25
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
15:11h
La història d'Ada Colau amb els grans congressos ha passat de la confrontació directa a la defensa absoluta. L'alcaldessa de Barcelona, en els gairebé vuit anys que porta al capdavant de la ciutat, ha canviat radicalment el seu discurs vers uns grans esdeveniments que, quan era candidata per primera vegada l'any 2015, havia qüestionat i fins i tot obert la porta a auditar. Programacions com el Mobile World Congress (MWC) que arrenca aquest dilluns són ara un dels pals de paller del discurs de Colau, que els situa com uns certàmens que ajuden a projectar Barcelona internacionalment i que ja formen part del model de ciutat dels comuns.
La història entre el Mobile i Colau no ha estat sempre igual. Però tampoc amb Barcelona i els seus agents. Quan no han estat declaracions adverses de la líder dels comuns contra el congrés, han sigut les vagues de Metro les que han allunyat acords entre la GSMA i l'Ajuntament. El procés català amb les dures imatges del referèndum de l'1-O, o la lluita dels taxistes contra la introducció de les VTC a Barcelona, també han fet perillar la permanència del congrés a la capital catalana. Tots aquests impediments van ser aprofitats també per altres ciutats, com ara Madrid, que van picar l'ullet al Mobile per intentar atreure'l. Finalment, però, el Mobile es queda a Barcelona com a mínim, fins al 2030. Quina ha estat la relació de Colau amb aquest gegant que s'ubica a la Fira Barcelona?
Va ser una entrevista el mes de febrer de 2015 a RAC1 la que va encendre totes les alarmes durant la campanya de Barcelona en Comú. Colau va posar damunt la taula la necessitat d'establir unes "regles del joc" a aquest tipus de congressos, i reorientar el model productiu de la ciutat perquè l'encapçalat pel llavors alcalde convergent Xavier Trias era "insostenible". "La política de grans esdeveniments a la ciutat pot portar molts diners, i en pocs dies, per uns sectors determinats, però no és un model sostenible per a la ciutat", esmenava Colau durant la conversa radiofònica. En aquest sentit, va plantejar fer una mena d'auditoria, un "estudi seriós" sobre a qui està beneficiant, perquè la percepció general de la ciutadania és que genera grans beneficis per "molt poques mans".
Aquestes polèmiques declaracions van obligar Colau a matisar-les posteriorment. En una entrevista a l'agència Europa Press un mes després, va assegurar que el MWC no estaria en perill si ella guanyava les eleccions, si bé va insistir que aquests congressos han de beneficiar a "tota la ciutat". Ja el mes de juny, quan encara no havia estat investida alcaldessa i Trias feia de primer edil en funcions, va assistir a la firma de la pròrroga del conveni entre la GSMA i l'Ajuntament. Ho va fer, però, sense el vistiplau de tot el seu equip. Sense anar més lluny, qui llavors era número dos de Colau, Gerardo Pisarello, va plantar l'acte de signatura i es va sumar a una concentració dels treballadors de Telefònica contra el MWC.
Un cop Colau va arribar al poder, el qüestionament o possible auditoria del MWC va desaparèixer de la seva acció política. De fet, fins i tot va plantar cara l'any 2016 a les vagues del Metro que es van convocar aprofitant l'esdeveniment, per demanar un nou conveni. "Hem fet el màxim esforç, tenim la consciència tranquil·la, però fer vaga em sembla desproporcionat", deia l'alcaldessa contra els treballadors que protestaven. En aquell moment d'incertesa, la llavors presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, va aprofitar l'oportunitat per intentar atreure —sense èxit— el Mobile a la capital espanyola.
En els anys següents, marcats pel procés, Colau va fer equilibris per intentar mantenir el Mobile a Barcelona. Va centrar el seu discurs a demostrar tranquil·litat malgrat les imatges de l'1-O d'octubre, i va moure files per assegurar que la fuga del Mobile no es materialitzés. Aquests missatges el va combinar també amb l'absència al besamans al rei Felip VI, tot i que després va compartir amb ell el sopar inaugural i li va fer arribar el malestar pel discurs sobre l'1-O. L'any 2020 va estar marcat per la pandèmia, que va impedir la celebració del congrés, i Colau fins i tot va considerar "injusta" la cancel·lació. El 2021 va ser un retorn suau, en el qual l'alcaldessa, en el sopar inaugural va donar la seva benvinguda de nou als organitzadors del congrés.
Finalment, les últimes declaracions de Colau sobre el Mobile ja han sortit per pròpia voluntat de l'alcaldessa més enllà d'entrevistes on ha estat preguntada concretament pel congrés. A principis de gener, en l'acte de primera pedral del nou complex de recerca del Mercat del Peix, va ser ella mateixa qui en el seu discurs va fer gala de capitanejar una ciutat que acull esdeveniments importants com la Copa Amèrica i el Mobile, un "congrés de referència i estratègic", mentre a la ciutat l'atur va a la "baixa".
"Hi ha model i estratègia", va destacar la líder dels comuns, que va assegurar que aquesta és una visió de llarg termini perquè la ciutat sigui referent en innovació, tecnologia i coneixement. "Benvinguts a casa, MWC 2023. Barcelona és la ciutat de la innovació i la creació. I és també el nostre mode de viure", diu el vídeo promocional de l'Ajuntament per promocionar el congrés. Barcelona en Comú, finalment, ha acabat abraçant els projectes dels quals recelava abans d'arribar al poder i fins i tot, ha tret pit de ser capaços de retenir-los i confirmar-los any rere any.
La història entre el Mobile i Colau no ha estat sempre igual. Però tampoc amb Barcelona i els seus agents. Quan no han estat declaracions adverses de la líder dels comuns contra el congrés, han sigut les vagues de Metro les que han allunyat acords entre la GSMA i l'Ajuntament. El procés català amb les dures imatges del referèndum de l'1-O, o la lluita dels taxistes contra la introducció de les VTC a Barcelona, també han fet perillar la permanència del congrés a la capital catalana. Tots aquests impediments van ser aprofitats també per altres ciutats, com ara Madrid, que van picar l'ullet al Mobile per intentar atreure'l. Finalment, però, el Mobile es queda a Barcelona com a mínim, fins al 2030. Quina ha estat la relació de Colau amb aquest gegant que s'ubica a la Fira Barcelona?
2015: una auditoria davant un model "insostenible"
Va ser una entrevista el mes de febrer de 2015 a RAC1 la que va encendre totes les alarmes durant la campanya de Barcelona en Comú. Colau va posar damunt la taula la necessitat d'establir unes "regles del joc" a aquest tipus de congressos, i reorientar el model productiu de la ciutat perquè l'encapçalat pel llavors alcalde convergent Xavier Trias era "insostenible". "La política de grans esdeveniments a la ciutat pot portar molts diners, i en pocs dies, per uns sectors determinats, però no és un model sostenible per a la ciutat", esmenava Colau durant la conversa radiofònica. En aquest sentit, va plantejar fer una mena d'auditoria, un "estudi seriós" sobre a qui està beneficiant, perquè la percepció general de la ciutadania és que genera grans beneficis per "molt poques mans". Aquestes polèmiques declaracions van obligar Colau a matisar-les posteriorment. En una entrevista a l'agència Europa Press un mes després, va assegurar que el MWC no estaria en perill si ella guanyava les eleccions, si bé va insistir que aquests congressos han de beneficiar a "tota la ciutat". Ja el mes de juny, quan encara no havia estat investida alcaldessa i Trias feia de primer edil en funcions, va assistir a la firma de la pròrroga del conveni entre la GSMA i l'Ajuntament. Ho va fer, però, sense el vistiplau de tot el seu equip. Sense anar més lluny, qui llavors era número dos de Colau, Gerardo Pisarello, va plantar l'acte de signatura i es va sumar a una concentració dels treballadors de Telefònica contra el MWC.
Desapareixen els qüestionaments
Un cop Colau va arribar al poder, el qüestionament o possible auditoria del MWC va desaparèixer de la seva acció política. De fet, fins i tot va plantar cara l'any 2016 a les vagues del Metro que es van convocar aprofitant l'esdeveniment, per demanar un nou conveni. "Hem fet el màxim esforç, tenim la consciència tranquil·la, però fer vaga em sembla desproporcionat", deia l'alcaldessa contra els treballadors que protestaven. En aquell moment d'incertesa, la llavors presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, va aprofitar l'oportunitat per intentar atreure —sense èxit— el Mobile a la capital espanyola. En els anys següents, marcats pel procés, Colau va fer equilibris per intentar mantenir el Mobile a Barcelona. Va centrar el seu discurs a demostrar tranquil·litat malgrat les imatges de l'1-O d'octubre, i va moure files per assegurar que la fuga del Mobile no es materialitzés. Aquests missatges el va combinar també amb l'absència al besamans al rei Felip VI, tot i que després va compartir amb ell el sopar inaugural i li va fer arribar el malestar pel discurs sobre l'1-O. L'any 2020 va estar marcat per la pandèmia, que va impedir la celebració del congrés, i Colau fins i tot va considerar "injusta" la cancel·lació. El 2021 va ser un retorn suau, en el qual l'alcaldessa, en el sopar inaugural va donar la seva benvinguda de nou als organitzadors del congrés.
El Mobile, eix central del discurs
L'any 2022 i aquest 2023 ha estat l'any de desacomplexament absolut per part de Colau cap als congressos. L'any passat, també en una entrevista a RAC1, la líder dels comuns destacava que el Mobile "sempre ha cregut en Barcelona", i que Barcelona "sempre ha cregut en el Mobile", tot i l'hemeroteca que demostra que l'alcaldessa no les tenia totes amb aquest certamen. Així mateix, va assegurar que aquest congrés continuaria a la ciutat, i que només ho podria impedir una "pandèmia" o la caiguda d'un "meteorit".Finalment, les últimes declaracions de Colau sobre el Mobile ja han sortit per pròpia voluntat de l'alcaldessa més enllà d'entrevistes on ha estat preguntada concretament pel congrés. A principis de gener, en l'acte de primera pedral del nou complex de recerca del Mercat del Peix, va ser ella mateixa qui en el seu discurs va fer gala de capitanejar una ciutat que acull esdeveniments importants com la Copa Amèrica i el Mobile, un "congrés de referència i estratègic", mentre a la ciutat l'atur va a la "baixa".
"Hi ha model i estratègia", va destacar la líder dels comuns, que va assegurar que aquesta és una visió de llarg termini perquè la ciutat sigui referent en innovació, tecnologia i coneixement. "Benvinguts a casa, MWC 2023. Barcelona és la ciutat de la innovació i la creació. I és també el nostre mode de viure", diu el vídeo promocional de l'Ajuntament per promocionar el congrés. Barcelona en Comú, finalment, ha acabat abraçant els projectes dels quals recelava abans d'arribar al poder i fins i tot, ha tret pit de ser capaços de retenir-los i confirmar-los any rere any.
Benvingut a casa, #MWC23!
— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) February 20, 2023
Barcelona és la ciutat de la innovació i la creació. I és també el nostre mode de viure.#BCNwithyouhttps://t.co/oYVaIjMpG5pic.twitter.com/upcnzc5aod