en la seva etapa a la política municipal va expressar la seva oposició al projecte. ERC no ha detallat com es posicionaran els seus dirigents locals el dia de la manifestació. No s'espera cap conseller en la mobilització de protesta, tampoc Juli Fernàndez. El titular de Territori tindrà una agenda plena el 4 de març, amb compromisos vinculats al Departament i presentacions de candidats republicans a les eleccions municipals. La tasca de suport al partit l'ocuparà aquell dissabte.    

Vist i llegit

Coincidint amb el primer aniversari de la guerra a Ucraïna, els mitjans hem radiografiat la situació del conflicte des de múltiples punts de vista. Hi ha molts articles que val la pena recuperar, com el d'Antoni Segura, president del Cidob, a Nació, en el qual certifica l'escenari d'"una guerra de desgast" amb múltiples conseqüències en l'ordre mundial. Dels textos escrits sobre el terreny, una recomanació, el reportatge que firma Luis de Vega a El País, en què recull el testimoni de cinc "herois de la resistència" a Irpín, a tocar de Kíiv. El periodista i fotògraf, que ha seguit la guerra des del primer dia a territori ucraïnès, ha conversat amb l'alcalde de la ciutat, un doctor, la mare d'un policia mort, una sanitària i un sacerdot. Irpín va ser un dels fronts que l'exèrcit rus no va poder superar.    

 El nom propi

No ha estat una bona setmana per a Laura Borràs, malgrat el testimoni favorable d'aquest dijous dels exconsellers de Cultura Ferran Mascarell i Santi Vila. La presidenta suspesa del Parlament ha comprovat com Isaías Herrero l'inculpava en el presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalana (ILC) -va apuntar a l'ús de "pressupostos comparsa"- i el relat d'alguns testimonis tampoc l'ha ajudada. El més lesiu va ser el de la funcionària Assumpta Pagespetit -amb funcions d'administradora a la ILC entre 2011 i 2016-, que dimecres va afirmar al TSJC que Borràs va desoir els seus avisos sobre irregularitats en la contractació d'Herrero. La declaració que pugui oferir la presidenta de Junts, que no ha pogut evitar tornar a les xarxes socials tot i l'anunci d'evitar la presència pública durant el judici -inclosa a Twitter-, es presenta clau. Tant com el valor que el tribunal acabi atorgant als correus electrònics, una de les proves en discòrdia.       

 Els imperdibles

Fins aquest diumenge teniu temps de treure el cap a les activitats de la tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència, la cita de la divulgació científica de Barcelona. Amb centre neuràlgic al districte de Ciutat Vella, el certamen persegueix acostar el coneixement a la ciutadania i promoure el pensament crític. Una de les novetats d'aquest any és que se celebra de forma simultània amb Madrid i que posa el focus en els models de vida sostenibles. Dissabte està programada la Nit de la Ciència, amb activitats lúdiques per a tots els públics. No us ho perdeu. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de Nació cada matí al teu correu electrònic?