23
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
18:16h
Cap a on es dirigeix el món quan ja ha passat un any de la invasió d'Ucraïna? La matinada d'aquell 24 de febrer del 2022, les tropes de l'exèrcit rus travessaven la frontera amb Ucraïna i enfilaven el camí cap a Kíiv. Mentre el president de la Federació Russa, Vladímir Putin, feia una al·locució parlant d'una "operació especial", les seves tropes es trobaven a les portes de la capital ucraïnesa. Tot indicava que el país liderat per Volodímir Zelenski podia caure al cap de pocs dies. Un any després, l'escenari ha desmentit tots els pronòstics.
La ràpida alineació sense precedents de l'OTAN i la Unió Europea sota el lideratge dels Estats Units, així com la resposta inesperada del poble ucraïnès, s'han aliat per deixar en evidència les dificultats de Rússia per sotmetre l'envaït. Un any després, tots els interrogants són oberts i els efectes de la invasió es noten en tots els àmbits. Per això, el Diccionari Collins va elegir el concepte permacrisi com la paraula del 2022. La permacrisi entesa com un llarg període d'inestabilitat fruit d'esdeveniments catastròfics dibuixa bé l'escenari. Per aclarir totes les conseqüències que s'han viscut, es viuen i es veuran, Nació ha consultat tres analistes per radiografiar les principals claus del conflicte. Són Carme Colomina, investigadora del Cidob i professora del Col·legi de Bruges, a Bèlgica; Abel Riu, president del Catalonia Global Institute; i Pol Molas, director de la Societat d'Estudis Militars.
L'analista assenyala les dificultats de Rússia sobre el terreny: "Moscou ha perdut moltes forces. Un oficial de l'estat major noruec xifra en 180.000 les baixes russes, majoritàriament de l'exèrcit professional, amb molts oficials. Rússia pot reemplaçar efectius amb lleves i reservistes, però necessita formar-los. A més, pateix els efectes de les sancions en la tecnologia militar. Per construir míssils li cal material electrònic, molt del qual prové de fabricació occidental". Molas sí que veu factible que Rússia intensifiqui els atacs amb drons i míssils de creuer, com els que ha rebut de l'Iran, que serveixen per obligar Ucraïna a gastar material antiaeri. En tot cas, pels Estats Units, la inversió militar feta fins ara li està sortint a compte: ha gastat a Ucraïna l'equivalent el 5% del seu pressupost de defensa i està deixant fora de joc un adversari com Rússia.
El panorama que ofereix avui la UE és molt diferent al de fa un any. El món ha contemplat esdeveniments fins fa poc inimaginables: Alemanya ha protagonitzat una inflexió a la política de defensa, apostant per un rearmament decidit. I això amb un govern tripartit liderat pels socialdemòcrates de l'SPD i amb presència dels Verds. Suècia i Finlàndia han deixat enrere la seva neutralitat tradicional per reclamar l'ingrés immediat a l'OTAN. Colomina assenyala que "Europa s'ha transformat. El dubte és si ha estat una decisió conscient o més aviat reactiva". D'aquesta transformació en dona mostra la recent intervenció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la Conferència de Seguretat de Berlín, quan va dir que Europa estava dispsoada a "moure muntanyes" per aportar més munició a Kíiv.
És avui Europa més forta que fa un any? La investigadora del Cidob assegura que està més cohesionada, però que hi ha moltes preguntes sense resposta, com ara quant durarà aquesta cohesió i fins on serà capaç la UE de mantenir l'actual nivell de despesa. Colomina apunta a les contradiccions de fons entre els diversos aliats occidentals, amb un Emmanuel Macron que reitera la necessitat de contemplar la relació amb Rússia com una constant històrica. "Si la guerra s'allarga, les contradiccions dins dels aliats es poden explicitar. Ningú vol una guerra llarga, però en aquests moments cap de les parts té incentius per negociar", apunta.
Quin futur li espera a Putin? Ningú pot preveure res, però el president rus és capaç encara de resistir. És ell qui reparteix les cartes de joc des del Kremlin. Com hem vist en el seu darrer discurs sobre l'estat de Rússia, mostra disposició a seguir la guerra i confia en possibles escletxes en el front occidental. "Només una situació molt més precària de la posició russa el faria trontollar", manté. Per a ell, tot i que no fa pronòstics, el més probable és "més guerra"
La investigadora del Cidob destaca l'aparició d'un sud global que es vol autònom dels dos grans poders en pugna: "Estem assistint a una crisi del sistema de relacions internacional. En els debats a l'ONU observem com potències com l'Índia es neguen a alinear-se. El primer ministre Modi compra petroli a Rússia, però alhora condemna la invasió". Colomina assenyala l'Indopacífic com una zona on s'estan teixint noves aliances. Els EUA, Regne Unit, Austràlia, el Japó i Corea del Sud s'han aplegat en una aliança militar, l'Aukus. L'Índia, que juga totes les cartes, forma part del Diàleg de Seguretat Quadrilateral, conegut com a QUAD, amb els EUA, Austràlia i el Japó, fòrum informal des del qual Nova Delhi mira de reüll a Pequín. I en un àmbit més global, cal no oblidar els anomenats països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Àfrica del Sud), als quals voldria acostar-se una Aràbia Saudita que vol guanyar també autonomia respecte els EUA.
La ràpida alineació sense precedents de l'OTAN i la Unió Europea sota el lideratge dels Estats Units, així com la resposta inesperada del poble ucraïnès, s'han aliat per deixar en evidència les dificultats de Rússia per sotmetre l'envaït. Un any després, tots els interrogants són oberts i els efectes de la invasió es noten en tots els àmbits. Per això, el Diccionari Collins va elegir el concepte permacrisi com la paraula del 2022. La permacrisi entesa com un llarg període d'inestabilitat fruit d'esdeveniments catastròfics dibuixa bé l'escenari. Per aclarir totes les conseqüències que s'han viscut, es viuen i es veuran, Nació ha consultat tres analistes per radiografiar les principals claus del conflicte. Són Carme Colomina, investigadora del Cidob i professora del Col·legi de Bruges, a Bèlgica; Abel Riu, president del Catalonia Global Institute; i Pol Molas, director de la Societat d'Estudis Militars.
1.- La marxa de la guerra: la incerta ofensiva russa
La situació sobre el camp de batalla dibuixa un panorama de guerra estancada, amb el risc que el conflicte es cronifiqui, com assenyalen la majoria d'analistes. Molas descriu el moment que travessen els dos exèrcits: "Ucraïna està acumulant forces per intentar una contraofensiva de cara a l'estiu que li permeti avançar cap al sud, cap al mar, potser fins a Mariúpol. D'aquí els atacs russos per intentar erosionar l'exèrcit ucraïnès i impedir-li un nou avenç". El director de la Societat d'Estudis militars també es mostra escèptic sobre la potència d'una possible ofensiva russa: "D'alguna manera ja s'està produint, però sense l'ímpetu esperat".L'analista assenyala les dificultats de Rússia sobre el terreny: "Moscou ha perdut moltes forces. Un oficial de l'estat major noruec xifra en 180.000 les baixes russes, majoritàriament de l'exèrcit professional, amb molts oficials. Rússia pot reemplaçar efectius amb lleves i reservistes, però necessita formar-los. A més, pateix els efectes de les sancions en la tecnologia militar. Per construir míssils li cal material electrònic, molt del qual prové de fabricació occidental". Molas sí que veu factible que Rússia intensifiqui els atacs amb drons i míssils de creuer, com els que ha rebut de l'Iran, que serveixen per obligar Ucraïna a gastar material antiaeri. En tot cas, pels Estats Units, la inversió militar feta fins ara li està sortint a compte: ha gastat a Ucraïna l'equivalent el 5% del seu pressupost de defensa i està deixant fora de joc un adversari com Rússia.
2.- Una Europa en transformació
El panorama que ofereix avui la UE és molt diferent al de fa un any. El món ha contemplat esdeveniments fins fa poc inimaginables: Alemanya ha protagonitzat una inflexió a la política de defensa, apostant per un rearmament decidit. I això amb un govern tripartit liderat pels socialdemòcrates de l'SPD i amb presència dels Verds. Suècia i Finlàndia han deixat enrere la seva neutralitat tradicional per reclamar l'ingrés immediat a l'OTAN. Colomina assenyala que "Europa s'ha transformat. El dubte és si ha estat una decisió conscient o més aviat reactiva". D'aquesta transformació en dona mostra la recent intervenció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la Conferència de Seguretat de Berlín, quan va dir que Europa estava dispsoada a "moure muntanyes" per aportar més munició a Kíiv.És avui Europa més forta que fa un any? La investigadora del Cidob assegura que està més cohesionada, però que hi ha moltes preguntes sense resposta, com ara quant durarà aquesta cohesió i fins on serà capaç la UE de mantenir l'actual nivell de despesa. Colomina apunta a les contradiccions de fons entre els diversos aliats occidentals, amb un Emmanuel Macron que reitera la necessitat de contemplar la relació amb Rússia com una constant històrica. "Si la guerra s'allarga, les contradiccions dins dels aliats es poden explicitar. Ningú vol una guerra llarga, però en aquests moments cap de les parts té incentius per negociar", apunta.
3.- El futur de Rússia
Malgrat les dificultats de les tropes, el Kremlin sembla determinat a aconseguir els objectius que té al cap, encara que se sàpiguen del tot. Abel Riu, especialista en l'espai exsoviètic, acaba de tornar d'Ucraïna i ho té clar: "Rússia està determinada, malgrat que mentre l'ajuda occidental continuï el 95% dels ucraïnesos estan convençuts en la victòria de la seva causa".Quin futur li espera a Putin? Ningú pot preveure res, però el president rus és capaç encara de resistir. És ell qui reparteix les cartes de joc des del Kremlin. Com hem vist en el seu darrer discurs sobre l'estat de Rússia, mostra disposició a seguir la guerra i confia en possibles escletxes en el front occidental. "Només una situació molt més precària de la posició russa el faria trontollar", manté. Per a ell, tot i que no fa pronòstics, el més probable és "més guerra"
4.- Un món bipolar o una reconfiguració de forces?
Amb l'inici del conflicte, es va donar per iniciat el retorn a un nou món bipolar com el que es va viure durant la Guerra Freda, aquest cop protagonitzat pels EUA i la Xina, aliada a Rússia. Però no tots els observadors hi coincideixen. I en això Colomina i Riu hi estan d'acord. "La guerra ha accelerat l'emergència d'un escenari multipolar, amb potències no supeditades a Rússia o als EUA, com Turquia, Àfrica del Sud, l'Índia o el Brasil", assegura el president del Catalonia Global Institute, que recorda que Washington no ha pogut impedir que l'Índia compri petroli barat a Moscou o que el Brasil es negui a enviar armes a Ucraïna.La investigadora del Cidob destaca l'aparició d'un sud global que es vol autònom dels dos grans poders en pugna: "Estem assistint a una crisi del sistema de relacions internacional. En els debats a l'ONU observem com potències com l'Índia es neguen a alinear-se. El primer ministre Modi compra petroli a Rússia, però alhora condemna la invasió". Colomina assenyala l'Indopacífic com una zona on s'estan teixint noves aliances. Els EUA, Regne Unit, Austràlia, el Japó i Corea del Sud s'han aplegat en una aliança militar, l'Aukus. L'Índia, que juga totes les cartes, forma part del Diàleg de Seguretat Quadrilateral, conegut com a QUAD, amb els EUA, Austràlia i el Japó, fòrum informal des del qual Nova Delhi mira de reüll a Pequín. I en un àmbit més global, cal no oblidar els anomenats països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Àfrica del Sud), als quals voldria acostar-se una Aràbia Saudita que vol guanyar també autonomia respecte els EUA.