22
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
20:45h
És habitual que les famílies tinguin una segona residència o, per contra, que no en puguin pagar ni una i hagin de viure de lloguer? I fins a quin punt és comú que contractin servei domèstic o, en canvi, que no disposin de certs electrodomèstics? Quantes famílies no tenen ni un sol vehicle i quantes en disposen de més d'un? Depèn d'on es miri, ja que aquests nivells d'opulència o precarietat materials varien molt entre ciutats, tal com s'evidencia als següents mapes i gràfics.
Quin percentatge de llars a les ciutats dels Països Catalans gaudeix de certes propietats i a quines els en falten?
Totes aquestes dades emergeixen de l'Enquesta de Característiques Essencials de Població i Llars de l'any 2021, de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), amb una elevada mostra de més de 170.000 llars d'arreu de l'Estat, la segona part de la qual s'ha publicat aquest dimecres. Un sondeig que permet constatar diferències evidents entre ciutats -només ofereix informació a nivell de municipi en aquells de més de 50.000 habitants-, però també segons altres característiques de les famílies. No sorprendrà, per exemple, que el nivell d'ingressos està molt vinculat al grau de propietats i mancances de cadascuna de les llars.
Com d'habitual és cada situació de benestar o privació materials, en funció dels ingressos mensuals nets de les llars de Catalunya?
Pel que fa a xifres concretes, gairebé una quarta part de les llars de Catalunya viuen de lloguer, però en són gairebé un terç a la ciutat de Barcelona. En canvi, només un 14% de famílies tenen segones residències i escassament un 7% paga un servei domèstic, si bé, a Sant Cugat del Vallès, aquest percentatge frega el 20%. Les diferències entre ciutats, com s'ha constatat al primer mapa, són enormes, i els percentatges i classificacions concretes es poden observar al següent gràfic. Per exemple, la meitat dels pisos de Santa Coloma de Gramenet no disposa d'ascensor -entre aquells amb més d'un habitatge.
A quines ciutats són més habituals les llars amb més i menys propietats i serveis?
Tot i això, no només hi ha diferències entre ciutats dels Països Catalans, sinó també entre els diversos territoris de l'Estat. Així, Catalunya no és de les zones on és més comú tenir segones residències, però sí on més habitual és viure de lloguer, junt amb les Illes Balears. En canvi, les llars de Madrid són les que més contracten servei domèstic i, curiosament, també on hi ha més pisos petits. En aquest cas, a més, la presència de calefacció o aire condicionat depèn molt de les condicions climatològiques de cada territori.
A quins territoris de l'Estat hi ha més llars amb cadascuna de les característiques de benestar o privació materials?
Quin percentatge de llars a les ciutats dels Països Catalans gaudeix de certes propietats i a quines els en falten?
Totes aquestes dades emergeixen de l'Enquesta de Característiques Essencials de Població i Llars de l'any 2021, de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), amb una elevada mostra de més de 170.000 llars d'arreu de l'Estat, la segona part de la qual s'ha publicat aquest dimecres. Un sondeig que permet constatar diferències evidents entre ciutats -només ofereix informació a nivell de municipi en aquells de més de 50.000 habitants-, però també segons altres característiques de les famílies. No sorprendrà, per exemple, que el nivell d'ingressos està molt vinculat al grau de propietats i mancances de cadascuna de les llars.
Com d'habitual és cada situació de benestar o privació materials, en funció dels ingressos mensuals nets de les llars de Catalunya?
Pel que fa a xifres concretes, gairebé una quarta part de les llars de Catalunya viuen de lloguer, però en són gairebé un terç a la ciutat de Barcelona. En canvi, només un 14% de famílies tenen segones residències i escassament un 7% paga un servei domèstic, si bé, a Sant Cugat del Vallès, aquest percentatge frega el 20%. Les diferències entre ciutats, com s'ha constatat al primer mapa, són enormes, i els percentatges i classificacions concretes es poden observar al següent gràfic. Per exemple, la meitat dels pisos de Santa Coloma de Gramenet no disposa d'ascensor -entre aquells amb més d'un habitatge.
A quines ciutats són més habituals les llars amb més i menys propietats i serveis?
Tot i això, no només hi ha diferències entre ciutats dels Països Catalans, sinó també entre els diversos territoris de l'Estat. Així, Catalunya no és de les zones on és més comú tenir segones residències, però sí on més habitual és viure de lloguer, junt amb les Illes Balears. En canvi, les llars de Madrid són les que més contracten servei domèstic i, curiosament, també on hi ha més pisos petits. En aquest cas, a més, la presència de calefacció o aire condicionat depèn molt de les condicions climatològiques de cada territori.
A quins territoris de l'Estat hi ha més llars amb cadascuna de les característiques de benestar o privació materials?