Capten al Cap de Creus les primeres imatges d'una llúdriga sortint del mar

Una "fita mai aconseguida fins ara". Una càmera instal·lada en una platja del Cap de Creus ha captat les primeres imatges d'una llúdriga sortint del mar Mediterrani. Es tracta d'un nou avença del Projecte de caracterització de les llúdrigues amb costums litorals a l'Alt Empordà que estan duent a terme el Departament d'Acció Climàtica i la Fundació Barcelona Zoo, amb el suport de Damm.

L'exemplar enregistrat és un mascle adult i formaria part dels primers grups familiars de llúdrigues que ja se sap que viuen la major part del temps al mar. Des del 2016, i també en part a través del projecte, els investigadors tenen constància que almenys una desena de llúdrigues, un espècie d'aigua dolça, habiten zones litorals.

Tot i que es té constància de la presència d'aquestes llúdrigues a la costa, mai se les havia pogut enregistrar entrant o sortint del mar. Per continuar aprofundint el coneixement d'aquests grups que fan vida al mar, durant aquest 2023, ampliaran els mètodes de seguiment de l’espècie. Faran servir tècniques de seguiment amb recorreguts a peu i en embarcacions, recol·lectaran els rastres i instal·laran càmeres de fototrampeig en punts estratègics per poder determinar el nombre de grups familiars, la seva dieta i els seus costums.

A Catalunya, els darrers anys, la llúdriga (Lutra lutra) ha experimentat una evident recuperació a bona part de les conques fluvials d'on havia desaparegut durant la segona meitat del segle XX. La progressiva atenuació de la contaminació fluvial inorgànica i la persecució directa –dos factors que havien assolit nivells incompatibles amb l'espècie–, sumada a la gran capacitat de dispersió de les llúdrigues, han propiciat una ràpida reocupació del territori.

A més, l'any 2002 es va aprovar el pla de conservació de la llúdriga a Catalunya, a través del qual es van poder aplicar mesures de protecció i actuacions de foment de la seva població ens els ecosistemes fluvials i aquàtics.